Totxanes, totxos i maons

(Ja sé que tractant-se d’una festa com la d’avui -"el dia de la Diada", com ja comencen a dir alguns comunicadors indocumentats- hauria de fer un apunt d’allò més adient parlant del país i del seu futur però com que, de fet, ara mateix sento que no me’n queden gaires, d’esperances dipositades en el futur del país, em limitaré a fer dues coses.

La primera és enllaçar amb la columna d’ahir de Salvador Cot a l’AVUI perquè comparteixo plenament el que diu respecte a la mania que sembla haver-li agafat a tothom de voler posar "un bon gestor" al capdavant de la Generalitat. Ni les eleccions són unes oposicions ni Catalunya una gestoria. Ens cal, per tant, algú que generi il·lusions, que engresqui, que ens el creguem… Que ell ja muntarà el seu equip de gestors. I, vaja, he de confessar que a mi, del quintet de candidats que d’aquí a quatre dies ens començaran a ensenyar les dents -sí, sí, fins i tot el que us penseu sortirà ben rialler; que un dia és un dia- en els cartells electorals, no n’hi ha cap que em provoqui res d’això. Vull dir que, políticament parlant, a cap d’ells li compraria un cotxe de segona mà. No em feu gaire cas, però; potser és que em foto vell…

La segona cosa que faig és seguir l’exemple del que James Joyce escriu a l’"Ulisses". És a dir, que ja que no puc canviar de país canvio almenys de conversa).

I, doncs, parlo de Claude Nougaro.  (n’hi ha més)

Si tot ha anat segons el que estava programat la nit del dissabte passat es deu haver omplert de gom a gom ("de bat a bat" que dirien els locutors de la Fòrmula 1 de TV3) la plaça del Capitole de Tolosa de Llenguadoc per assistir al concert d’homenatge al cantant Claude Nougaro, fill de la vila. Si fos viu -va morir el març de 2004- aquell dia hauria celebrat el seu setanta-setè aniversari,

La primera notícia que vaig tenir de Nougaro va ser per mitjà d’un disc "single" aparegut a principis dels setanta (1971, jo diria) d’un cantant que es deia Llorenç Torres. Si no m’erro hi havia una cançó pròpia que es deia "Ja en parlarem demà" i una petita meravella titulada "El cinemascop". Aquest tema era la versió catalana, feta per Josep M. Espinàs, de "Le cinema". I el seu autor es deia Claude Nougaro.

La trajectòria artística de Llorenç Torres  -cantant i actor- va ser tràgicament curta ja que va morir en accident automobilístic a principis dels vuitanta. La carrera de Claude Nougaro a casa nostra encara va ser més fugaç i no em consta que ningú més s’hagi atrevit a entrar en el seu repertori. I pel que fa als seus discos no em consta que aquí se n’hagi publicat mai cap.

Per això, quan aquests dies finals d’agost he pogut visitar amb calma la ciutat on va nàixer em va faltar temps per demanar on podria trobar bon consell a l’hora de triar discos seus. Bàsicament perquè la discografia de Nougaro és immensa -el seu primer enregistrament és de 1958- i la majoria dels títols ja estan descatalogats.

"Vagi a l’FNAC de la plaça Wilson, allí hi ha gent experta en Nougaro", em varen dir a la Maison de Midi-Pyrénées, i cap allí ens vàrem encaminar l’A. i jo. En arribar a la secció de cançó francesa vaig veure un dependent de la meva edat -a diferència de la resta de seccions que tenen gent molt més jove- i de seguida vaig veure clar que aquell havia de ser el meu home.

I no em vaig equivocar. Dels que hi havia en estoc em va recomanar sense vacil·lar tres discos: "Grand angle sur Nougaro" (que és una magnífica antologia de vint-i-dues cançons), i dos discos més: "Nougayork" i "Chansongs". Jo hi vaig afegir dues recopilacions que estaven a preu d’oferta i, per enllestir el lot, vaig comprar el llibre "Claude Nougaro sur paroles. Textes & dessins" (Flammarion) que aplega les lletres de totes les seves cançons.

I aquí em teniu, fent una immersió gradual en Claude Nougaro –"Armstrong", "Bidonville", l’emocionant "Toulouse", "Cécile ma fille"…- i descobrint el que ja intuïa pels breus retalls d’informació que havia anat aplegant sobre aquest intèrpret: que és un dels grans de la cançó francesa de tots els temps.

* El web oficial del cantant -summament recomanable- és aquest.

* I en aquesta pàgina tenia accés a les lletres de cent deu de les seves cançons.

* Altres pàgines recomanables són aquesta i aquesta. 

(Segurament continuarà d’aquí a un temps: Nougaro és gran i no s’acaba amb un simple apunt. Amenaçats esteu, doncs)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!