Totxanes, totxos i maons

Interrompo per un parell d’hores les minivacances nadalenques per passar pel despatx, apagar algun foc, signar papers i repassar els diaris dels darrers dies que no compro habitualment.

I, tot fullejant El País d’ahir, em trobo amb un titular que em retorna a vuit o nou anys enrere, quan a la Generalitat manava Jordi Pujol i el “diario independiente de la mañana” es dedicava sistemàticament a ejacular titulars que apuntaven (o almenys aquesta era la intenció) sota la línia de flotació d’aquell govern que no s’esforçaven gens ni mica a dissimular la urticària que els provocava.

El titular d’ahir -que obria les pàgines centrals dedicades a “Cataluña”- deia el següent: “Artur Mas: primer decreto, primer incumplimiento” i, a tall de complement…  (n’hi ha més)

… “El presidente rompe su promesa de dar a les Universidades un departamento propio”.  

Per si us va la marxa us reprodueixo també el segon punt del complement: “Ortega será vicepresidenta, cargo que CiU tildó en 2006 de humillante”.

Recordo que durant els dos o tres darrers anys de Pujol a la presidència de la Generalitat em vaig dedicar a fer una llista -llarga i variada- de titulars incendiaris d’El País contra el govern. Rara era la setmana que no n’aplegava quatre o cinc. En aquella època encara no tenia obert aquest Bloc i ara mateix no recordo què en vaig fer finalment d’aquella esplèndida collita d’improperis.

El cert és que -bufanúvols de mena com sòc- retrobar-me amb la dèria d’aquesta colla m’ha rejovenit cosa de no dir.

I m’ha confirmat aquell axioma que des de fa un temps m’adono que estic repetint amb una freqüència preocupant: en afers relacionats amb Catalunya no existeixen diferències perceptibles entre un espanyol de dretes i un espanyol d’esquerres. Ni ara ni abans.

Passa el temps, passen els anys, però les dèries de l’espanyolalla es mantenen com sempre: “inasequibles al desaliento e impasible el ademán”.

I si a això hi afegim la tirada innata cap a l’autoodi d’una bona part dels intel·lectuals i els comunicadors de casa nostra veurem que de vegades no ens calen enemics externs per fer-nos la llesca.

En fi, que em sembla que ens divertirem…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!