Totxanes, totxos i maons

Ja sé que no cal que t’ho digui però tot això que t’ha caigut al damunt, estimat Iu, és molt complicat perquè entremig s’hi barreja un fum d’interessos creats que et superen i ho distorsionen tot. Tanmateix si em permets el consell et diria que el que em sembla que no s’ha de fer mai amb aquesta gent és anar-los amb metàfores.

M’explico: per naturalesa la metàfora és un recurs expressiu basat en la subtilesa que, a) requereix un determinat grau d’intel·ligència per copsar-la i fer-se’n còmplice, i b) té una ambigüitat que propicia que cadascú -sobretot si aquest cadascú va amb males intencions- se l’agafi per allí on li convé.

Dit altrament, que quan pretenen anar més enllà d’escatir si Carner era un crack o un nyap (que aleshores fan riure) les metàfores són uns artefactes summament perillosos.  (n’hi ha més)

Tots els que vàrem llegir el teu article del dijous passat a l’Avui vàrem pensar el mateix en arribar al punt de les mares (i al de l’absenta, del qual se’n parla menys): "Collons, com apreta, avui, aquest nano". Però de seguida vàrem fer llambregada al títol -"Manual del bon colpista"- i vàrem dir "Ah, buenu".

Aquesta gent, però, les metàfores no les entén. Fes-me cas, que jo vaig fer la mili i me’ls conec: són "cuarteleros" i van a la directa. A ritme de tanc, com si diguéssim. Pregunta-li al Huertas, home, que t’explicarà unes quantes batalletes seves amb la gent uniformada.

Mira què et dic: si haguessis escrit directament -allò del "sujeto, verbo y predicado", vaja- que els colpistes són uns fills de puta estic segur que no t’haurien complicat gens la vida. M’hi jugo un pèsol. I el guanyaria perquè, saps? aquesta gent no es consideren colpistes. No els cal; dient que acaten la Constitució "que nos hemos dado todos los españoles" en tenen prou.

Pel que llegeixo –jo la COPE no l’escolto mai, tinc molta feina i poc temps per fer-la- sembla que al Jiménez Losantos se li entén tot a la primera. Per què? Collons, perquè es deixa de metàfores i va al gra.

I, d’altra banda, de què ens escandalitzem si tot el que el general Mena demana que l’exercit faci amb els catalans si  toquem gaire la pera està avalat pel Títol Vuitè de la Constitució? (un text, per cert, amb poquíssimes metàfores).

Aquests dies estem assistint a l’entranyable espectacle de les negociacions del nou Estatut amb el govern espanyol. Els nostres cappares fan veure que la cosa està molt tensa i que a Madrid s’està suant la cansalada. Tranquils, però, penya, que la pel·lícula acabarà tal com ha d’acabar: amb un text magrejat per tothom però -hi ha algú que ho dubti?- perfectament encaixat -com el difunt dins del taüt (toooma metàfora!)- en el marc de la Constitució espanyola. Aquesta Constitució que és la que, de fet, els va tan bé als espanyols. Per això la defensen. A la directa i sense metàfores, que amb les coses de menjar no s’hi juga.

Ja ho deia el mestre Calders: "Que en som, de quimèrics…"

PD: Per cert, aquells que encara prediquen allò tan bonic que deia el Fòrum que tots som germans i que nosaltres som "catalanes pero abiertos" els recomano la lectura del requadre titulat "Mal periodismo" (signat per un senyor que es diu EL PAIS, així amb majúscules) i publicat a la pàgina 18 del diari El País, diario independiente de la mañana, d’ahir dissabte. Periodisme pur i dur, xiquets. Del que se li entén tot a la primera. I sense una puta metàfora, tu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!