Totxanes, totxos i maons

Dia de brega, a casa. Lampistes i paletes en dansa. Poca broma: estem substituint la xarxa d’aigua calenta original de l’edifici, fins ara centralitzada amb caldera única per tota l’escala, per una solució a base de calderes individuals per cada pis i avui li ha tocat al nostre. Resultat un cop enllestida la feina: pols per tot arreu i els estris que guardem als armaris de la cuina escampats per deixar espai per a la nova instal·lació. 

Des de l’altra punta del pis sento l’A. que comenta alguna cosa que no acabo d’entendre. M’hi acosto. “Deia que amb amics així, a qui li calen enemics?”, em diu mentre assenyala la ràdio. Paro atenció i ho entenc de seguida: un locutor està comentant les declaracions del senyor Puigcercós (vegeu-les aquí) en les que reclamava al president Montilla que doni la legislatura per acabada i que convoqui eleccions ja.  (n’hi ha més)

Se m’acut de dir-li: “Ara diran el que voldran, però ¿no creus que si poden reeditar el tripartit els tornarem a veure a tots tres ben agafats de la mà?”

“Ja t’hi pots posar de peus. Això del poder aplana les muntanyes més altes”, em respon a l’instant.

Previsible, egocèntrica, de vol gallinaci. Així és la classe política del meu país.

Lacònica, sàvia, contundent. Així és l’A., la dona de la meva vida.

——————————————————————————————

(AFEGIT POCA ESTONA DESPRÉS)

M’acabo d’assabentar per la ràdio que avui ve a Barcelona el senyor Rodríguez Zapatero. Pel que interpreto es veu que assisteix com a convidat a un dinar-conferència que li organitza la gent de Tribuna Barcelona.

Atesos els antecedents d’aquest senyor -que amb el “Plan E” (España? Estultícia?) ens va omplir el país de voreres eixamplades i carrers reasfaltats i que ara no té quartos per portar el tren al Prat- jo li demanaria que mengi molt de gust però que surti del pas amb les mínimes paraules.

I cap promesa, sisplau. Cap ni una.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!