Totxanes, totxos i maons

Llegeixo a La Vanguardia que el PSOE de Catalunya (l’antic PSC) està estudiant la possibilitat que en les eleccions al Parlament el número 2 de la llista de Barcelona -just al darrere de l’actual President Montilla- sigui per a la senyora Carme Chacón, aquesta graaan diputada i ministra catalana que taaant s’ha preocupat i taaantes coses ha fet per la seva circumscripció en les darreres eleccions al Congrés dels Diputats.

Com que les coses de menjar són sagrades i no s’hi val a badar no m’estranyaria gens que, entre les seves múltiples estratègies, el senyor José Zaragoza…  (n’hi ha més)

… no tingués en compte la possibilitat que al fill de la senyora Chacón els seus pares li proporcionessin un germanet (o germaneta) cap a finals d’any.

Vistos els bons rendiments electorals que va proporcionar fa dos anys la imatge de la senyora Chacón abillada amb vestits amples i movent-se pels escenaris dels mítings amb la vacil·lant inseguretat que caracteritza les senyores embarassades no seria gens d’estranyar aquesta hipòtesi.

Ho deia en Pere Calders fa anys en un dels seus contes: tot s’aprofita.

Ho va entronitzar el senyor Pujol com a mètode de govern: peix al cove.

És a dir, que l’invent pot tornar a fer forat. Som així, d’ases.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!