Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La meva crònica de l’homenatge a Pau Riba i “Dioptria” (bis).
Certament he de reconèixer que com més gran em faig més m’atabalo davant de les sofisticacions de la informàtica. Potser és per això que no puc explicar-me els motius de la queixa que ara mateix comentaré perquè a mi no m’ha semblat detectar-ne cap, d’anomalia.
De tota manera alguna cosa hi deu haver perquè resulta que en els darrers quinze dies se m’han adreçat quatre persones diferents demanant-me que els orientés en la selva dels nombrosos apunts que he dedicat recentment en aquest Bloc a parlar de Pau Riba i de l’aniversari del seu extraordinari disc "Dioptria". (n’hi ha més)
Més concretament, pel que diuen els meus consultants sembla que entre els set o vuit comentaris que en els darrers dos mesos he escrit sobre aquest assumpte se’ls fa difícil d’esbrinar quin és el que conté les meves impressions sobre el concert a l’Auditori.
Doncs bé, la meva crònica la vaig penjar a les 19:18 h del dimecres 6 de setembre -és a dir, l’endemà mateix del concert- i com que va coincidir amb la setmana de la campanya sobre l’estat propi la vaig publicar amb el títol "Jo també vull un estat propi (L’homenatge a Dioptria)". Potser sigui això el que els ha despistat a l’hora de buscar-lo…
En tot cas vull dir que encara hi és i que juraria que mai s’ha mogut de lloc. Si voleu accedir al seu contingut només heu de fer clic aquí.
I si hi ha cap més dubte ja ho sabeu: a manar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!