Totxanes, totxos i maons

Un dels costums més deplorables que últimament estan arrelant en la parla de casa nostra és la confusió entre el temps verbal present i el futur.

Em refereixo al costum de dir “Ens truquem el mes que ve i quedem”, per comptes de “Ens trucarem… i quedarem” que fóra el lògic atès que parlem de coses que encara s’han d’esdevenir.

Dic tot això perquè llegeixo a l’AVUI (vegeu aquí) unes paraules que un periodista poc documentat lingüísticament (aviat això serà una redundància) posa en boca del nou crack blaugrana en les que diu…  (n’hi ha més)

… que quan Ibrahimovic va haver de separar-se dels que fins ara han estat els seus companys a l’Inter de Milà els va etzibar un esgarrifós “Ens veiem a la final de la Champions”.

Una aberració lingüística -atribuïble, és clar, a l’informador- i, a més a més, una profecia mancada de fonament quan tothom sap que la final de la Champions de 2010 la jugarem el mes de maig a l’estadi Santiago Bernabeu contra el Madrid i que la guanyarem per 3 a 0.

Compte, doncs, senyor Ibrahimovic amb els consellers que es busca. No fos cas que li passés el mateix que a Bernd Schuster els primers temps de jugar a can Barça. No coneixia l’idioma i quan li van demanar quina opinió li mereixia l’àrbitre que havia tingut en un partit conflictiu un malparit li va passar una nota que deia “ha sido un grandísimo cabrón” i que ell va repetir fil per randa.

No cal dir que la broma li va reportar una sanció per dos o tres partits.

Per allò del “desacato”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!