Totxanes, totxos i maons

Cometo l’imperdonable error de no fer cas de la crítica que Carlos Losilla va publicar dissabte a l’Avui (vegeu-la aquí) i convenço l’A. per anar a la matinal del diumenge de l’Icària per veure "Caótica Ana", la darrera pel·lícula del director basc Julio Medem del qual recordo "Los amantes del Círculo Polar" i "La pelota vasca" gratament. Malgrat el benèvol comentari de Jordi Batlle a La Vanguardia d’ahir he de dir que l’hem trobat pedant i avorrida. Horrorosa, vaja.  (n’hi ha més)

He de reconèixer que "Caótica Ana" tenia un al·licient addicional per a nosaltres ja que, pel que havia llegit dies enrere, algunes escenes de la pel·lícula estan rodades en les reserves índies de l’estat d’Arizona de les quals precisament parlava ahir (vegeu-lo aquí) en l’apunt de la sèrie que vaig escrivint sobre les nostres vacances als USA.

Doncs bé, puc assegurar que per l’escadusser minut i mig d’imatges de Monument Valley i de les runes de poblats en les escletxes de les roques del Canyon de Chelly no val la pena que perdeu dues hores de la vostra vida veient aquesta cadena de despropòsits sense cap ni centener -ni, ai las, sentit del ridícul- que ha engendrat el senyor Medem. Una pel·lícula que encaixa a la perfecció en aquesta estètica transcendent i fanfarrona que tant agrada als neointel·lectuals espanyols, convençuts que tots els vectors de l’univers passen just pel bell mig del seu melic. I ben cofois que n’estan, que no es molesten pas a dissimular-ho…

Si us interessen aquells paisatges veureu si fa no fa el mateix si obriu la nova col·lecció d’imatges sobre aquests dos escenaris que vaig retratar encara no fa un mes. Potser no tenen tant "glamour" però estic segur que no m’ho tindreu en compte. (vegeu els arxius fotogràfics al final de l’apunt)

De fet ja m’hauria hagut d’imaginar alguna cosa així quan, repassant els diaris que arriben a la feina, vaig veure que la portada i una bona quantitat de pàgines interiors d’un suplement dominical d’El País d’aquest mes d’agost estava dedicada al senyor Medem i a la seva "Caótica Ana".

Per cert, alerta tothom: un altre diumenge d’aquest mateix agost la portada i pàgines interiors del suplement de l’esmentat "diario independiente de la mañana" anaven dedicades -amb la generositat que aquesta gent té per les seves coses- a la figura de l’inefable Manu Chao, profeta dels antisistema i defensor dels pàries de la terra, que es veu que ja ha ejaculat un nou disc que es posarà a la venda el mes de setembre.

Avisats estem, doncs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!