Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

22 de maig de 2009
0 comentaris

Històries per quan deixem Espanya (2): l’article d’Heribert Barrera i la pel·lícula d’Isona Passola.

Ahir, sincerament, crec que el meu diari va fer el pepa quan per comptes de publicar l’article d’Heribert Barrera en el que manifesta el seu suport a les tesis de Joan Carretero en l’edició de paper es va limitar a penjar-lo a la versió digital.

Una limitació, val a dir, relativa perquè l’efecte multiplicatiu que té la xarxa posa en evidència la poca vista de qui va prendre la decisió d’acotar la difusió del text i de posar a l’edició de paper una notícia breu (vegeu aquí) per cobrir l’expedient i prou. Per si us fa gràcia de llegir-lo (jo crec que el que s’hi diu en algun punt és matisable, però que en conjunt val la pena) feu clic aquí i hi accedireu.

Vet aquí, doncs, una mostra més d’aquestes murgues que ens traurem del damunt el dia -no gaire llunyà, espero- que ens decidirem a deixar Espanya.  (n’hi ha més)

Per acabar d’arrodonir la jornada per la tarda vaig anar a veure “Cataluña, Espanya”, la pel·lícula d’Isona Passola sobre les relacions entre els uns i els altres, i en vaig sortir força satisfet: la bola creix i els arguments es van acumulant. Tenim raó. (Ara em vénen al cap aquells versos d’Espriu cantats per Raimon: “Tenim la raó contra bords i lladres / el meu poble i jo”)

Economistes, advocats, polítics, professors, intel·lectuals… tothom hi diu la seva, a la pel·lícula. I de tot el que s’hi diu em quedo amb la intervenció final de Xavier Rubert de Ventós. Cito de memòria però ve a dir que després de tants anys fent cara de bons xicots i practicant allò tan bonic i pujolià de “fer pedagogia” amb els espanyols ha quedat clar que això s’ha acabat i que no hi ha altra solució que marxar.

Així, per una banda, s’acabarà l’agressió i l’insult permanent d’Espanya. I per l’altra, aquest esgotador calvari d’estar pendent en tot moment de la defensa de la nostra identitat i de les nostres essències. Filant prim sense parar.

Ells a la seva i nosaltres a la nostra. Que això d’ara no hi ha qui ho aguanti.

(*) Si voleu llegir les anteriors “Històries per quan deixem Espanya” les trobareu totes ben endreçades en la columna “Categories” que trobareu just a la columna de la dreta de la vostra pantalla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!