Totxanes, totxos i maons

Camí de la feina, havent dinat, m’aturo un moment a l’FNAC de la plaça de Catalunya i pujo a la planta dels llibres i els discos a fer-hi una ullada. Tot just desembarcar de l’escala mecànica, a la segona planta, entro en la zona de recepció on es desplega la gran estesa dels llibres que l’establiment considera més destacables. Com no podia ser altrament, hi veig unes quantes piles de “Jo confesso”, en les dues versions -català i juleio- que fins ara han sortit al carrer.  (n’hi ha més)

Una cosa em crida l’atenció: a la pila corresponent a la versió catalana cada llibre porta una faixa promocional de color taronja -el color corporatiu de Proa- que no havia vist fins avui amb la frase “Una gran novel·la europea” escrita amb lletres així de grans.

Giro el llibre i em trobo amb la sorpresa del dia: entre les moltes coses que s’han dit i publicat a propòsit de la gran novel·la de Jaume Cabré els editors han seleccionat tres frases per inscriure a la faixa:
* la de baix de tot és de Vicenç Pagès Jordà i pertany a la crítica que va publicar a El Periódico
* la del mig és de Màrius Serra i, de fet, correspon a una piulada que va penjar a Twitter en la que comentava que la novel·la de Cabré “fa tuf de Nobel”
* la de dalt de tot és meva i està extreta de la crítica que vaig publicar a Vilaweb l’1 de setembre, el mateix dia que es va publicar el llibre.

A part de l’orgull d’aparèixer en tan bona companyia a la faixa promocional m’ha semblat summament significatiu que les procedències de les frases siguin un diari convencional, un text de Twitter i un altre publicat en un diari digital.

Vist que la promesa reaparició del suplement de llibres de l’Avui -ara adaptat a ElPuntAvui– es demora de manera preocupant, no deixa de ser un consol veure com la xarxa ofereix una alternativa no gens menyspreable per fer córrer idees i opinions.

Una alternativa que creix estimulant i carregada de futur.

Benvinguts, doncs, a la nova galàxia comunicativa en la qual el paper tindrà cada vegada menys paper… (aquí hauria de posar segurament un “ai, las!” però, sabeu què?, me n’abstinc)