Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

L’anvers de la carta ofereix una indescriptible combinació d’elements tipogràfics -lletres majúscules i minúscules, negretes-, de color -negre i gris amb frases de color carbassa per destacar els regals- i de composició -textos requadrats, subratllats- seguint aquell no menys indescriptible “horror vacui” que agrada tant a alguns dissenyadors de via estreta entestats a no deixar espais en blanc, no fos cas que el text respirés…

Tot aquest pitafi l’encapçala el nom comercial de l’empresa. Un nom que remet clarament a la medicina i que porta com a submarca la frase “Calidad de vida”. A continuació em fan saber que em conviden a un acte de presentació –“de primera mano, de forma clara y amena”– de l’última novetat en el mercat. Un mercat que, com vaig dir en l’apunt anterior, en cap moment s’especifica quin és el seu àmbit concret.  (n’hi ha més)

La cosa continua amb uns paràgrafs confegits amb una generosa utilització de majúscules en els quals em tornen a descriure el dos regals -l’oli i el pernil- fotografiats al revers. Uns regals que els que, com jo, hem estat convocats expressament podrem triar sempre que “vengan acompañados de su cónyuge”. Un asterisc  al final de la frase remet a un text menut situat en un racó que especifica que si s’exhaureixen els regals seran substituïts “por otro de igual o mayor valor”. Què et pensaves? Aquí no ens moquem amb mitja màniga…

Però com que en aquest món hi ha gent per tot els organitzadors demostren que estan a veure-les a venir amb un paràgraf que no em resisteixo a reproduir complet: “Si es Ud. viuda/o, separada/o, divorciada/o, soltera/o, venga acompañada/o de un familiar o un amigo/a que sea mayor de 50 años y recibirá los mismos regalos previstos para el matrimonio, siempre y cuando acredite su estado civil con documentación válida”.

A continuació hi ha la frase “Invitación personal” amb cos de lletra ben gran i doblement subratllada, després un quadre amb les dades concretes del lloc i hora de la trobada i un altre quadre amb el títol “INVITACIÓN PAREJA AMIGA” per si se m’acut enredar a algú més.

La perla, però, queda pel final i us la reprodueixo sense més comentaris perquè em sembla que no en necessita: “IMPORTANTE: Cada pareja que nos enseñe 100 Euros (solo enseñarlos, sin dejarlos en prenda) recibirá OTRO ESPLÉNDIDO REGALO QUE NUNCA OLVIDARÁ”. 

Un lector de l’anterior apunt m’ha escrit per dir-me que em posi tranquil perquè si li passa com a ell -també és jubilat- a partir d’ara començaré a rebre propaganda d’empreses d’audiometria, de viatges recreatius amb venda incorporada, d’implantaments dentals, de menjar natural, de mutualitats mèdiques, de residències per a la gent gran i d’altres indústries generades al voltant  d’aquest curiós gremi de la Tercera Edat en el qual acabo d’ingressar.

A la vista de l’advertiment he obert una carpeta per conservar tota la paperassa d’aquest tipus que em vagi arribant. De moment els honors inaugurals li corresponen amb tot mereixement a aquesta proposta abanderada per una “Excelente paleta serrana” que ha protagonitzat un parell d’apunts d’aquesta crònica -pausada- de la meva jubilació.

Una crònica que, ara sí, em sembla que ja és molt a prop del seu final.

(Continua, i s’acaba, aquí)