Totxanes, totxos i maons

Rebo un correu de la senyora Loles Castelló, coordinadora responsable d’operacions del Circ Cric, amb un títol que em crida l’atenció: "El Circ Cric atura la seva gira per Catalunya". El llegeixo, em poso les mans al cap i em faig creus de tot el que s’hi exposa. Tant, que em falta temps per fer-me’n ressò en aquestes Totxanes perquè, amb tota la modèstia del seu abast, ajudin a donar a conèixer una mica més aquesta història tan poc edificant que està passant a casa nostra.  (n’hi ha més)

Per si em llegeix l’amic Jordi Jané  m’apresso a confessar que no sóc aficionat al circ. De petit els pares m’hi varen portar alguna vegada -poques- i, francament, ni fu ni fa. El que sí que vaig veure (i potser d’aquí em vénen totes les manies) varen ser unes quantes pel·lícules sobre el tema -sempre amb trapezistes que cauen, amb circs que s’incendien, amb trens que descarrilen i amb feres que ataquen al domador- que em varen acabar de convéncer que la cosa de la pista, els acròbates i el "más difícil todavía" (ho sento: en aquella època ho deien en castellà, això) no era l’espectacle de la meva vida.

De gran i ja en el paper de pare de família no m’hi he tornat a acostar. Ni al circ convencional, ni al Cric (que no ho és gens, de convencional), ni al del Soleil, que tant agrada als nostres moderns (tot i que, com vaig escriure fa ben pocs dies, faré mans i mànigues per veure "Love" a Las Vegas aquest juliol. Som un  sac de contradiccions, tots plegats.)

El que expliquen, però, els Cric en aquesta nota és prou preocupant i mou tant a la vergonya aliena -siguis circòfil o no- que em sembla que el mínim que es pot fer és escampar el trist retrat d’una realitat potser poc coneguda del gran públic però no per això menys trista.

La nota és llarga i sucosa. Mereix una lectura detallada i pacient. L’he posada en l’arxiu de Word que trobareu al final d’aquest apunt. I si ajudeu a escampar-la potser ara que s’acosten unes eleccions es pot pensar a començar a adobar alguna cosa…

——————————————————————————-

PD: Quan he enllestit aquest apunt he vist que a Vilaweb també en parlen, del tema. Això em confirma que la cosa és greu i clama al cel. Cap problema, fent click aquí podeu completar la vostra informació. Com més serem…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!