Totxanes, totxos i maons

Uf! Gràcies a Déu no tot han de ser notícies tristes. Per exemple la nit del dia de Reis, sense anar més lluny, va produir-se un esdeveniment que em fa molt de gust poder dir que m’omple de satisfacció: el jurat del premi Josep Pla de narrativa va decidir atorgar el premi d’enguany a la novel·la "La batalla de Walter Stamm" de l’escriptor Melcior Comes, nascut a Sa Pobla (Mallorca) el 1980.  (n’hi ha més)

Sembla que el decòrum aconsellaria que una persona com jo, que fa de crític literari en el suplement de llibres més important de casa nostra, mantingués una relació més distant amb els escriptors i els llibres que li agraden per allò del què diran. Però precisament si una virtut crec que he anat atresorant al llarg dels quasi vint anys que em dedico a aquests afers és que se m’entèn tot. Vull dir que procuro que davant d’un comentari meu sobre un llibre el lector surti amb una impressió ben clara de quina és la meva opinió.

Reconec que algunes vegades me’n surto millor i en altres no tant, però en tot cas la voluntat de ser sincer intento no perdre-la mai. Per això des de fa tres o quatre anys quan algú em demana quins són els valors de futur de la nostra literatura li dono tres noms: Pere Guixà (vegeu aquí), Lolita Bosch (vegeu aquí) i Melcior Comes (vegeu aquí). I així va quedar escrit, per exemple, en el número especial de la revista "ïnsula" dedicat a la literatura catalana que es va distribuir el passat octubre a Frankfurt els dies de la fira.

Tots tres són autors amb prou obra publicada ja com per assegurar que el seu èxit no és foc d’encenalls i, del tercet, el que em sembla que té més projecció de futur és Melcior Comes.

D’aquest escriptor -que té el bon gust de pregonar el nom de Baltasar Porcel com un dels seus escriptors de referència-  he parlat en el suplement de l’Avui o a la revista "Caràcters" arran de cada llibre que ha anat publicant. Fins ara la seva obra narrativa tenia els títols següents: "L’aire i el món" (Ed. 3 i 4, 2003), premi Ciutat d’Elx, "L’estupor que us espera" (Empúries, 2005), premi Documenta, i "El llibre dels plaers immensos" (Proa, 2007), premi Ciutat de Palma. Tres llibres, tres premis. Quatre amb el d’ara.

A propòsit d’"El llibre dels plaers immensos" el 21 de juny de 2007 jo tancava la meva crítica a l’Avui amb les frases següents:
 "I just al final, a la penúltima pàgina veurem aparèixer un alter ego de l’autor dintre de la trama: "Ell es deia Melcior, un jove de la meva edat, de gestos irònics i posat misteriós". I a continuació ens explica que l’acompanya una adorable Letícia a la qual, casualment, està consagrada la dedicatòria inicial del llibre.
"Jo veig aquesta irrupció com una manera mig amagada de fer entendre que, finalment, biografia i personatge, literatura i autor, han ajuntat els seus camins i que aquest "Llibre dels plaers immensos" és, en el fons, la penyora d’un salt cap a noves etapes en la producció de Melcior Comes. La fase d’aprenentatge la podem considerar superada. I amb excel·lent."

Estic molt content d’aquella intuïció que vaig tenir en llegir la conclusió del que fins ara és el seu darrer llibre. Pel que he vist a la premsa aquesta obra guanyadora del Pla que d’aquí a un parell de mesos ja serà a les llibreries és una altra cosa. Una nova etapa per a un escriptor del qual, n’estic segur, en sentirem parlar molt i bé.