Totxanes, totxos i maons

La senyora Teresa és la pagesa que des de fa una pila d’anys entre els mesos de novembre i març em subministra cada divendres quan passo a veure-la a un quart de vuit del matí faves, carxofes, enciams, alls tendres, cebes tendres, espigalls i altres meravelles de l’horta a la seva parada de la plaça de Sant Galderic, annexa al mercat de la Boqueria (el mercat més bonic del món).

Aquest matí, fa tot just una estona, li he demanat si tenia raves i m’ha dit: "Em sembla que sí però com que és tan fosc i tinc tantes caixes encara per muntar a la parada vaig de Rodes a Pilat i no sé on els tinc". 

Com que hi ha confiança (per ella jo sóc "aquell senyor jove que ve cada divendres amb la cartera de fer negocis en una mà i el cistell d’anar a plaça en l’altra") li he dit que em sembla que les rodes de la seva frase no acaben de rutllar gaire rodones.  (n’hi ha més)

"Ja m’ho va dir la meva néta. Es veu que ve del rei Herodes, això, oi?" Li responc que sí i quan em dóna el canvi i sóc a punt de marxa cap al despatx em reté la mà i em dóna una raó deliciosa per mantenir-se amb la seva versió: "És que fa molts anys vaig veure una pel·lícula que es deia El Coloso de Rodas i em va agradar moltíssim".

Sentint aquestes raons -i, sobretot, veient com se li posaven els ulls en evocar els bíceps de l’Steve Revees- no seré pas jo qui li faci canviar la dita.

——————————————————————————————

TOC COSMOPOLITA: La fotografia que il·lustra aquest apunt no pertany a cap racó del mercat de la Boqueria (el mercat més bonic del món, per si no ho havia dit). La vaig fer el passat mes d’octubre en un mercat de la ciutat de Frankfurt. Cola, però, oi?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!