Totxanes, totxos i maons

Fa molts anys, quan encara ens predicava coses a mon germà i a mi amb la intenció que algun dia ens fossin útils, mon pare solia advertir-nos que anéssim amb compte perquè en aquesta vida ningú -o quasi ningú- no regala res. I que els bancs i les caixes encara molt menys. Dissortadament ara sabem que els fets li han acabat donant la ráó. Si més no pel que fa a la segona part de la seva admonició, la que es refereix a les entitats que treballen amb els nostres quartos.

Si hem de ser precisos, però, hauríem d’introduir algun matís a aquesta contundent afirmació perquè jo encara conservo algunes coses que poden ser considerades com a “regals” de “la Caixa”. O, més exactament, de la seva antecessora: la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, coneguda com Caixa de Barcelona.

(n’hi ha més)

Durant una llarga temporada que jo situo cap els anys 70 i 80 -la fusió amb la Caixa de Pensions es va fer el juliol de 1990- quan venia la festa de Sant Jordi la Caixa de Barcelona oferia als seus impositors diversos obsequis que anaven, suposo, en funció del gruix i la quantitat de comptes que tinguessin oberts a l’entitat. (Per Nadal el que donaven fins no fa gaire eren agendes de butxaca i calendaris de paret).

No sé si va ser tots els anys però jo recordo que en alguna ocasió el repertori era doble i es podia triar entre emportar-te algun llibre o un test amb una petita planta d’interior. No voldria posar la mà al foc perquè els meus records no tenen tota la precisió que jo voldria però estic gairebé segur que durant una època que situo encara en el primer pis que vàrem tenir quan ens vàrem casar l’A. i jo -al carrer del Telègraf del Guinardó– una espectacular prestageria de metacrilat que presidia el nostre menjador (anys 74-77) exhibia unes quantes mostres d’aquests obsequis vegetals i santjordians de la nostra Caixa.

Malgrat la mudança de finals del 77 cap al pis on som ara la nostra flora casolana va resistir força bé el tràngol i encara va desenvolupar una existència digna i honorable fins que els diversos exemplars es van anar morint… Tots menys un.

Un exemplar de planta -jo, que sóc barceloní, li desconec el nom i la denomino així: “planta”– que encara avui va resistint els canvis de temperatura i de llum en un racó del menjador a prop del finestral i que avui donarem als jardiners de baix perquè la transplantin o li facin alguna cosa que li permeti mantenir-se amb dignitat una temporada més, però ja no a casa.

(I sisplau, que ningú em vingui ara amb allò de “ella no ho faria”, que una cosa és un gos i una altra una planta, eh?)

Per fer com cal el cerimonial d’acomiadament d’aquest testimoni de la nostra vida familiar dels darrers trenta o trenta-cinc anys he fet la fotografia que il·lustra aquest apunt i he completat el bodegó amb dos llibres que encara conservo i que provenen d’aquelles ofertes -o regals- que la Caixa de Barcelona feia als seus clients:

* El primer té data d’edició de 1981 i es diu “Castillos y torres de Cataluña”. El text i les fotografies són de Pere Català i Roca i és un resum  de la seva magna enciclopèdia en set volums sobre els castells catalans. Val a dir que aquest llibre em va ser molt útil durant el temps que l’A., els dos nois de casa i jo ens vàrem dedicar a visitar runes de castells, amb l’apoteosi de les vacances d’estiu de 1982 que vàrem consagrar-les íntegrament a fer la Ruta dels Càtars.   

* El segon llibre està editat el 1982 i és una edició il·lustrada amb dibuixos i fotografies de “La plaça del Diamant”, de Mercè Rodoreda, amb una presentació feta per l’autora i datada a Romanyà de la Selva i un pròleg de Joan Sales. No estic gaire al corrent del món bibliogràfic però no m’estranyaria que aquest llibre fos considerat ara mateix com una raresa. I, francament, ara que el tinc a les mans després de molt temps d’estar estibat a la biblioteca puc dir que una mica estrany sí que ho és…

En fi… perdoneu aquesta expansió en forma de batalleta que evoca uns anys llunyans i uns hàbits de bancs i caixes que trigaran molt de temps a tornar (si és que algun dia tornen).