Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

17 de maig de 2023
1 comentari

Coses americanes dels 60: el Pare Peyton i Viva la Gente!, per exemple…

Si heu llegit amb interès el que Marta Vallverdú explica a ‘Seixantisme’ (vegeu aquí i també aquí), o senzillament, si per edat vàreu ser testimonis d’aquell temps recordareu que la dels anys seixanta va ser la dècada en la qual vàrem començar a conèixer novetats que ens arribaven d’Amèrica. L’inventari seria molt extens i inclouria, sense cap mena de dubte, conceptes com la Guerra del Vietnam i la forta oposició popular que va desencadenar, la figura de Martin Luther King, l’assassinat dels germans John i Robert Kennedy (1963 i 1968) i el moviment ‘hippie’ començat l’estiu de 1967 a la cruïlla dels carrers Haigh i Ashbury, a San Francisco. I faig curt.

Però també de la complexa nació americana ens arribaven ‘altres coses’ que contrastaven amb el discurs extremista que torbava al règim i a les seves ments pensants que per aquella època s’havien conjurat en una missió gairebé sagrada: que cap súbdit español anés a l’infern.

En aquest context recordo l’arribada del Pare Peyton (vegeu aquí) que l’any 1965 va aterrar a Madrid i a Barcelona predicant el que es va dir ‘la Cruzada del Rosario en familia’ que tenia un lema contundent: ‘La familia que reza unida permanece unida’. Peyton va tenir un ampli suport de TVE i recordo que va fer algunes trobades multitudinàries per resar el Rosari que varen superar el que fins aleshores havíem vist sobre el tema per aquests barris…

El Pare Peyton dirigint un Rosari multitudinari a la Diagonal barcelonina.

Una altra novetat arribada de les Amèriques va ser el grup ‘Viva la Gente!’, fundat el 1965 i que aquí va actuar en dues ocasions: el juny de 1969 al Palau dels Esports (hi vaig anar) i una segona el novembre de 1973. Com que el grup no baixava de cent trenta persones allí on actuava demanava a la gent si els podien acollir a casa seva. Pel que fa a aquesta segona actuació l’A. em fa recordar (jo ho havia oblidat del tot) que vàrem plantejar-nos seriosament d’acollir alguns membres del grup en el nostre piset del carrer del Telègraf, al Guinardó. Feia un any que ens havíem casat i disposàvem encara d’un parell d’habitacions lliures. Finalment la idea no va quallar i ni vàrem tornar a veure cap més actuació del grup ni vàrem tenir cap hoste vingut de les Amèriques.

El missatge de pau, concòrdia i fraternitat universal de ‘Viva la Gente!’ el podeu veure bastant ben reflectit en aquesta gravació dels arxius de TVE que al llarg de cinc minuts fa un resum de les actuacions de 1969 i 1973. No us perdeu gaires detalls, que coses així ja no es veuen ara…

I aquí us deixo les lletres de les seves cançons més populars.

Viva la Gente!

Esta mañana de paseo
Con la gente me encontré
Al lechero, al cartero y al policía saludé
En puertas y ventanas también reconocí
Mucha gente que antes ni siquiera la vi
Viva la gente, la hay donde quiera que vas
Viva la gente, es lo que nos gusta más
Con más gente a favor de gente
En cada pueblo y nación
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Gente de las ciudades y también del interior
La vi como un ejército
Cada vez mayor
Y entonces me di cuenta de una gran realidad
Las cosas son importantes
Pero la gente lo es más
Viva la gente, la hay donde quiera que vas
Viva la gente, es lo que nos gusta más
Con más gente, a favor de gente
En cada pueblo y nación
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Dentro de cada uno hay un bien y hay un mal
Mas no dejes que ninguno
Ataque a la humanidad
Ámalos como son y lucha porque venzan
El amor sobre el odio
Y la paz sobre la guerra
Viva la gente, la hay donde quiera que vas
Viva la gente, es lo que nos gusta más
Con más gente a favor de gente
En cada pueblo y nación
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Viva la gente, la hay donde quiera que vas
Viva la gente, es lo que nos gusta más
Con más gente a favor de gente
En cada pueblo y nación
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Habría menos gente difícil y más gente con corazón
Viva la gente, la hay donde quiera que vas
Viva la gente, es lo que nos gusta mas
Con más gente a favor de gente
En cada pueblo y nación
Habría menos gente difícil y más gente con corazón.

 

¿De qué color es la piel de Dios?

Buenas noches, dije a mi hermano pequeño
cuando cansado se acostó
entonces me dijo con tierna voz:
“Papá, de qué color es la piel de Dios?”
de qué color es la piel de dios
de qué color es la piel de dios
dije negra, amarilla, roja blanca es
todos son iguales a los ojos de Dios
Con grandes ojos me miró y asombrado preguntó:
porqué luchar a causa del color?
si somos iguales ante el Señor?
de qué color es la piel de dios?
de qué color es la piel de dios?
dije negra amarilla roja blanca es
todos son iguales a los ojos de Dios
Hijo, eso es parte de un pasado feliz
pero pronto todo eso tardará a su fin
tendremos que aprender para el porvenir
todos como hijos en Dios vivir
de qué color es la piel de dios?
de qué color es la piel de dios?
dije negra amarilla roja blanca es
todos son iguales a los ojos de Dios
Cristo nos ha dado una oportunidad
en crear un mundo de fraternidad
las diferentes razas han de trabajar
unidas con fuerza de mar a mar
de qué color es la piel de dios?
de qué color es la piel de dios?
dije negra amarilla roja blanca es
todos son iguales a los ojos de Dios
todos son iguales a los ojos de Dios
todos son iguales a los ojos de Dios

 

  1. Ho recordo com si ho estigués vivint. Són fets que no s’obliden. Crec que la veu era en “off” era la de Matías Prats Cañete, el locutor del NO-DO (Noticias y documentales cinematográficos) franquista i que es passava obligatòriament en les sales de cine abans de la pel·lícula de torn. El Padre Peyton va tenir un ressò mundial increïble i recordo molt bé haver anat amb els meus pares a una troba en què vàrem resar el rosari entaforats entre una multitud de persones que assistien a l’acte. Quan llegeixo notícies com aquests m’esgarrifo del fet que hi hagi gent jove que canta el “Cara al sol” a les aules o diuen Viva Franco.

Respon a SALVADOR ROFES Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!