Totxanes, totxos i maons

Tal com vaig fer l’any passat (vegeu aquí), si tot rutlla segons el previst m’autoimposo el compromís de penjar en aquest Bloc cada 31 de desembre la llista dels que al meu parer hauran estat els millors discos catalans publicats durant els dotze mesos anteriors.

No voldria que semblés que em faig l’interessant però, de moment, ja avanço que dels vuit o deu discos que ara com ara configuren la meva llista de preferits tres dels que estan millor col·locats són -per ordre alfabètic- el d’Enric Barbat, el d’Enric Casasses amb Pascal Comelade i el d’Antònia Font. Això pel que fa als discos nous de trinca.  (n’hi ha més)

Però és que resulta que 2006 està sent un any d’esplèndides reedicions: els quatre discos recuperats de Sisa, el primer concert de Raimon a l’Olympia… i la que al meu parer és la veritable perla de l’any: “Bocanegra U”, el primer disc -i l’únic fins l’extraordinari “Bloc de lírica dura” de l’any passat- de Víctor (Obiols) Bocanegra amb un grup darrere seu en el que, com no podia ser altrament, destacava amb llum pròpia la sensibilitat i el talent de Pepe Sales. “Bocanegra U” va sortir al carrer fa vint anys i va ser un èxit rodó: se’n varen editar mil exemplars que ràpidament van desaparèixer de les botigues.

Ara ens arriba un “Bocanegra U” nou de trinca en forma de disc compacte, amb el contingut remasteritzat i tres temes de propina que no varen poder entrar en l’edició de 1986. Tot plegat una veritable meravella que no em canso d’escoltar una vegada i una altra i que no dubto de qualificar com un dels discos de l’any (*).

Per arrodonir aquest magnífic panorama de recuperacions en el que sembla que estem immersos (el Sisa, per exemple, té previst continuar recuperant tota la seva obra) l’únic que faltaria fóra que algú es decidís a reeditar els dos “Dioptria”. I si pogués ser respectant la carpeta original, tant pel que fa al contingut com al format. Potser sí que semblaria estrany comercialitzar un disc compacte amb un embolcall de LP però el resultat bé que s’ho valdria.

I, a fi de comptes, ¿no diuen que enguany és el de la festa d’aniversari de “Dioptria” i de no sé quantes coses més al voltant de Pau Riba? Doncs vinga, que es noti…

——————————————————————————————

(*) (Escrit l’endemà)

Precisament avui, en el suplement de Cultura del diari Avui, Pere Pons parla d’aquest disc i en fa una valoració molt similar a la meva. Ja som dos, doncs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!