Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 d'agost de 2021
0 comentaris

Beatles vs Stones. L’estiu de l’amor (Enderrock, 320; juliol de 2021).

(La sèrie comença aquí)

Beatles vs Stones. L’estiu de l’amor

Joan Josep Isern (Enderrock, 320; juliol de 2021)

El juny de 1967 va ser un gran mes per als fans dels Beatles. El dia 1 publicaven el mític ‘Sgt. Pepper’s’ (Parlophone) i el diumenge 25 estrenaven en directe davant de 400 milions d’espectadors una cançó no menys mítica que pregonava que tot el que ens cal és amor.

Va ser en el transcurs d’un experiment televisiu promogut per la xarxa Mundovisión que es va titular ‘Our World’ i que durant dues hores i mitja d’aquella tarda de diumenge va fer possible que catorze països dels cinc continents presentessin durant deu minuts -sense polítics ni caps d’Estat per entremig- allò que consideraven que era el millor que tenien per exhibir davant del món.
De fet, la nòmina de països convidats inicialment superava la vintena però l’esclat, dues setmanes abans, de la Guerra del Sis Dies va fer tirar enrere en senyal de protesta tots els territoris de l’òrbita soviètica.

Amb una mateixa estètica que el No-Do -la TVE de l’època, entre moltes altres coses, era en blanc i negre-, españa va presentar unes inefables ‘Escenas de pesca en la bahía de Algeciras’ amanides amb la presència constant al fons de les imatges de la silueta del penyal de Gibraltar que van resultar perfectament representatives del pa que aquí es donava. La BBC, en canvi, va ser l’encarregada de tancar “Our World”. I ho va fer amb la gravació en directe del tema ”All You Need Is Love”. Encara hi havia classes.

Després de deixar de banda expressions com ‘los escarabajos’ o ‘griterío de melenudos histéricos’ que fins poc abans havien estat les habituals, la premsa de l’època es va entestar a demostrar que entre els Beatles i els Rolling Stones hi havia una rivalitat a mort. Una pretensió que l’experiment de Mundovisión va desmentir del tot. En l’estudi on el quartet de Liverpool enregistrava la cançó hi havia un munt de persones assegudes a terra entre les quals no era gens difícil de distingir, afegint-se als cors finals, Mick Jagger, Brian Jones, Keith Richards, Marianne Faithfull i una pamela sota de la qual es podria gairebé jurar que residia la musa i actriu italiana Anita Pallenberg.

El que potser no sap tanta gent és que poques setmanes després hi va haver la devolució de la visita del tàndem Lennon & McCartney als estudis Decca on els Stones enregistraven unes quantes cançons, entre les quals ‘We Love You’. Una mena de ‘T’estimem’ que connectava amb el mateix lema que pregonaven els Beatles.

La cançó comença amb una clara referència als problemes que en aquells moments els Stones tenien amb la justícia per culpa de les drogues. Se sent una cadena que s’arrossega per terra, la porta d’una cel·la que s’obre i que tot seguit es tanca, el piano al·lucinant de Nicky Hopkins que marca el ritme embogit que es manté al llarg de tot el tema, el melotró de Brian Jones i les inconfusibles veus de John i Paul cantant ‘We don’t care if you only love we…’

Curiosament ‘We Love You’ no ha estat un tema gaire afortunat. No el trobareu en cap àlbum canònic de la discografia dels Stones, només en recopilacions de ‘singles’. De fet, es va comercialitzar com a disc senzill amb ‘Dandelion’ a la cara B. Després del que he explicat, segurament més d’un lector identificarà ‘We Love You’ amb la introducció del programa ‘Tarda Tardà’ dels últims anys a Catalunya Ràdio poc abans de la mort del seu director el 2015. De fet, parlant un dia amb l’enyorat Jordi Tardà vam arribar a la conclusió que ell i jo devíem ser els únics catalans als quals agradava aquesta descomunal cançó.

Tot plegat, són històries de fa més de mig segle quan la televisió començava a fer forat en les vides de la gent. Quan españa presumia de ‘paz y orden’ i el Regne Unit, dels Beatles. Quan a la ràdio encara sonava ‘Telstar’ dels anglesos The Tornados i a la cruïlla entre Haight amb Ashbury –dos carrers de San Francisco que són a tocar del Golden Gate Park– una generació de joves il·luminats amb la mirada una mica perduda cantaven que, si els volíem anar a veure, seríem molt ben rebuts. Però que, sobretot, no ens oblidéssim de posar-nos unes quantes flors entrellaçades als cabells.

(La sèrie continuarà el mes que ve)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!