Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

A la banda correcta

La primera cosa bonica del dilluns 28 d’agost de 2023 és una vida que es va salvar gràcies al fet d’anar per la banda correcta. Un home m’explica un record de la seva infantesa que li ha revifat el ‘miracle de Torí’ de fa uns dies: aquella nena que va caure d’un cinquè pis i va ser atrapada al vol per un vianant. (*)

L’home tenia tot just un any quan es va veure involucrat en un terrible accident d’autopista durant la Nit de Sant Llorenç. Son pare, que conduïa, va voler sortir malgrat la foscor de la nit i la fatiga: va perdre una cama però la seva vida mai va estar en perill. La mare, en canvi, estava molt greu. Enguixada de dalt a baix, connectada a un respirador i al gota a gota, no podia parlar, però amb els ulls demanava pel seu fill. Tothom la tranquil·litzava: està bé. Però ella no s’ho creia.

Com que no li podien portar a la UCI varen pensar de fer-li una fotografia, com aquelles que es fan als segrestats. Amb una Polaroid (en aquella època no hi havia mòbils) varen empolainar la criatureta amb roba nova i de colors ben alegres i li varen posar al davant un diari amb la data ben visible. La mare la va mirar i va somriure, sempre amb els ulls. La metgessa li va dir: ‘Va sortir disparat del cotxe i va gatejar. Un miracle: podia haver-ho fet cap al centre de l’autopista, però va anar cap el camp de l’altre costat i allí el varen trobar’. La mare va recordar les darreres paraules que li va dir al nen. Una sola paraula, de fet: ‘Mira!!!’, senyalant-li la llum d’una estrella fugaç per la finestra del seu costat. ‘Mira!!!’. Encara la veia i la recordaria tota la vida.

 (*) Vegeu aquí la notícia tal com la va donar la RAI.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El pacte

La primera cosa bonica del dimarts 29 d’agost de 2023 és el pacte, ‘The Covenant’, la millor pel·lícula que ara es pot veure a la plataforma Prime: un dilema moral i una tria històrica (i discutible).

Explica la història de dos homes: un oficial americà en missió a Afganistan i el nadiu que li fa d’intèrpret. Quan el primer cau ferit en una acció lluny de la base el segon s’arrisca per salvar-li la vida caminant i arrossegant-lo durant dies i quilòmetres. Finalment al ianqui el repatrien, l’intèrpret es queda i els talibans posen preu al seu cap. Què pot fer l’americà des de casa seva, amb la família? Resar per ell? Tornar per salvar-lo?

Gran part de la cinta és plena de retòrica i de patriotisme, tret de l’escena final en la qual se’ns informa que, en marxar de l’Afganistan, els USA van deixar darrere seu tres mil intèrprets contractats, amb les corresponents famílies, abandonats i buscats pels talibans. Què cal fer? Resar per tots ells? Organitzar una operació especial? Però, sobretot, no es podia haver pensat en això abans de fugir?

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Vici d’actor

La primera cosa bonica del divendres 1 de setembre de 2023 és el ‘vici’ d’un cèlebre actor: una cosa a la qual no és capaç de renunciar malgrat els problemes que li pot crear, i que li ha creat, a la seva carrera. No és res picant: més aviat és una cosa innocent, divertida i que fa reflexionar. Gran professional, protagonista de pel·lícules i sèries d’èxit, cada dia entre les dues i les quatre aquest actor no està a disposició de ningú. Que fa? Dorm. Cada dia. Encara que estigui enmig del rodatge d’una pel·lícula important.

‘Bona tarda, puc passar-li una trucada al senyor Martin Scorsese?’ ‘Si us plau, que tornin a trucar passades les quatre’. A les dues es posa el pijama i dorm. Res de jeure en un sofà, s’estira al llit, amb tots els botons del pijama cordats. És una imatge notable. Però encara ho és més la tria d’un estil de vida. Posar un petit gran plaer al davant de tot, capgirar la llista de les prioritats, l’existència somiada abans que la viscuda. M’imagino tot l’equip de rodatge esperant que es llevi. I ell, amb els ulls tancats, inventant-se mons. Al final -al ‘The End’- la pel·lícula més bonica i sorprenent és la que ell contempla, cada tarda, entre les dues i les quatre.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!