Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

La primera notícia sobre Angel Delgadillo, el barber de Seligman, la vaig trobar en el llibre "Amèrica, Amèrica. Viatge per California i el Far-West", de Xavier Moret, editat per Empúries l’any 1998.

Un llibre summament recomanable que reprodueix l’itinerari fet per l’autor i la seva família l’estiu d’aquell mateix any per California, Arizona, Utah i Nevada i que, per una sèrie de coincidències que ara serien bastant llargues d’explicar, està basat en el mateix itinerari -tot i que Moret l’amplia una mica més- que l’A, jo i els nois de casa vàrem fer el juliol de 1992, l’any de la primera Champions del Barça i del xou olímpic, quan vàrem visitar per primera vegada els Estats Units.  (n’hi ha més)

Pel que explica Moret en el llibre l’any 1988, davant de l’oblit i l’abandó en què havia caigut la "Route 66", Angel Delgadillo va posar en marxa, amb uns quants veterans més, la "Historic Route 66 Association of Arizona" (vegeu aquí) i, de manera paral·lela reconvertia la seva vella barberia en una espècie de museu vivent i de botiga de records (vegeu aquí) on hi havia espai per a qualsevol objecte -llibres, samarretes, gorres, postals, pins…- relacionat amb la mítica carretera.

L’estiu de 1999, el de la nostra segona visita a la zona, ja no ens vàrem deixar perdre la visita a Seligman. No ens va costar gens trobar la vella barberia on vàrem conèixer Delgadillo: un home alt i prim, d’uns seixanta anys, afable i dotat amb un notabilíssim ull comercial ja que no només tenia unes paraules de benvinguda per a cada persona que entrava a la seva botiga sinó que convidava tothom a seure al seu silló de barber i fer-se una fotografia amb ell.

"Sólo les pido una cosa", ens va dir amb el seu accent originari mexicà, "Envíenme las fotografías para que yo pueda exponerlas". Així ho vàrem fer. I ara, vuit anys després d’aquella visita, hem comprovat que Angel Delgadillo és home de paraula. Enmig del maremàgnum de la botiga (vegeu els arxius fotogràfics del final), damunt d’una taula de billar té escampats tots els àlbums on ha anat enganxant les fotografies que la gent li ha enviat ordenades per anys i en el corresponent a 1999, efectivament, vàrem trobar les dues fotografies amb els membres que en aquella ocasió formaven l’expedició de la família Isern. Dues fotografies en les que l’amic Delgadillo apareix més content que un gínjol presidint l’escena des del darrere del seu silló (vegeu la il·lustració de l’apunt).

No cal dir que enguany repetirem la tramesa amb les fotografies que ens vàrem fer el passat dia 25 de juliol. Ara mateix no les tinc perquè són a la càmera de la parella que ens acompanyava (quan les tingui les incorporaré al final d’aquest apunt). El que ja no tinc tan clar és que d’aquí a vuit o nou anys l’A. i jo tornem a Seligman per contemplar l’àlbum de 2007 i veure, com diuen els americans, "the way we were"…

(La serie continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!