‘Vaig guardar silenci’, un poema que cal llegir.

Ara fa un any, tot rellegint “Gelós de vida”, el segon dietari de Celdoni Fonoll (ep, estigueu atents, perquè és cosa de pocs dies que l’editorial Cossetània publiqui una nova entrega -la quarta, titulada “Guanyarem la llum”– que cobreix el període 2017/2018). Rellegint Fonoll, dic, vaig descobrir (vegeu aquí) un poema que generalment s’atribueix a Bertolt Brech però que realment pertany a Martin Niemöller i que em sembla summament oportú de recordar en les hores que actualment estem vivint.

Em consta que anit l’amic Celdoni el volia llegir durant la trobada de persones de bé que cada dilluns a les vuit del vespre es fa a la plaça de la Vila de Gràcia per demanar el retorn de presos i exiliats, però com que ahir teníem pressa per anar a la manifestació convocada mitja hora després davant de la caserna de la Guardia Civil de la Travessera de Gràcia es va haver d’ajornar per un altre dia.

Aquí el teniu, però. Llegiu-lo, reflexioneu-hi i escampeu-lo:

 

Vaig guardar silenci

Martin Niemöller

 

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista,

 

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata,

 

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista,

 

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu,

 

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *