Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (13)

(La sèrie comença aquí)

Conversa 124, OC pàgs. 255-256;  21 d’abril de 1920

Una construcció va actualment generalitzant-se en la llengua parlada que caldria combatre per tots els mitjans, començant, naturalment, per evitar-la en absolut en la llengua escrita. És tenir que.

A cada moment sentim, en efecte, expressions corn aquestes: Tens que fer-ho, Tenir que treballar, Té que anar-hi, en lloc de Has defer-ho, Haver de treballar, Ha d’anar-hi. Tals expressions són del tot inadmissibles, i és inexplicable que la llengua escrita les aculli, afavorint així llur propagació.

Tampoc semblen acceptables les construccions, avui ja tan corrents, Hi ha que callar, Hi havia que anar-hi, Hi ha que veure-ho (traduint Hay que callar, etc.).

A mesura que aquestes expressions van generalitzant-se recula el verb caldre. La llengua escrita en fa un ús cada dia més limitat. Fa pena de constatar, en la majoria dels originals que passen per les Oficines de l’Institut, l’absència quasi completa del verb caldre, substituït sistemàticament per les perífrasis a qué ha de recórrer el castellà per mancança d’un verb equivalent al nostre caldre o al francés falloir: ésser precís que, ésser de necessitat que, fer falta que, etc..

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *