(La sèrie comença aquí)
Quan a la fi d’una ratlla cal dividir un mot i la divisió afecta un grup format per dues vocals separades per una s doble, fern anar la primera s amb la vocal precedent i la segona s amb la vocal següent; un mot corn passar és dividit així, pas-sar. ¿Per qué això que fem amb la ss no ho fem amb la rr? Abans ho fèiem: un mot com corrent era dividit així: cor-rent. Però això era quan l’espanyol, en fi de ratlla, desfeia el dígraf rr fent passar solament la segona r a la ratlla següent (cor-rer). Ha bastat que l’espanyol decidís de practicar la divisió -rr en lloc de la divisió r-r, perquè els nostres tipògrafs adoptessin, àdhuc per al català, la primera divisió en lloc de la segona.
Així, inconscientment, des de la tipografia fins a la sintaxi i a l’estil, en els pobles condemnats al bilingüisme va operant-se l’acostament de les dues llengües, sempre en perjudici de la llengua materna. Els tipògrafs adopten la divisió -rr; els versificadors fan monosíl·lab suau, disíl·lab orient; els lexicògrafs consagren grafies com varó, vuidar, reventar; prevaler, favorir reculen davant prevalèixer, favorèixer; es generalitzen les pronúncies estúdia, cànvia, construccions com tenir que anar-hi, frases fetes com no hi ha dret; són atribuïdes als mots catalans gosar, aterrar, curar, cuidar, atropellar, remetre, les significacions dels mots espanyols gozar, aterrar, curar, cuidar, atropellar, remitir, i, de la llengua dominadora, fins en copiem les errades, mòvil en lloc de mòbil, azarar (atzarar!) en lloc de azorar (astorar).
————————————————————————————————–
MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)– a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.
—————————————————————————————————
(La següent Conversa la trobareu aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!