Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Els premis a obra nova

Com és tradició el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el Josep Pla que va guanyar Antoni Bassas amb “Bon dia, són les 8!”. El premi Anagrama de novel·la va ser per a Llucia Ramis amb “Les possessions” i pel que fa als premis Ciutat de Palma, Francesc Puigpelat, en narrativa, i Carles M. Sanuy, en poesia, varen ser-ne els guardonats. Gener es va tancar amb el premi Ramon Llull guanyat per Martí Gironell amb “La força del destí”.

El premi Carlemany al foment de la lectura va ser per “Rut, sense hac”, de Muriel Villanueva; el Crims de tinta el va guanyar Miquel Capell amb “Wad-Ras”; Josep Manel Vidal va guanyar el premi de poesia Maria-Mercè Marçal i els veterans premis Recull de Blanes varen distingir, entre altres, Marta Pera, Òscar Palazón i Enric García Jardí. Abans d’acabar març encara hi va haver temps per a dos premis més: el Roc Boronat a “Els llits dels altres”, d’Anna Punsoda; i el Martí Dot de poesia que va guanyar Oriol Sauleda amb “El paller”.

Abril va començar amb el premi Enric Valor per a “El paradís a les fosques”, de Vicent Usó. Els Jocs Florals de Barcelona varen distingir el poeta Hilari de Cara i els seus “Quaderns del port” i els premis Vila de Santanyí els van guanyar Joan Josep Barceló, en poesia, i Josep Hernández, en narrativa. Encara dos premis més de poesia abans de tancar abril: el Cadaqués a Rosa Leveroni, que va guanyar Ester Xargay, i el Miquel Bauçà, guanyat novament per Joan Josep Barceló.

Maig va començar amb els premis Ciutat de Tarragona que en la modalitat de narrativa van distingir “L’observador de núvols”, de Marc Capdevila. Els premis Vila d’Ascó els varen guanyar Ramon Breu Panyella, en narrativa, i Antoni Ribas Tur, en poesia. Dos premis d’assaig varen tancar el mes: el Joan Profitós, de temes pedagògics, guanyat per Annabel Fontanet, i el Josep Irla, guanyat per Josep Gifreu amb un estudi sobre el quart poder i la independència.

Al llarg del mes de juny es van donar a conèixer diversos veredictes: el premi López Picó a “Canvi de guàrdia”, de Pere Antoni Pons; el premi Ferran Soldevila de biografies i estudis a Jordi Casassas; el premi de poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater a “Fourmillante”, de Miquel Àngel Llauger; el premi Guillem Cifré de Colonya de narrativa infantil i juvenil a “Una història de nassos”, de Ruth Tormo; i l’Amadeu Oller de poesia que va guanyar Gerard Vila amb “Pla de fuga per castells de ferro”. També cal destacar el premi Sant Joan a “El fil invisible”, de Gemma Lienas; el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida a Jordi Portals; el premi Frederic Roda de teatre a Carles Batlle i, finalment, es clou juny amb els premis Alfons el Magnànim de València que van distingir Joanjo García en narrativa, Jordi Julià en poesia i Mònica Richart en l’apartat de narrativa de nous autors.

El juliol es van fallar els premis 7lletres, guanyat per “Altres mares”, de Francesc Duch; el Gaziel de biografies i memòries a Joan Esculies per la seva biografia d’Ernest Lluch i, finalment, els premis literaris Ciutat de Badalona que varen destacar les obres presentades per Marta Carreras, en narrativa, Yolanda Esteve, en poesia, Rafael Fabregat, en teatre breu, i Lluís Gea, en narrativa juvenil.

El mes d’agost es va fallar el premi de narrativa Ribera d’Ebre que va anar a mans de Jordi Gilabert per l’obra “A dellà del riu”. El premi modifica el seu nom i passa a denominar-se Premi de Narrativa de les Terres de l’Ebre.

El 7 de setembre es va fer públic que el premi Guillem Nicolau, atorgat pel Govern d’Aragó, l’havia guanyat Marta Momblant amb l’obra “Arbàgel. Un revolt de l’amor”. El premi Núvol de contes el va guanyar Jordi Masó; el Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró de narrativa de ciència ficció se’l va emportar Maria Hernández Casasús; els premis Ciutat de València varen ser per a Jesús Carles Moncho, en narrativa, Iban L. Llop, en poesia, Ferran Archilés, en assaig, i Francisco Ramon Romeu, en teatre; el premi Bernat Capó de difusió de cultura popular es va concedir a l’obra “Gat vell”, un recull de fraseologia marinera tradicional fet per Francesc Xavier Llorca. Pel que fa als premis literaris de Girona “El far”, de Maria Carme Roca, va guanyar el Bertrana de novel·la; “Cap vespre”, de Marc Rovira, el Miquel de Palol de poesia; “El noi de paper”, de Jordi Folk, el Ramon Muntaner de literatura juvenil; “Massa foc”, de Vicenç Villatoro, el Carles Rahola d’assaig; i “No volem més cops”, de Judit Neddermann, el premi Cerverí a la millor lletra de cançó.

El mes d’octubre els premis Cruïlla varen distingir Gemma Lienas, en narrativa infantil, i David Nel·lo en la modalitat juvenil; el premi Joan Maragall d’assaig el va guanyar un estudi d’Oriol Quintana sobre l’humanisme de George Orwell; els premis Ciutat de Sagunt varen guardonar els treballs de Josep Porcar, en poesia, Jordi Ortiz, en narrativa, i Ignasi Garcia, en teatre. El 22 d’octubre es feia públic el veredicte del premi Nèstor Luján de narrativa històrica que va guanyar David Martí amb “El pirata de Cala Morisca”; pocs dies després els Premis Octubre distingien Salvador Company, en narrativa, Antoni Martí Monterde, en assaig i Carles Mulet, en poesia; i l’últim dia del mes es va fer públic a Girona el nom de l’obra guanyadora del premi de novel·la curta Just Casero: “Periplaneta americana”, d’Anna Monreal.

Novembre va ser un altre mes intens pel que fa a veredictes. Va començar amb el premi Fiter i Rossell per a “La mare del temps”, d’Ignasi Serrahima, i va continuar amb els premis Ciutat d’Alzira que varen guanyar Anna Moner (novel·la), Vicent Dasí (narrativa juvenil), Joan Antoni Martín Piñol (narrativa infantil), Alba Fluixà (poesia), Lourdes Toledo (assaig) i Toni Cabré (teatre). Els Premis Literaris de Lleida varen guardonar Josep Ballester per l’assaig “Atles d’aigua i pedra” i Amadeu Vidal pel poemari “Emboscada”. El premi Documenta el va guanyar Xavier Mas Craviotto amb “La mort lenta” i els Premis Literaris de Gandia varen ser per a Víctor Labrado, en narrativa, i Teresa Pascual, en poesia.

Aquest resum el clou la Nit de Santa Llúcia que va donar els premis següents: Sant Jordi de novel·la a Jordi Cabré per “Digues un desig”, Carles Riba de poesia a Carles Rebassa per “Sons bruts”, Mercè Rodoreda de contes a Víctor García Tur per “El país dels cecs”, Folch i Torras de narrativa juvenil a Núria Franquet per “La Liang dins del quadre”, Joaquim Ruyra de narrativa infantil a Maite Carranza per “L’alè del drac”. També varen haver premis per a Jaume Roures i Tatxo Benet (Muriel Casals de comunicació) i per a Pertti Pesonen, periodista de la televisió pública de Finlàndia.

(Continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!