Adéu al suplement de cultura del diari Avui (d’El Punt Avui, vaja).

Fa un parell de setmanes  –el diumenge 20 de maig, més concretament–  es va produir un fet que a mi em sembla important, però que potser no ho és tant ja que tinc la impressió que per a la majoria de la gent va passar força desapercebut: després de quasi vint-i-nou anys el Suplement de Cultura del diari El Punt Avui va acomiadar-se dels seus lectors i va tancar portes definitivament.

Els seguidors d’aquest Bloc saben que el Suplement del diari Avui ha estat un tema sobre el qual he parlat en diverses ocasions (vegeu, per exemple, aquí i aquí) i sempre des d’una posició de respecte i estima perquè em seria molt difícil parlar-ne sense oblidar la meva condició de quasi fundador d’aquelles pàgines. No exagero, el meu primer article de crítica literària es va publicar el 8 d’octubre de 1989 en el segon o tercer número d’aquell suplement  –aleshores setmanal–  de l’Avui que va posar en marxa un equip carregat de ganes i d’il·lusió que dirigia David Castillo.

Després d’aquell debut vaig passar més de vint anys de la meva vida col·laborant-hi a raó de dos o tres articles mensuals i això em va permetre conèixer de prop les mil i una vicissituds per les quals va passar el diari i, de retruc, tots els productes que, com el Suplement, hi penjaven (vegeu, per exemple, aquí).

Durant molts anys les “nostres” pàgines  (passeu-me la gosadia de considerar-les una mica meves) varen ser l’únic suport que cada setmana es feia ressò d’entre quinze i vint llibres en català de tots els gèneres i procedències amb comentaris de crítica, entrevistes als autors o ressenyes sobre les editorials que els publicaven.

No especulo. En aquella època vaig ser membre de bastants jurats, cosa que em va permetre anar pel territori i comprovar personalment l’acollida que la nostra tasca divulgativa tenia entre la parròquia lectora i lletraferida. El temps, però, va anar passant, els costums del públic i les necessitats de l’empresa editora del diari varen canviar també (negativament, val a dir) i aquella, diguem-ne, edat d’or va passar a la història.

En un moment determinat el suplement va ampliar-se a magazine cultural i, tot i que va crèixer en nombre de pàgines, l’atenció a la literatura del país va perdre intensitat en haver de repartir-se l’espai amb altres disciplines culturals. Una història llarga plena de canvis el darrer dels quals va ser fa un parell d’anys quan la seva periodicitat va passar de setmanal a mensual.

El mateix David Castillo, que va fundar el suplement i que ara l’ha tancat va retirar-se d’aquesta responsabilitat (voluntàriament o forçada, no ho puc dir) durant un temps el 2007. En fi…

Acabo ja. No tinc ni el temps ni les ganes suficients per fer un estudi aprofundit de tot el que ha representat aquest suplement en la vida literària i cultural catalana dels darrers (quasi) trenta anys. Crec, però, que algú s’ho hauria de plantejar seriosament. Sobretot ara que la majoria dels protagonistes estan (estem) encara en actiu o, si més no, amb la memòria fresca.

No sé si en aquestes Totxanes tornaré a parlar del Suplement de Llibres de l’Avui. Ara ja ha plegat veles i això no té volta de fulla. A fi de comptes, si m’he decidit a escriure aquest apunt és per deplorar que massa sovint actuem com diu aquell sonet amb estrambot de Cervantes: “fuese y no hubo nada”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *