Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 de juliol de 2007
0 comentaris

Suplement de Cultura de l’AVUI: s’acaba una etapa (I).

La notícia jo la coneixia des de fa unes setmanes però no m’havia semblat correcte dir-ne res fins avui que ja s’ha fet pública: després de divuit anys David Castillo deixa la direcció del suplement cultural del diari Avui. Un fet que em sembla prou important com perquè no passi desapercebut entre l’allau de notícies i calamitats que cada dia ens envolten.

No entraré ara a detallar la feina realitzada per l’amic David al llarg d’aquests divuit anys perquè em sembla que és prou coneguda i valorada per tota la gent del ram de la lletra. La sola menció de la xifra ja dóna idea de la solidesa, la necessitat i l’acceptació del seu projecte. Un projecte que va començar l’estiu de 1989 amb una dosi justeta de recursos però il·limitada pel que fa a les il·lusions i que a poc a poc ha anat creixent fins a convertir-se -i d’això ja en fa uns quants anys- en el millor suplement de llibres que es pot trobar en els quioscos de casa nostra.

Un projecte que, com no podia ser altrament, me’l sento molt meu ja que he tingut la gran sort de ser-ne col·laborador des dels primers mesos.

Tota la vida recordaré el dia que parlant amb l’amic Màrius Serra -col·laborador des del primer número- em va dir que anés a veure al David Castillo, que estava muntant el suplement cultural de l’Avui i que segurament hi hauria algun espai perquè jo publiqués alguna cosa de tant en tant.

Eren els primers dies de setembre de 1989 i vàrem quedar que en Màrius m’acompanyaria a la redacció i em presentaria al responsable d’aquelles pàgines tan prometedores. Casualment per aquells dies jo estava llegint un llibre de Rafael Vallbona que es deia “Conduint tota la nit” i que havia editat Tres i Quatre. Quines coses, ara que hi penso… era un llibre que aplegava les meves dues dèries, la literatura i la música, i vaig tirar-me a la piscina. El  cap de setmana anterior a la nostra visita al diari vaig preparar un article de dos folis i quan vaig tenir la primera conversa amb en Castillo l’hi vaig donar.

“El Vallbona, fantàstic! Volia encarregar-lo a algú i ara resulta que ja el tinc”, em va dir. I jo vaig interpretar la coincidència com un senyal de bons averanys. No em vaig equivocar gens: aquell article, la primera crítica literària de la meva vida, va sortir publicat en el suplement del 8 d’octubre de 1989. I des d’aleshores no he deixat de col·laborar en les seves pàgines.

(continua -i acaba- aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!