Bona gent, els Capricorn (bis).

Avui el noi petit de casa, el Bon Noi, compleix quaranta anys. Cap a finals de 2005 vaig escriure aquí mateix un apunt (aquest) en el qual parlava dels nascuts sota el signe de Capricorn (bona gent) i, més concretament, de com és de meravellós tenir fills sense amagar que, alhora, la paternitat comporta la subscripció d’una pòlissa vitalícia d’angúnies i patiments que en cap moment enterboleix les alegries de l’ofici de pare, però que cal tenir sempre present perquè les coses que hagin de passar ens agafin al menys desprevinguts possible.

Ara fa dos anys i mig, quan el noi gran de casa va arribar als quaranta, vaig escriure un altre apunt (aquest) sobre el mateix tema tot i que, és clar, centrat en les històries concretes de l’homenatjat. En justícia ara tocaria escriure un apunt similar dedicat a l’altre, al noi petit de casa, però m’adono que en alguns aspectes ja l’he anat retratant en aquest Bloc durant els quasi catorze anys que fa que el vaig escrivint. Per exemple aquest apunt. O aquest altre.

Som una mica rarets, els Isern. Ho reconec. Formem una família diminuta en la qual no abunden gaire ni cunyats ni cosins, cosa que té els seus avantatges, però també uns quants inconvenients. A mesura que ens anem fent grans l’A. i jo cada vegada som menys de sortir de casa i, per tant, avui celebrarem a la nostra manera aquest aniversari del qual ens sentim enormement feliços i cofois.

Per molts anys, Bon Noi!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *