2018: aniversaris i commemoracions (Serra d’Or, gener 2018).

2018. Efemèrides, aniversaris i commemoracions

(Article publicat en el número 697 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2018)

L’any 2018 es presenta carregat amb un munt d’efemèrides, commemoracions i aniversaris dignes de remarca i relacionats amb el món de la cultura. Es compliran, per exemple, set-cents anys de la creació de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó com a decisió sobirana del rei Jaume II d’Aragó el 1318. Farà cinc-cents cinquanta anys de la mort de l’escriptor i cavaller Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanch (val a dir que, tot i que la data de defunció varia segons diverses fonts documentals, la Generalitat de Catalunya l’ha inclosa en la llista de commemoracions oficials d’enguany). Es compliran quatre-cents anys del naixement, el 9 de setembre de 1618, del compositor i monjo benedictí Joan Cererols i farà dos-cents anys dels naixements de Manuel Milà i Fontanals (4 de maig) i de Joaquim Rubió i Ors, “Lo Gayter del Llobregat” (31 de juliol).

 

Vidal i Barraquer i Pompeu Fabra

Vet aquí dos noms que al llarg de 2018 seran protagonistes d’unes quantes commemoracions importants. Per una banda tenim els cent cinquanta anys del naixement, a Cambrils, del cardenal Francesc d’Assis Vidal i Barraquer (3 d’octubre de 1868) i els setanta-cinc del seu traspàs (13 de setembre de 1943) exiliat a Friburg (Suïssa).

Pel que fa a Pompeu Fabra la referència és triple ja que el 20 de febrer es compliran cent cinquanta anys del seu naixement a la vila de Gràcia (Barcelona) i el 25 de desembre els setanta anys de la seva mort a Prada de Conflent, és a dir també a l’exili. Complementant aquest parell de dates del cicle vital del Mestre ordenador de la nostra llengua es commemorarà el centenari de la publicació de la “Gramàtica catalana”, que l’Institut d’Estudis Catalans va adoptar com a oficial.

Altres personalitats importants varen néixer també el 1868 com, per exemple, el folklorista Aureli Capmany i Farrés, l’astrònom Josep Comas i Solà, l’editor Gustau Gili, l’advocat Francesc Moragas, el pintor Antoni de Ferrater i l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, tots nascuts, doncs, fa cent cinquanta anys.

Abans d’abordar l’apartat dels centenaris pararem atenció en uns quants naixements esdevinguts cent vint-i-cinc anys enrere, cosa que demostra que el 1893 va ser molt fructífer. Vegeu, si no, les personalitats nascudes aquell any: Carles Riba, J. V. Foix, Joan Miró, Frederic Mompou, Ventura Gassol, Jaume Bofill i Ferro, Joaquim Folguera, Cèsar August Jordana, Emili Vendrell, Frederic Marès, Enric Cristòfor Ricart i Carlos Pérez de Rozas i Masdeu, nascut a Madrid i fundador de la coneguda nissaga de fotògrafs.

 

Centenaris il·lustres

Es compliran cent anys del naixement de Montserrat Abelló (1 de febrer), Manuel de Pedrolo (1 d’abril), Maria Aurèlia Capmany (3 d’agost) i Raimon Panikkar (2 de novembre). Un quartet de notables al qual hem d’afegir unes quantes personalitats més nascudes el 1918: Joan Francesc de Lasa, Marcel·lí Massana, Josep Lluís Ortega Monasterio, Teresa Rovira i Comas, Agustí de Semir, Miquel Siguan, Lluís Terricabres “Terri”, Joan Josep Tharrats, Bernat Vidal i Tomàs i Ricard Viladesau.

Pel que fa a les defuncions, farà cent anys que falten Fidel Fita, Eusebi Güell, Narcís Verdaguer i Callís i Lluïsa Vidal i Puig.

A part de la referència, feta més amunt, al centenari de la publicació de la “Gramàtica Catalana” de Pompeu Fabra, a mitjans de febrer de 1918 Joan Miró va fer a les galeries Dalmau la seva primera exposició individual. Va ser també l’any de la tristament famosa “grip espanyola” que va provocar més de mil cinc-cents morts i que va ser el pretext perquè Josep Pla comencés a escriure ”El quadern gris”. També és l’any de la publicació del primer número de la revista “D’Ací i d’Allà”, que sortiria fins al juny de 1936, i de l’acabament, l’11 de novembre, de la Primera Guerra Mundial.

Al llarg dels propers dotze mesos compliran noranta anys Pere Casaldàliga, Germà Colón, Hilari Raguer, Joaquim Ramis i Màrius Sampere.

L’any 1928, mentre a Barcelona es desfermava una forta polèmica entre diverses associacions religioses i altres del món artístic a propòsit de la nuesa de les estàtues de la plaça de Catalunya, es va publicar el “Manifest Groc”, de Dalí, Montanyà i Gasch; l’arquitecte Le Corbusier va fer dues conferències a la sala Mozart de Barcelona; Josep Queralt i Marcel·lí Antich varen fundar a Badalona les Edicions Proa; Pompeu Fabra va publicar a “La Publicitat” la darrera “conversa filològica” que tancava la sèrie començada nou anys abans; i el 8 d’abril el periodista Joaquim Ventalló va fer per Ràdio Barcelona la primera retransmissió d’un partit de futbol en català.

El 2018 compliran vuitanta anys Maria del Carme Bustamante, Josep Maria Loperena, Joan Margarit, Fèlix Martí, Pius Pujades i Joan de Sagarra. També es commemoraran els vuitanta anys de la inauguració de La Casa de la Estilográfica, al carrer de Fontanella de Barcelona; de l’estrena de l’òpera “El Giravolt de Maig”, d’Eduard Toldrà i Josep Carner; de l’afusellament a Burgos de Manuel Carrasco i Formiguera, fundador d’Unió Democràtica de Catalunya; de la mobilització dels nascuts el 1920 i 1921, coneguda popularment com “lleva del biberó”; de la gran mortaldat causada a Barcelona per una bomba de l’aviació italiana sobre un camió d’explosius estacionat davant del cinema Coliseum; i de la publicació, el 31 de desembre, de l’últim número de la revista “En Patufet” que es publicava des de 1904.

 

Farà setanta-cinc anys

Al llarg dels propers mesos compliran setanta-cinc anys Jaume Arnella, Pilar Aymerich, Maria Rosa Marco “Salomé”, Eduardo Mendoza, Joan Lluís Moraleda, Joan Rendé i Masdeu, Joan Manuel Serrat, Isabel-Clara Simó i Maruja Torres.

Les personalitats traspassades el 1943 varen ser Carlos Arniches, Joaquim Casas-Carbó, Adrià Gual, Carme Karr, Jaume Serra i Húnter i, com ja s’ha indicat més amunt, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer.

L’any 1943 va ser nomenat bisbe de Barcelona el doctor Gregorio Modrego; els cinemes van començar a projectar obligatòriament el noticiari oficial “No-Do”; es va inaugurar a Barcelona el Museu d’Història de la Ciutat; i Pere Puig i Maurici Serrahima varen fundar l’Agrupació Benèfica Minerva que el 1951 canviaria l’adjectiu “Benèfica” per “Cultural” fins que l’any 1961 es va dissoldre arran de la fundació d’Òmnium Cultural.

Compliran setanta anys Lluís Llach, Pau Riba, Carme Riera, Jordi Sabatés, Rodolf Sirera i Jaume Sisa. També es compliran setanta anys de la fundació del grup artístic d’avantguarda Dau al Set i de la presentació oficial al Palau de la Música Catalana de l’Esbart Verdaguer, fundat tres anys abans amb el nom d’Institució Folklòrica Verdaguer.

 

Farà cinquanta anys

L’any 1968, fa mig segle, va ser molt actiu pel que fa a iniciatives socials. Es va fundar la Universitat Autònoma de Barcelona amb seu a Bellaterra; a València va obrir portes la llibreria Tres i Quatre; i es varen publicar el primer fascicle de la Gran Enciclopèdia Catalana i els primers números de les revistes “Patufet” (sense l’“En” de la primera etapa), que va resistir fins al 1973, i “Presència Evangèlica” , que encara avui es publica.

El mes d’agost es varen celebrar a Prada de Conflent les primeres Diades de la Cultura Catalana, que l’any següent es convertirien en la Universitat Catalana d’Estiu; la revista “Oriflama” va publicar durant deu mesos el còmic “Lavínia 2016 (o la guerra dels poetes)”, dibuixat per Enric Sió i amb guió d’Emili Teixidor; el pintor Pablo Picasso va donar la sèrie “Las Meninas” al seu museu de Barcelona en record i homenatge del seu amic Jaume Sabartés traspassat poc abans; i Joan Manuel Serrat es va negar a participar al Festival d’Eurovisió si no cantava en català.

El 23 de maig, en plena revolta dels estudiants a París, es van celebrar al Parc de la Ciutadella de Barcelona les “10 hores de Folk”; el 19 d’octubre els Setze Jutges varen fer al Casino de Granollers el seu últim concert “oficial” com a grup i per aquells mateixos dies es va estrenar al teatre Poliorama de Barcelona el muntatge “Marat-Sade”, de Peter Weiss, dirigit per Adolfo Marsillach, que es va mantenir a la cartellera fins al gener de l’any següent.

Es compliran també cinquanta anys de la mort de l’abat Aureli Maria Escarré (21 d’octubre) i de Claudi Ametlla, Jaume Bofill i Ferro, Carles Fages de Climent, Adolf Florensa, Pau Romeva, Jaume Sabartés i l’actor còmic Carles Saldaña, conegut popularment com “Alady”.

També farà mig segle de la publicació de “Les dones i els dies”, de Gabriel Ferrater, “Paraules d’Opòton el Vell”, d’Avel·lí Artís-Gener “Tísner”, “El Crist de 200.000 braços”, d’Agustí Bartra, i “El retaule del flautista”, de Jordi Teixidor.

Pel que fa a enregistraments musicals es varen publicar “L’estaca” i “El bandoler” de Lluís Llach, “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet, “L’home dibuixat” de Sisa, “Noia de porcellana” de Pau Riba, i “Visca l’amor!” de Guillermina Motta.

El 20 d’octubre de 1978, farà quaranta anys, va obrir portes a Girona la Llibreria 22; pocs dies després sortia el primer número d’”El Periódico de Cataluña”; desapareixia finalment la paraula “española” de la capçalera del diari La Vanguardia; la companyia de titelles La Claca va estrenar al Liceu l’espectacle “Mori el Merma” amb decorats, màscares i titelles dissenyats per Joan Miró; el 23 de juny un decret de la Generalitat restablia el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, i tres mesos després la companyia Dagoll Dagom estrenava a la Sala Villarroel l’espectacle “Antaviana”, amb textos de Pere Calders.

 

Farà vint-i-cinc anys

El 17 de febrer de 1993 el Parlament va aprovar la proposta que “Els Segadors” fos declarat himne nacional de Catalunya; per Sant Jordi va aparèixer el primer número de la revista musical “Enderrock”, i pocs mesos després es dissolia oficialment la Crida (Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes), que havia estat creada el març de 1981.

Pel que fa a personalitats que fa un quart de segle ens varen deixar la llista és llarga. Comença amb el nom del patriota valencià Guillem Agulló, assassinat l’11 d’abril per membres de la ultradreta, i continua amb Vicent Andrés Estellés, Josep Andreu i Abelló, Rafael Anglada, Tomàs Garcés, Quima Jaume, Josep Maria Llompart, Carles Muñoz Espinalt, Domènec Pallerola “Domènec de Bellmunt”, Josep Maria de Porcioles, Josep Postius, María Rúbies, Ramon Sarró, Joaquim Soler i Ferret, Ramon Tosas “Ivà” i Albert Viladot.

Entre els llibres publicats el 1993 destaquen dos títols: “Les hores detingudes”, de Ramon Solsona, i “El perquè de tot plegat”, de Quim Monzó.

Es compliran vint anys de la inauguració a Girona del Museu de Cinema, que acull la col·lecció de Tomàs Mallol. En farà quinze de la posada en marxa de l’edició barcelonina del diari El Punt i de l’inici de les emissions del canal de notícies 3/24 de Televisió de Catalunya. I el 30 d’octubre d’aquest 2018 que acabem d’estrenar es compliran cinc anys de la recuperació, després de tres anys sense funcionar, de la històrica Llibreria Ona situada ara en el número 217 del carrer Gran de Gràcia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *