Pedra, paper, tisora. Passa tota endiumenjada la veu amable i embadalidora de la metgessa, generosa de pits i educada d’anques. Tisora, pedra, paper. S’aiguamolla el sol i s’empoua el cel, comenta a sa mare l’infant malalt de leucèmia. Paper, tisora, pedra. La felicitat entabana el judici, escriu en lletra clara el grafitaire a la paret
No li serveix de res tirar la vista lluny, de la finestra del dormitori estant, i intentar inspirar profundament: no està avesat a aquestes pràctiques i no fa més de dues inspiracions. Tanmateix, es diu, tots els matins són iguals i a la línia de l’horitzó no la pinten les copes dels arbres. I, a
Tiu Herrero lidera un grup musicogastronòmic prou solvent tot i el poc temps que fa que cuinen i canten, i amb sols un disc al mercat, “Musigastronomia”. Anit actuaren en el MallorcaMón Festival, al pati de la Misericòrdia de Palma, juntament amb Pablo Milanés, i firmaren un concert esplèndid. Anibal Ferrer a la percussió; Jaume
L’equip de govern de l’Ajuntament de Bunyola acaba d’editar una mena de publicació volandera tipus periòdic per esbombar la feina que diu que fa. Val a dir tot d’una que aquesta publicació frega la irregularitat perquè enlloc hi consta el seu dipòsit legal ni la resta d’informació editorial preceptiva. És clar que per a aquest
S’han exhaurit les entrades del MallorcaMón Festival dos dies abans del concert. Tant el cubà Pablo Milanés com Tiu Herrero i els seus, han aconseguit que s’omplís el pati de la Misericòrdia, de Palma. El MallorcaMón és una aposta de l’OCB i de Joves de Mallorca per la Llengua per la interrelació entre les nombroses
Un incís en una columna del diari “Última Hora” d’ahir en què es dejectava Joan Perelló i Ginard m’encabrità d’allò més. No val la pena referir el motiu del comentari ni el seu autor. Basti dir que es vilipendiava en Joan per oposar-se al turisme depredador i agressiu, i fomentar-ne el curós amb el territori
La Unió Europea, en un intent més per mirar d’eradicar o fer decréixer la pobresa en els seus dominis, decidí fa un temps declarar el 2010 “Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social”. La malaurada crisi i les seves profundes conseqüències no afavoreix gens aquest objectiu eradicador, certament. I sobre la pobresa
De cada jorn costa més dir quelcom perdurable. Tot són vols rasant per la superfície de la sensibilitat que s’agita tostemps. Anam cap al foc sense juguera i això no pot ser. Cap alegria ens dura més que la del conill: artificial i efímera. Para: piula un ocell i per com diu les coses no
Les ovelles ben toses tenen una mirada diferent. El sol i la calor les entabana d’allò més però així i tot encara tenen ganes de saltironejar. L’anyell més jove –setmanes, té- porta un xumet penjat al coll. Xu-li, li ha posat l’encarregat de la guarda. I al darrer cabrit que ha nascut, Ulisses. Tots tenim
Tant de blanc enlluerna, empresona la llum, ha escrit a la paret de la parròquia qui signa Knoi. La feina més ben pagada és la de fer plorar els pallassos, pensa el policia de barri abans d’avisar la brigada de manteniment perquè netegin el grafit, que el rector no és gens favorable a l’art urbà.
Ahir vespre, la delegació de l’OCB de Vilafranca reprengué la feina després d’uns anys d’inactivitat. D’aquesta manera, la Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País, engegada per l’entitat, suma una baula més i es pot dir que ja s’estén a tota l’illa. Conformen aquesta Xarxa les delegacions pròpies de l’OCB, una trentena,
Ran de mar, a les nou del vespre hi pega l’aire que vol ser vent. Tanmateix, la majoria de taules dels restaurants que, en el passeig, són a tocar de l’aigua, estan ocupades per clients que desafien aquesta incomoditat. Gairebé tots aquests establiments de menjars són servits per dones joves estrangeres (pocs homes) que just
Anit, a Can Alcover, espai de cultura, es va presentar el número 200 de la revista “El Mirall”, una publicació nascuda el gener de 1987 per impuls de l’Obra Cultural Balear (OCB). Plantejada com una revista de cultural i societat; de crítica i de reflexió sobre problemàtiques latents a Mallorca i la resta d’illes, tenia
Els resos de les clarisses no deturen ni l’extenuació dels cossos ni la calor calcinadora. D’una cel·la guaita un drap blanc, bandera d’avinença o signe de rendició? Els infants de l’escoleta cloquegen agònics com els polls a punt d’entrar a costura. En canvi el fasser no parla mai: es deixa endur per la malenconia entesa
No eren les quatre, encara, i no passava un alè d’aire. La nit queia emplomada i calcinant tot indici d’assossec quan un rot agre l’ha despert sobresaltat. En obrir desmesuradament els ulls atacats pel pànic i topar-se amb el despertador que li marcava amb nombres vermells l’hora i els minuts, s’ha adonat que venia d’un