marginàlies

Anit, a Can Alcover, espai de cultura, es va presentar el número 200 de la revista “El Mirall”, una  publicació nascuda el gener de 1987 per impuls de l’Obra Cultural Balear (OCB). Plantejada com una  revista de cultural i societat; de crítica i de reflexió sobre problemàtiques latents a Mallorca i la resta d’illes, tenia –i encara té- de base la defensa, impuls i promoció de la llengua i cultura catalanes, i la difusió i la protecció del territori.

L’OCB va decidir d’engegar l’aventura d’El Mirall per mirar de cobrir el buit aclaparador existent  aleshores a l’arxipèlag de mitjans periodístics i audiovisuals en català. L’entitat, per tant, tornava a donar una mà per sortir de la anormalitat en què es vivia –encara es viu- com a país. Al mateix temps, i  com indica Ciment Picornell, el primer director de la revista, volia ser un pont per a la incorporació de  la cultura universal a la llengua catalana. Vint-i-dos anys després, amb dos-cents números a les alforges, la revista segueix sent una carta de navegació solvent, que ofereix rutes segures entre la selva informativa majoritàriament en castellà per poder seguir el camí que ens ha de permetre poder viure plenament i sense tuteles com som.

El número 200 d’El Mirall suposa el primer pas vers un futur més ple i conforme a la nostra personalitat com a poble enmig de la mar i per això el fa amb nova imatge. Així, a la credibilitat que s’ha guanyat a cops de perseverança i treball acurat, ara hi afegeix uns tocs de seducció a la recerca de nous lectors. Noves incorporacions “emmirallades” que s’han de cercar, també, en els nombrosos nouvinguts que, al seu torn, cerquen igualment vies segures d’identificació amb les nostres dinàmiques, amb les nostres maneres d’entendre i relacionar-nos amb el món i la bolla.