marginàlies

Ran de mar, a les nou del vespre hi pega l’aire que vol ser vent. Tanmateix, la majoria de taules dels restaurants que, en el passeig, són a tocar de l’aigua, estan ocupades per clients que desafien aquesta incomoditat. Gairebé tots aquests establiments de menjars són servits per dones joves estrangeres (pocs homes) que just s’expressen –i amb dificultat- en castellà. Les pissarres i les cartes que anuncien  els plats estan en uns quants idiomes i cap d’ells és el català.

Rap és monkfish en anglès, ho sap tothom, sembla que anunciïn amb cara centreuropea les cambreres. I serviola?, els replica mentalment el vianant contrariat. No ho sabem i per això no en servim, hom diria que responen britànicament flegmàtiques. El lloc no disposa de cap hotel, la qual cosa permet de no veure les zones de bany, els carrers i altres centres públics estibats de gent.

Conserva, encara, part de l’encant d’un vell logaret de pescadors, l’indispensable perquè la majoria de veïns, naturals o de temporada, se sentin d’allí i maldin per preservar el que queda de mansuetud i serenor. I tanmateix, l’amo de l’únic supermercat es queixa que fins ara ha fet un vint per cent menys  de caixa que l’any passat per aquestes dates. Tant se val, pensa el veí de més edat i que tothom respecte: vagi pels guanys a senallades de temporades passades.

També pren l’aire descambuixant, el vell, amb la neboda. Seuen davant el portal de ca seva i miren –i saluden- els pocs passejants que, en haver-los retornat la salutació, tiren la mirada en la mar inquieta. Una parella jove, sens reparar en la fredor de l’aigua, s’ha llançat al caló artificial, talment una copinya gegant, per abraçar-se amb excessiva pudicícia, sembla que digui amb l’expressió sàtira el seixantí que ha tret els cans a passejar.

Quatre nines entrades de fresc a l’adolescència escampen feromones per aglapir qualque mirada interessada –i quelcom més- de pollastrell abrivat. Pel passeig, en aquell moment, només hi passen infants en bicicleta i patinet, estrangers badocaires i un home gran que fa fúting. Les adolescents, s’asseuen en el pedrís, just davant un carrer que davalla fins on són, com si sabessin de cert que d’ell en vindran els  frecs de passió encara maldestre que els han de conhortar.