marginàlies

Pedra, paper, tisora. Passa tota endiumenjada la veu amable i embadalidora de la metgessa, generosa de pits i educada d’anques. Tisora, pedra, paper. S’aiguamolla el sol i s’empoua el cel, comenta a sa mare l’infant malalt de leucèmia. Paper, tisora, pedra. La felicitat entabana el judici, escriu en lletra clara el grafitaire a la paret del manicomi. Pedra, pedra, pedra. Els rocs nous que ha deixat al descobert l’esllavissada, xuclen tot el sol que poden per fer-ne vetes de llum. Paper, paper, paper. La lluna creixent entra en el dormitori per estormeiar la calor. Tisora, tisora, tisora. La pols va eixerida, amb tants de carrers esbudellats. Mai no se l’havia vist tant contenta. Pedrapapertisora. L’unicorni atzabeja fa volar el tiràs ben carregat de pedres de foc i de toc. Arosit, repap, adrep.