marginàlies

L’equip de govern de l’Ajuntament de Bunyola acaba d’editar una mena de publicació volandera tipus periòdic per esbombar la feina que diu que fa. Val a dir tot d’una que aquesta publicació frega la irregularitat perquè enlloc hi consta el seu dipòsit legal ni la resta d’informació editorial preceptiva. És clar que per a aquest equip governamental això són menudències que no treuen cap enlloc; punyeteries de desenfeinats i desafectes al règim politicoadministratiu que en aquest moments regeix el municipi, i ganes de tocar els nassos o allò que no sona. Però bé, quedi dit.

Sorprèn, també, el títol de la publicació (el nom del municipi), en negre sobre fons groc pàl·lid, llevat del dígraf “ny”, que apareix en blanc. Aquesta combinació tísica de colors fa que, d’entrada, hom llegeixi “BU OLA”. I quan s’adona del dígraf empal·lidit, pensi més en les inicials de New York que no en una part essencial del nom del poble. En fi.

En obrir el diari per les pàgines  2 i 3 hi apareixen 8 fotografies, tres i cinc respectivament, sobre el pla “E” bunyolí. En total són onze projectes que sumen més d’onze milions d’euros. I sobre això, val a dir que estic d’acord amb els projectes assumits perquè en lloc de prioritzar l’aixecament dels carrers, com per tot arreu, s’han estimat més aixecar la teulada de l’escola projectada per Guillem Forteza i pavimentar la plaça de l’església d’Orient. I condicionar la sala de vetlla del cementiri.

Tanmateix, però, aquests onze projectes no són un actiu de l’Ajuntament, sinó de l’Estat, ja que tothom sap que l’ajuntament de Bunyola no té ni un cèntim d’euro (i pocs llumins al cap dels cappares) per fer-lo ballar dins un ribell. Per tant, no tants de fums, senyor batlle. Batlle que també apareix a una fotografia (la segona –i la mateixa!- en dues pàgines) com si també formàs part d’un projecte de reforma.

Seguim. Pàgines 4 i 5: barreja de més obres i projectes, i tercera foto del batlle amb el corredor bunyolí Toni Colom. El color fúcsia i el groc es miren com els fesols.

Endavant. Pàgines 6 i 7: aquí són el blau i el negre, els colors que competeixen. Em decant més pel negre, per allò del costum. M’alegra saber que hi ha dues escoles municipals noves, de futbol i de  bàsquet, i en projecte dues més: la de voleibol i de ciclisme. En aquest pas serem el municipi mallorquí amb més escoles municipals per metre quadrat!

Les pàgines 8 i 9 es dediquen a l’esport. Pàgines 10 i 11 dedicades a Palmanyola amb fotografia gran del batlle pedani; set vegades més gran que la del batlle del municipi!

Pàgines 12-13, ben prescindibles perquè no diuen res substanciós.

Pàgines 14-15. Més fúcsia, més notícies de Palmanyola i pagina sencera dedicada al batlle amb foto de pla americà. No us deixeu enganyar, però, perquè és la mateixa instantània.

Pàgines 16 i 17, les més cleques de totes; res d’interès.

Pàgines 18 i 19, envelades cap a les Veles, i perdonau la poca gràcia: això i res o viceversa.

Pàgina 20, l’única que val la pena de ser llegida. Comptat i debatut, una solemne i caríssima presa de pèl. Diran què ha costat aquest libel sectari? I el més cruel: aquest mateix equip de govern que tira els doblers en autobombos i altra matèria informativa contaminant, nega qualsevol ajut a la revista Es Castellet. Lamentable i intolerable. I el que em sap més greu: que per deplorar-la per inútil, tendenciosa i cara, he acabant fent-ne propaganda, em sembla.