marginàlies

Tiu Herrero lidera un grup musicogastronòmic prou solvent tot i el poc temps que fa que cuinen i canten, i amb sols un disc al mercat, “Musigastronomia”. Anit actuaren en el MallorcaMón Festival, al pati de la Misericòrdia de Palma, juntament amb Pablo Milanés, i firmaren un concert esplèndid. Anibal Ferrer a la percussió; Jaume Llodrà al contrabaix; Jordi Tugores a la guitarra, llaüt i veus; i Tiu a la veu i a la composició, refrescaren -i d’allò més!- amb les seves cançons gairebé el miler de persones que acudiren a la crida de l’OCB per fer un crit a favor del diàleg entre les cultures que convivim a Mallorca i de  l’adopció del català com a llengua de relació social.

Tiu (www.tiu.cat) demostrà a bastament que celebrant els plaers de la vida a través de les cançons –ben lluny, això sí, de la fedor i la ximpleria- també és reivindica la nostrada manera de parlar al món i entendre’l.  En Tiu hom hi veu l’aliatge de la joventut, la creativitat ben armada de força i una desafiadora desimboltura que fan de la seva solució un element altament seductor, de bon gust i millor  sabor que queda per estona. De Tiu és la cançó (que es convertirà en himne) de la campanya de l’OCB “Un cafè per la llengua”.  “Arrels”, es titula, i diu així la segona estrofa: “Llavor que germina i creix, / que dóna els seus fruits / en xerrades de cafè, / infants, joves i vells, /xocolata, cafè o te. / Infants, dones, homes, joves i vells, abraçau el món amb les vostres arrels; / infants, joves i vells, / xocolata,  cafè, te”.

En sentirem a parlar i per bé, de Tui.