Eixorden els crits ebris dels ociosos. L’estultícia s’aboca al mar per matar l’amor i la paraula. Illa de l’illa vull ser, aigua de cova, estalactita, saladina oferta al sol, solitud d’olivera.
La deixalleria en què s’ha convertit l’estudi reclama fer dissabte a fons. Ja no pot acumular incontroladament més material imprès. Cap peça no és en parador desconegut però la dificultat que suposa rescatar-les quan fan falta del lloc incòmode que ocupen, exigeix un pla de xoc. Per tant, és ben hora d’acabar les frases que
Ahir, dijous dia 23, Tomeu Martí i Florit presentà a Can Alcover les seves “20 propostes per Mallorca”, això és, vint iniciatives molt concretes –elaborades i llançades des de l’activisme estant- per avançar significativament durant el curs que acabam d’iniciar en la recuperació cultural i nacional. Així, Tomeu Martí proposa enfortir i reforçar les entitats
Quin temps fa, que no es veu volar cap àngel que no sigui exterminador? Per molt que miris insidiosament el crepuscle encès com la ràbia de sentir-te alè devastat, no remetrà gens la sensació de sentir la mort en carn viva. I hom sap de sempre que cap veu no alena sense voler. Per molt
En mig any, el deteriorament de Casimir esvera. El mes de març, quan comparegué per primera vegada a Can Gazà per sol·licitar plaça per dinar, presentava un aspecte gairebé immillorable i portava una carpeta blava a vessar de documents que, al seu parer, acreditaven que era el més bon cuiner del món. Tanmateix, tot d’una
Compta fins a deu i en ser-hi torna arrere. No pararà, el temps, però ningú podrà dir que no t’hi has afanyat. No tornen velles, les hores i les albes. Són els rellotges, que hi tornen i ens fatiguen la història i el tedi. Qui té cony, té pa; qui té pixa, ha de captar,
Des de fa uns anys (sis, si no vaig errat), Bunyola, el meu poble, acomiada l’estiu amb una cursa/desfilada en poca roba. Divendres passat, dia disset, amb més calor que la que cal, va tenir lloc l’edició d’enguany. Ara que hi pens, no sé si és en poca roba o en roba interior, que la
La televisió pública de les Illes Balears, dirigida per Pedro Terrassa, anit passada, contravenint la llei i incomplint altres compromisos, tornà a emetre una pel·lícula en castellà, el que suposa una nova coça a la nostra llengua. Un cop més i roïnament, IB3 televisió i el seu director general han tornat a secundaritzar sense motiu
Ahir començà a Can Alcover, a Palma, un nou cicle de conferències sobre “La recuperació i la protecció de les llengües minortitzades i el marc europeu”, una iniciativa de l’Obra Cultural Balear que compta amb el suport del Centre Balears Europa i la Generalitat de Catalunya. Encetà aquest nou curs Ray Fabri, director de l’Institut
Macs a la boca, torrenteres a les mans. No enderroca el temps l’arena del rellotge ni l’agulla en el paller. Pedres enceses rebran els peus dels errants. Pluges de vidre dels besos fan estelles sobre teulats de palma. Clama el silenci en els camps de refugis on l’aire mata. Mísers sense fronteres posen preu als
Acabat el parèntesi a la rutina que suposa l’estiu, retornen les quotidianitats, els avesos, les inèrcies i els tocs de feina i de rellotge. Els escolars acaben de començar el nou curs acadèmic i els polítics a inaugurar el seu. El de la política, com se sap i a l’arxipèlag, inclou aquest cop les eleccions
L’estiu comença a esperonejar i, amb ell, el ple de la temporada turística. Ja se sent a dir en certs restaurants i altres comerços que la setmana que ve, o l’altra, pleguen i fins l’any que ve… o qui sap, que la crisi és brutal i resistir-la depassa l’heroïcitat. Ahir horabaixa, sense fer-ne comptes, vaig
El darrer dia de platja l’ha carregada d’energia i amb el sol camí de la posta ja no pensa que demà, primer dia de feina, serà insuportable. Hi ha anat sola –ho necessitava- i amb prou lectura per passar a plaer la jornada. Ha dinat de l’amanida generosa d’ingredients que s’ha preparat poc abans de
Hagués volgut ser balenguer i ha acabat sent caixer de supermercat, l’únic home entre vuit dones. Sovint es diu que fer aquesta feina –a part de suposar-li fus i filosa, circumstància gens menyspreable en els temps crítics que corren- té els seus avantatges: el desgast físic és mínim, tot i que l’estrés que acumula en
Com de costum, ha arribat d’hora a la consulta. La infermera, molt amatent, després de prendre-li les dades, l’ha acompanyat a la sala d’espera. L’estança beu llum a les totes a través d’una paret de vidres que dóna a la mar. Sols hi és ell, allí i en aquella hora. Tot calla. Només percep el