Macs a la boca,
torrenteres a les mans.
No enderroca el temps
l’arena del rellotge
ni l’agulla en el paller.
Pedres enceses
rebran els peus dels errants.
Pluges de vidre
dels besos fan estelles
sobre teulats de palma.
Clama el silenci
en els camps de refugis
on l’aire mata.
Mísers sense fronteres
posen preu als insectes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tríptic, Jaume, amb un Picasso que sempre m’ha impressionat