marginàlies

Compta fins a deu
i en ser-hi torna arrere.
No pararà, el temps,
però ningú podrà dir
que no t’hi has afanyat.

No tornen velles,
les hores i les albes.
Són els rellotges,
que hi tornen i ens fatiguen
la història i el tedi.

Qui té cony, té pa;
qui té pixa, ha de captar,
sosté la dita.
La vellesa incontinent
la caritat espanta.