marginàlies

Ahir, dijous dia 23, Tomeu Martí i Florit presentà a Can Alcover les seves “20 propostes per Mallorca”, això és, vint iniciatives molt concretes –elaborades i llançades des de l’activisme estant- per avançar significativament durant el curs que acabam d’iniciar en la recuperació cultural i nacional. Així, Tomeu Martí proposa enfortir i reforçar les entitats que s’afanyen a mantenir la tensió favorable a la  preeminència de la nostra identitat.

Entre d’altres: el Grup Blanquerna, el Moviment d’Escoles Mallorquines, Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear. En aquesta línia, advoca igualment per reforçar el moviment veïnal i altres iniciatives favorables al manteniment del patrimoni natural o històric, com el GOB.

També creu convenient crear un espai sobiranista que treballi des de la transversalitat, en contacte permanent amb les plataformes sobiranistes de la resta de Països Catalans, i l’impuls decidit a l’activisme a favor del mallorquinisme a través d’internet.

Quant als mitjans de comunicació, demana reactivar l’Associació Voltor (per avançar, entre d’altres objectius, en la constitució de l’espai comunicatiu en català), donar suport als mitjans de comunicació en català (sobretot els pertanyents a la Xarxa 2015: La Veu de Mallorca, Tribuna Mallorca i Sis Ràdio) i impulsar la creació d’un periòdic en català gratuït.

Com a corol·lari d’aquestes iniciatives, proposa la creació d’una entitat o associació que promogui el 31 de desembre com a Diada de Mallorca. En definitiva, Tomeu Martí apel·la al compromís personal de tos els que volem posar en valor el patrimoni de l’illa i ens demana que seguim treballant de valent per donar la cara (tot donant llengua com qui dóna sang) pel país.

Ens cal, diu implícitament Tomeu Martí, renovar i ampliar l’argumentari favorable a les nostres tesis i, sobretot, ser capaços de crear i fer córrer per tos els fòrums (sense renunciar a cap espai) els anticossos que contrarestin l’epidèmia totalitària (tan rància com antidemocràtica) que es propaga a  través de molts potents mitjans de comunicació. Fins aquí abastarien les devuit primeres propostes per Mallorca de Tomeu Martí que comprometen la xarxa cívica desplegada per construir el mallorquinisme.

Les dues darreres val la pena de transcriure-les literalment. La primera, promoure un gran acord de mínims de país amb totes les forces polítiques i el sector no espanyolista del Partit Popular; i la segona,  aconseguir la unitat del mallorquinisme progressista. I aquí rau el desllorigador: si no s’aconsegueixen aquestes dues darreres iniciatives, les altres devuit seran estèrils.

Podem crear totes les xarxes que calguin a favor de la llengua i la cultura pròpies; podem comprometre tota l’illa en el nostre objectiu de dignificar Mallorca com a país: si aquest clam no es tradueix clar, català i contundent en el les nostres institucions, serà com fer retxes dins l’aigua. Encara dic més: és innegable que costa molt, moltíssim, que la feina de sensibiltzació desplegada a Mallorca (i també a les altres illes) per la xarxa cívica per la llengua, la cultura i el país es tradueixi en decisions governamentals positives per guanyar terreny en aquests àmbits.

No s’espantarà ningú si dic que en matèria identitària, en l’actual legislatura, tot i avançar, no s’ha fet amb la intensitat que molts esperàvem. Aquest desencís generalitzat, en les entitats que conformen aqueixa xarxa es tradueix en estrès; i de l’estrès al col·lapse hi ha un pam. I si aquestes estructures  cíviques flaquegen i cauen, la recuperació de la personalitat de Mallorca entrarà en agonia. La gent i les entitats del i per al país, hem demostrat a bastament la nostra generositat; i que hem servit Mallorca sense cap reserva .

Se’ns pot demanar més, i encara més donarem, que la feina no ens fa por. Però els partits polítics que participen dels seus postulats han d’estar a l’alçada. Ara mateix és l’hora política de conjuminar esforços nacionals, no de fragmentar-los. És l’hora política d’anar vius i de servir el país, no de servir-se d’ell. Entre tots ho podem fer tot; ens faran de tot si veuen, com fins ara, que tants caps, tants barrets.