marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de setembre de 2010
0 comentaris

CAGAFERRO

Hagués volgut ser balenguer i ha acabat sent caixer de supermercat, l’únic home entre vuit dones.  Sovint es diu que fer aquesta feina –a part de suposar-li fus i filosa, circumstància gens menyspreable en els temps crítics que corren- té els seus avantatges: el desgast físic és mínim, tot i que l’estrés que acumula en paga les conseqüències; no cal ser xerraire amb els clients per tal d’evitar embussos, i entre lectura i lectura de codi de barres pot filar històries sense que l’encarregada se n’adoni. I quan va a l’excusat, anota les ocurrències al bloquet de butxacó que sempre du a sobre.

Això: balenguer de faules, li hagués agradat ser, un compositor d’auques postmodern per alliçonar i entretenir el personal addicte al ciberespai. Treure onsevulla i a l’hora que sigui un sac de mots i un altre de mocs de la seva inventiva desbordant, i som-hi!, fila fila barba, a cada moc un mot…. Com si fos una jaia sense barram i eixuta com una pansa fent anar el fus amb els dits ossuts i la pell d’estrassa.

Hi jugaven molt, amb son pare, a fila fila barba, quan era menut i la humitat hivernenca amarava els llençols, retardant força l’entrada en calor. El fred pesava i la nit callava, barrina entre el registre d’un envàs gran de suavitzant per a roba i un altre de lleixiu perfumat. I mentre torna el canvi pensa què escriurà en el bloquet d’aquí a poc, a l’excusat: que quan era nin no coneixia el concepte  de contaminació lumínica; que a les nits l’únic que demanava per agombolar la seva poruguesa era un punt de claror ni molt estrident per molestar el son ni massa tímid per no haver-lo d’encalçar a les  palpentes. Demana a l’encarregada per anar al lavabo en haver acabat de despatxar el client que atén i la governanta rabosa accepta després de renegar.

En anar cap a l’excusat s’adona que no té els pensaments emboatats, avui; que ha filat molt poc i malament. I més s’atabala quan repassa les anotacions del bloquet: tot és cagaferro!, crida pensant que ningú no el sent. I tot seguit sent tustar la porta i la veu de la governanta que demana si té res de nou.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.