Sydney Pollack dirigí (1969) una pel·lícula magnífica titulada “They Shoot Horses, Don’t They?”, traduïda al castellà “Danzad, danzad, malditos”; desconec si se n’ha fet la versió en català i com l’han titulada. Succintament, va d’un grup de joves que, per aconseguir un premi de 1500 dòlars (dels anys trenta) i sortir de la misèria o
Maleïda desconfiança! Receloses besades que no freguen pell Llengua arrogant que bela Tèrbola mirada que atueix Esplèndida por que percudeix en el cervell Reconsagrada malesa aficadissa! El bo és boig i el dolent llest La compassió és bastarda Tothom carda a la mala La desgràcia està penada La mosca es creu albatros Per parar
S’estenen, les illes, / omplint la mar de cantonades, llegeix l’estudiant que ha de comentar, avui, uns poemes d’un poeta poc conegut mort sobtadament fa pocs dies als quaranta-nou anys. Cada passa del nin damunt l’aigua, / camí del continent, / es converteix en escull. No està per la feina, l’estudiant, que té el cap
Ahir dissabte, 2 d’octubre, Vinaròs acollí un dels actes commemoratius dels 300 anys de la Guerra de Successió que sota l’enunciat de “1714-2014. 300 anys caminant cap al futur”, organitza la Federació Llull (formada per l’Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià). Aquest programa s’inicià a Lleida el 2007, el 2008
Fa setmanes que m’acompanya, que textos seus vénen amb mi on vagi per si hi ha temps de llegir-li qualque vers. I on sigui que esperi, anticipant-se a la lectura, se m’apareix la fotografia d’ell, magre com un jonc, vestit negre amb guardapits igualment fosc, abric més clar penjat al braç esquerre, amb un plec
Dia 24 d’aquest més, moria executada a l’estat nord-americà de Virgínia Teresa Lewis. Prop de quatre mil signatures demanaren l’indult, que no serví de res. Ni el fet de presentar dificultats mentals serioses la salvà de la injecció letal. Sakineh Mohammadi Ashtiani, la iraniana condemnada a lapidació fins a morir per adulteri, sembla que s’ha
Passa un esparver –tan presumit com elegant- i es troba la dama en finestra que contempla el tros i els sembrats. El sol que es desempereseix li encén el mirar gens almoinós, tot àvid i esplugador. Comencen a ser frescs, els matins, confirma mentre es recompon la xalina. Els ametllers, nets de fruits, encara conserven
Ahir repassava les dades ofertes per l’Eurostat quant als índexs de pobresa de la Unió Europea. Les dades referides al 2008, les darreres disponibles, indiquen que el 16,5 per cent dels europeus units es troben en la pobresa econòmica. Aterrant a l’estat espanyol, aquest índex puja més de tres punts, per situar-se en el 19,6%.
Eixorden els crits ebris dels ociosos. L’estultícia s’aboca al mar per matar l’amor i la paraula. Illa de l’illa vull ser, aigua de cova, estalactita, saladina oferta al sol, solitud d’olivera.
La deixalleria en què s’ha convertit l’estudi reclama fer dissabte a fons. Ja no pot acumular incontroladament més material imprès. Cap peça no és en parador desconegut però la dificultat que suposa rescatar-les quan fan falta del lloc incòmode que ocupen, exigeix un pla de xoc. Per tant, és ben hora d’acabar les frases que
Ahir, dijous dia 23, Tomeu Martí i Florit presentà a Can Alcover les seves “20 propostes per Mallorca”, això és, vint iniciatives molt concretes –elaborades i llançades des de l’activisme estant- per avançar significativament durant el curs que acabam d’iniciar en la recuperació cultural i nacional. Així, Tomeu Martí proposa enfortir i reforçar les entitats
Quin temps fa, que no es veu volar cap àngel que no sigui exterminador? Per molt que miris insidiosament el crepuscle encès com la ràbia de sentir-te alè devastat, no remetrà gens la sensació de sentir la mort en carn viva. I hom sap de sempre que cap veu no alena sense voler. Per molt
En mig any, el deteriorament de Casimir esvera. El mes de març, quan comparegué per primera vegada a Can Gazà per sol·licitar plaça per dinar, presentava un aspecte gairebé immillorable i portava una carpeta blava a vessar de documents que, al seu parer, acreditaven que era el més bon cuiner del món. Tanmateix, tot d’una
Compta fins a deu i en ser-hi torna arrere. No pararà, el temps, però ningú podrà dir que no t’hi has afanyat. No tornen velles, les hores i les albes. Són els rellotges, que hi tornen i ens fatiguen la història i el tedi. Qui té cony, té pa; qui té pixa, ha de captar,
Des de fa uns anys (sis, si no vaig errat), Bunyola, el meu poble, acomiada l’estiu amb una cursa/desfilada en poca roba. Divendres passat, dia disset, amb més calor que la que cal, va tenir lloc l’edició d’enguany. Ara que hi pens, no sé si és en poca roba o en roba interior, que la