marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
PRÍNCEPS DE LA GANA
Ahir repassava les dades ofertes per l’Eurostat quant als índexs de pobresa de la Unió Europea. Les dades referides al 2008, les darreres disponibles, indiquen que el 16,5 per cent dels europeus units es troben en la pobresa econòmica. Aterrant a l’estat espanyol, aquest índex puja més de tres punts, per situar-se en el 19,6%. I les Illes Balears, segons dades de l’Institut d’Estadística, aquesta taxa davalla fins al 13,8, percentatge similar a països com França (13,3), Luxemburg (13,4) i Finlàndia (13,6). Lluny dels resultats més discrets que presenten els Països Baixos (10,5), Islàndia (10,1) o Txèquia (9,0), però molt enfora dels pitjors: Bulgària (21,4), Romania (23,4) o Letònia (25,6).
Òbviament que no cercava cap consol perquè totes les dades em semblen escandaloses, clamorosament de vergonya. Sabut és que el 2010 ha estat declarat per aqueixa Unió Europea com l’any de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, una campanya que, al meu parer, no és present en la mesura que caldria en els mitjans de comunicació de més capacitat d’influència.
És bo de dir –i d’escriure- que a l’Europa Unida hi ha vuitanta milions de persones que viuen en la pobresa; i que d’aquesta milionada, un vint per cent, o el que és el mateix, setze milions, són infants. És bo de dir i escriure però mal de fer que, des de la no-pobresa estant, en prenguem consciència per mirar de corregir-ho. Els grans mitjans, dic, haurien de parlar d’això, del que cal fer per evitar el pauperisme econòmic.
I la primera mesura per ventura sigui el donar valor a la formació, a l’estudi, a l’esforç. Dir clar que el primer pas cap a la mancança social és el dèficit formatiu, la debilitat intel·lectual, la fragilitat cívica. Al cap i a la fi la llibertat es fonamenta sobre pilars com aquests, degudament reforçats per altres valors fonamentals com l’assumpció del catàleg de drets humans, sense anar més lluny.
És veu, però, que és més peremptori descobrir abracadabrants princeses del poble i gastar-se animalades fent enquestes que demostren que si la princesa del poble més princesa de totes es presentàs a les eleccions al parlament espanyola, encapçalaria la tercera força. I perpetuant la pobretat d’esperit, a banda d’afavorir tota mena de totalitarismes, mai no podrem lluitar eficaçment contra el pauperisme econòmic.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les xifres de la pobresa mundial sempre m’han semblat escandaloses, no ho he entès mai ni ho entendre. Aquest es un prolema que no interessa que tengui solució. ningú no en diu res dels infants que moren per manca de les coses mes essencials. A contes d’educar les persones, resulta molt més facil crear princeses de poble incultes i sovint esperpèntiques.