marginàlies

La calma ho ha donat a les cames, aquest capvespre de ruixats intermitents. Té por de les tempestes, aventura el padrí, que fuma d’amagat. No és possible estendre la vista sense topar-te amb quelcom que et violenta el mirar confiat. I no admet sacarines, el temor, quan s’esvalota, torna a pensar el vell punyeter. El vent s’endú els llençols acabats d’estendre perquè sobrevolin de gambirot la ciutat.

Els infants de l’esplai asseguren al monitor que han vist capes esquinçades de superherois deambular pel cel enquitranat. I el cuidador que no els fa cas, tan ocupat està fent versos a la monitora explosiva que passa d’ell:

A més de quatre passes

enfora del tou dels teus dits

s’impacienta la calma,

es neguiteja l’assossec

i la pau accepta treves.

I tanmateix, la monitora espatarrant no són versos, que reclama. La madona dels llençols, que acaba de barrejar el seu home perquè viu més pendent de les mitjanes de cervesa que de les seves xacres, maleeix la seva malastrugança i renega camionerament aixecant l’índex al mateix cel encimentat que veuen les
criatures. Mentre, al palau de governament, el gabinet del canceller prepara el decret que permetrà la requisa de totes les caseres de la contrada per poder regalar a cada ciutadà un potet de mel perquè accepti de bon gust la llei que restringeix el lliure pensament.