“Com quasi tota la meua generació, vaig ser educat en l’esperit del refrany: ‘l’ociositat és la mare de tots els vicis’. […] “Tanmateix, les meues opinions han experimentat una revolució. Crec que s’ha treballat massa al món, que la creença que el treball és una virtut ha causat uns enormes danys i que el que
“Després de posar-te les mans al cap, et treus la bena dels ulls, te’ls fregues, i veus que […] les que trobàvem que ‘només’ eren mares, les de l’equip perdedor, les de l’aplaudiment escarransit i domèstic, les extirpades del relat oficial, els mers receptacles, les subalternes, les que no existeixen, les que no ostenten l’autoritat,
“Sols existeixen dues coses: ciència i opinió: la primera engendra coneixement, la segona ignorància.” (Hipòcrates de Cos, segle V- segle IV a.n.e.). *D’entrada i si hi pensem una mica, veurem que el qualificatiu “alternatiu” aplicat al camp de la medicina remet a algun mètode curatiu l’eficàcia del qual no estaria plenament demostrada fins ara; perquè,
Com vaig avançar al resum meteorològic anterior, corresponent a la tardor climàtica, la meua intenció pel que fa a aquesta qüestió serà analitzar trimestralment les dades del meu observatori d’aficionat, situat a l’indret més alt del terme de Bétera (Camp de Túria), i també fer-ne ressò de les d’abast més global, que publiquen els organismes
“Les protagonistes d’aquestes pàgines es bellugaven pel subsòl fins a fer-se fortes. I quan agafaren potència per passar de la realitat imaginada a la tangible, crearen mons paral·lels a la societat dominant i antagònica que les calumniava, excloïa i represaliava. Gràcies al seu coratge, moltes de les seues alternatives les gaudim a hores d’ara. Des
“Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar. De tant en tant, s’obrin i supuren un líquid espès amarg com l’asséver que em crema la pell i em produïx un dolor intens i profund.” (Manel Alonso, “Fusta de carrasca“, Edicions del Bullent, 2022). Fa uns anys que vaig compartir-vos ací un apunt (“De
“Que vinguen les paraules / i amb elles, / sobre la trama, / teixiré un poema.” (Francesc Aledon, ”Amalgama”, L’Eixam edicions, 2016). Que em vinguen les paraules que calen per a ressenyar com es mereix el mestre Francesc Aledon (1947-2017), el qual he conegut pòstumament mitjançant els seus poemes, gràcies a un altre mestre apassionat,
En aquest apunt completaré els resums i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere us
En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere
En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere
La Gloria Jean Watkins (1952-2021), que va triar bell hooks —així, en minúscules— com a nom literari en memòria de la seua besàvia, ha publicat més de quaranta llibres i nombrosos articles acadèmics, ha aparegut a documentals i ha participat en conferències públiques. Als seus assaigs, acostuma a abordar temàtiques com la raça, la classe i
“Es posa una màscara i la seua cara acaba per emmotllar-s’hi. […] Quan l’home blanc esdevé un tirà, el que hi destrueix és la seua pròpia llibertat”. (“Shooting an Elephant”, George Orwell, 1948). Molt encertadament hom ha dit que les cures i els afectes, és a dir, el suport mutu i l’amor, en llibertat, són
Amics virtuals, ací us deixe una postal de Cap d’Any, que he compost inspirat en uns altres amics de paper i en els companys vegetals que també ens donen vida. Bon any 2023, des del Camp de Túria! Salut i república! (La imatge del llibre-postal la vaig agafar de la foto a contrallum d’un dels
Tot i ser conscient de l’escassa representativitat de les dades meteorològiques d’un racó tan petit, com les que registra el meu observatori d’aficionat, pense que paga la pena parar-hi atenció de tant en tant, ni que siga estacionalment, amb mires a l’evolució climàtica local; acompanyant-ho amb altres dades d’abast més global, normalment servides per organismes
Com a lector atent de les obres de Raquel Ricart, trobe en aquesta darrera novel·la seua un fil conductor amb LES RATLLES DE LA VIDA, la joia que ens va regalar, merescudament premiada a l’Andròmina del 2010, i també amb la posterior EL TEMPS DE CADA COSA, premi El lector de l’Odissea 2014: un estil