M’agradaria compartir amb vosaltres com ha anat meteorològicament aquest mes de gener que tot just acaba avui. Faré un breu resum de les dades recollides per la meua estació automàtica en aquest període. Si no us ve de gust llegir més, a grans trets us diré que a la zona de la Conarda, situada al
Sempre he sabut, abans d’incorporar-me al món del treball, allò de la dita: “amor d’amo, aigua en cistella”; és a dir, que llavors partia de la base que difícilment (no ho descartava, però) anava a trobar empreses on l’amo valorara/ respectara/ escoltara desinteressadament els seus treballadors, empreses com caldria que fossen, empreses humanes. Aleshores imaginava
Volia compartir amb vosaltres les prediccions que els científics, en aquest cas astrònoms, ens fan per a aquest any que tot just hem començat, quant a l’excepcionalitat de l’observació a ulls nus d’aquestos cossos celestes. Si es compleixen les expectatives, podem fruir d’un vertader espectacle de la natura, visible fins i tot a plena llum
Aquest és el 2on tema que trie per aquest apartat que he volgut anomenar “Idees”. I ho faig per la seua importància per a la qualitat de la vida de cadascú de nosaltres i de la societat. Es tracta de fer una reflexió sobre els (que haurien de ser) mitjans de comunicació social, amb la
Faré un breu resum de les dades recollides per la meua estació automàtica durant 2012. Si no us ve de gust llegir més, per escodrinyar entre les dades i esdeveniments associats (sempre de caire extremat o inestable, que és el que ens agrada als aficionats), però us interessa saber com va anar l’oratge (així diem
Aquest és un dels llibres que més m’ha agradat de tots els que he llegit en 2012. Es tracta d’una obra de Paul Thagard, professor de Filosofia de la Universitat d’Ontàrio (Canadà), traduïda i publicada per Obrador Edèndum, editorial que coedita els seus títols amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La traducció de
Volia encetar aquest any al blog que m’ofereix VilaWeb amb una qüestió important per a qualsevol de nosaltres i central per a aquest mitjà de comunicació, ja que en defineix la seua orientació ideològica: es tracta del nacionalisme, un moviment social que va més enllà del simple sentiment de pertinença a una cultura, a un país,
Rita Levi-Montalcini ens deixà ahir als 103 anys. Científica destacada (neuròloga investigadora i Premi Nobel de Medicina del 1986 pel descobriment del factor de creixement neuronal) i dona excepcional a la que he admirat. Li he llegit 2 llibres: “L’As a la màniga”, traduïda de l’original italià per Antoni Garcia i editada per Empúries en
Ara que s’acosta cap d’any, vagen per endavant els meus millors desitjos per a tothom en 2013. Com que és el meu primer blog (sóc del qui consideren més adient/ correcte “blog” que no “bloc”), doncs en faré una breu presentació amb les meues intencions. El nom que he triat per al bloc/ blog respon