Religions?
Déus dolents,
abús de por,
abús de poder.
Déu és amor?
L’Antic Testament.
Amor idolatrat?
No mort potser.
Si amor és tot,
amor és res.
Dis-li desig
o tendresa
o, si vols,
aferrament.
Mort en vida?
Parlar d’ànima,
negar el cos,
dualitat parida,
negar el gaudi
en aquesta vida.
Creure en Déu
és distopia.
Déu és amor?
Guerres, croades,
tortures, inquisició,
conquestes, mentides,
masclisme, repressió.
Déu és terror.
Mil déus com milhomes,
mil contes de fades,
fora de lògica, raó i seny.
Tots volen ser vertaders,
tots barallant-se alhora,
mil déus mentiders.
Mil déus contra la ciència,
puix se’ls menja l’evidència:
‘deus ex machina’ és matèria,
la cíclica deu de l’univers.
Déu, rei, ministre, general,
amo, jutge, bisbe, xaman;
disfressa, jerarquia, pedestal.
Muntatge fatal, llavor del mal.
(A. P., Bétera, 9/8/2023).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!