Observar, llegir, escriure

Sirenes que canten al poble
consignes de por dissolent,
des de ses torres blindades
criden confusió i fingiment.

Lluna negra vestida de cel,
somrís de hiena i de drac alè,
de bruts diners és t’aliment
i dones cadenes d’opi i acer.

Des del sorramoll del poder
dicten que sembres malvoler,
perquè llances les naus lliures
als fatals esculls del recel.

Alces banderes com navalles
contra la llibertat que acosta,
per a tapar les vergonyes
dels qui no coneixen fronteres.

Mareges amb deïtats ornades,
inflades de poder i revenja,
que premien els submisos
amb mort de conte de fades.

Timbrades veus enllotades
d’ètica d’estany infecte,
el vostre cor miserable
difon lliçons enverinades.

Sirenes robots de manaires,
mudeu conversa per guirigall,
per vendre els vostres companys
al poder esclau dels xerraires.

Bona gent camí d’Ítaca
trau-te la vella mordassa,
no escoltes les sirenes,
fes com si fossen callades.

A. P., Bétera, 6/8/2023.