Observar, llegir, escriure

Aquesta petita sèrie de poemes que ara encete van dedicats a alguns monstres de la mitologia grega, que ací representen altres de menys mitològics, de més reals, les malifetes dels quals estem patint de segles ençà. Tanmateix, vull recordar que, amb propòsit, unitat i coratge, entre tots ho podrem fer tot.

Corromputs per l’Hidra fera,
aquest monstre de mil caps,
que va parir una Quimera
i ses regles de joc infernal:
les dels diners mal repartits
en estricta jerarquia militar.

Els més lladres són els caps
de la tropa que ens fa mal;
però no podran fer-nos res
sense els mercenaris a jornal,
que la feina bruta i dura fem.
Malfieu-vos del Gran Germà!

Aquests manaires per llei,
vils de fatxenderia i crueltat,
ben esclavitzats ens tenen
i bruts d’oci efímer i banal,
consumint sense mesura
davall s’estafa piramidal.

Els servidors d’aquests ogres
ens paren tothora paranys,
amb pal i carlota ens dopen,
sols, amb pany i clau tancats;
Perquè l’Hidra i Quimera
són, ai!, l’Estat i el Capital.

Afonem mare i filla fartones,
els inflats monstres de mil caps,
com més va més boterudes,
golafres de diners i llibertat:
nosaltres som els seus braços
que necessiten per surar!

Poble corromput per vampirs,
que ens xuplen la sang i el trellat,
desperta d’aquesta Màtrix,
que també destrossa ta llar;
amb tot de germania i fermesa,
estaques els podrem clavar.

A. P., Bétera, 20/7/2023.