Observar, llegir, escriure

Entre Caribdis i Escil·la
sotsobra el vaixell de l’Hidra,
on la insaciable Quimera
ens porta destrossa i guerra.

Roda la roda mortal,
la del saqueig infernal,
d’homes i dones,
aigües i terres,
natura vital.

Amos déus la planegen,
homes serfs la fabriquen,
altres més la fem rodar:
quina munió d’engabiats!

Que rode la roda Caribdis,
demanen burgesos i bancs,
els gossos d’Escil·la vigilen,
amb lleis i fusells armats.

Remolí endolcit a l’escola,
capgirat per bustos parlants,
lloat en presons productives,
escons, càtedres i catedrals.

Esclaus que rodem la roda,
amenaçats de foscor social,
empenyorem la vida bona
per un xic d’or comprats,
de grapes caiguts a ratera,
còmplices del furt comunal.

Amos encegats per la roda
no paren de fer-la rodar,
com més va més de pressa,
no poden deixar-la aturar,
no volen perdre potència,
astorats pels negocis rivals.

Entre Caribdis i Escil·la
ens fan jugar la partida,
passem o no per l’embut,
ens faran malbé la vida.

Roda la roda infernal
la del vòrtex Capital,
que xucla i afona
degrada i embruta
valors vitals.

A. P., Bétera, 30/7/2023.