L’Institut farà l’assemblea anual dissabte a Bétera

La Junta de l’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria convoca assemblea ordinària per al dissabte 12 de maig a les 17.00h, en primera convocatòria i a les 17.30 h en segona, a l’Ateneu de Bétera, plaça del Mercat, Núm. 5. L’ideco del Camp de Túria farà balanç de les activitats del 2017 i es presentaran els projectes i les activitats previstes per al 2018; si s’esacu, s’aprovaran els comptes. Segons Rosa Dasí, presidenta, cal marcar el full de ruta nou i es necessiten totes les mans possibles: “Som un Institut arrelat al territori. Defensem aquest
territori, la Comarca, i treballem plegats per a conèixer i protegir el seu patrimoni natural, cultural, lingüístic, natural històric i artístic, això és el que ens identifica com a comarca.”

—dinar de germanor al restaurant la Font, a Bétera, a les 14 h. Els interessats podeu enviar un correu a idecocampdeturia@gmail.com, per preveure la reserva

1939: dotze afusellats a Benaguasil

29 d’abril, les 12.00. Cementeri de Benaguasil: homenatge als dotze afusellats i soterrats en una fossa comuna fa 79 anys. Fins en aquest moment, ni un record, ni un gest, cap reconeixement.

La Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil, va convocar el poble a un acte de dignitat i de record. Sona una processó de dolçainers. Es llig aquest text. També hi ha Juan i Alicia Molina, regidors de Ciutadans i del Partit Popular respectivament. Jesús Castillo llig un text de Josep Vicent Galiana. Entre més regidors i autoritats hi ha Laura Mitrugno, del PSPV-PSOE de Benaguasil, Josep Vicent Garcia, alcalde de la Pobla de Vallbona, Manuel Civera, alcalde de Llíria, Amparo Navarro, alcaldessa de Benissanó, Rafael Darijo, alcalde Benaixeve i Josep Navarro, president de la Cooperativa de Benaguasil.

Sona una orquestra de Cambra, amb el concertí Vicent Balaguer. El director, Francisco Navarro Lara, és nét d’un dels afusellats i soterrats en aquella fossa comuna. Adagio d’Albinoni. La remor del vent.

El mestre Francisco Navarro, amb els dos fills, diposita una corona de llorer al costat del nom dels dotze afusellats. El músic de Benaguasil Jaume Doménech interpreta el Cant dels Ocells. El mestre Lluís Andrés, toca El silenci, amb la trompeta. Es reparteixen clavells blancs, que es dipositen al peu de la corona de llorer, davant el nom dels dotze afusellats. Cloenda. Hem posat nom i cognoms als afusellats 79 anys després. Hi són presents tots els grups polítics de l’Ajuntament: PSPV, Ciutadans, Compromís i Partit Popular.

Intervé Carles Subiela en nom de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil.

Molt bon dia, moltes gràcies,

Ens hem reunit en un acte de record a ciutadans que han estat en l’oblit 79 anys. Benaguasil, el 29 d’abril del 1939 va viure el dia més trist, tràgic i sagnant de la nostra història. Dotze ciutadans van perdre la vida, van ser afusellats i soterrats ací. Fins ara, mai se’ls ha dedicat un record i un tracte digne. Els pobles madurs han de saber mirar al passat per a conviure en el present des de la veritat i construir el futur amb garanties de respecte mutu.

No pretenem ofendre, sinó honrar tots els que van caure víctimes d’una violència que sempre ha sigut estèril. Ens cal valentia per mirar els fets del passat. Tots són els nostres caiguts, tots són els nostres màrtirs, tots. Els que hui recordem, també. Benaguasil va patir moments molt durs ens els anys 30-40. S’havia trencat un mínim consens de convivència, s’havia arribat a la conclusió que la divergència mereixia l’eliminació. L’any 2012 es va publicar un llibre sobre aquella època. No podem mirar aquells anys amb orgull, no podem sentir-nos contents del que va ocórrer. Ho hem de conèixer i reconèixer. Va ser el pitjor fracàs col·lectiu que hem tingut com a poble des de l’expulsió dels moriscos. A la repressió institucional i caciquil es va respondre amb la violència incendiària dels mesos d’agost a novembre del 36 i després es va abatre la represàlia del vencedor durant quatre dècades. El balanç de morts va ser esfereïdor.

Va passar, ho hem de conèixer i reconèixer. Ens hem citat per a recordar unes persones que tenien il·lusió de viure. Hui mereixen que els recordem de la millor manera.

El Camp de Túria i València

L’aula de ciutadania de l’EPA de Llíria us convida a participar de la conferència debat que faran els professors Juan Ramon Gallego i Josep Vicent Pitxer sobre polítiques territorials, en concret sobre aquelles polítiques que depassen l’ambit municipal i abasten la comarca o unes quantes comarques. Almenys, teòricament, des de la Universitat es pretén orientar una intervenció que defensa la política municipal-comarcal d’aquella política metropolitana (València i la seua àrea), que amb intenció i voluntat acaba per engolir-la. En tot cas, els pobles i els seus ajuntaments sembla que poden fer poca cosa, contra allò; això quan n’hi ha voluntat. Quan no n’hi ha, ni ganes ni eficàcia, el temps i el vent ja porta què vestiran. Si sou dels que penseu que podem fer res més, l’Aula debat de Llíria ja us convida a què pugueu dir la vostra.

La coordinació d’aquesta aula-debat és a càrrec del professor Josep Maria Jordan. Dimecres, 18 d’abril de 2018, 19.00h

En un país de roders, debats i excursions

Dissabte, l’Ateneu de Bétera acollirà la presentació del llibre “Joan Baldoví, en clau valenciana”. A partir de les 19.00h, el debat obrirà la gana sobre la política dels valencians. Sembla que els valencians tenim algú que explica a espanya qui som, quins són els nostres problemes principals, què podríem fer per atendre’ls si, alguna vegada, algú d’allà a espanya ens fes cas. Malgrat que és un dels polítics més valorats del parlament espanyol, segons que diuen les enquestes, dissabte tindrem l’oportunitat de comprovar-ho en directe. De demanar-li de quina cosa treballa, per què, i si el seu paper fa forat o ens deixa encara més frat als valencians.

 

UN PROGRAMA SENDERISTA 2018:  CLUB ESPORTIU DE MUNTANYA D’OLOCAU i IDECO DEL CAMP DE TÚRIA

Diumenge, 25 febrer el club esportiu de muntanya guiarà una excursió per la serra Calderona fins al Rodeno del Cantal i començaran un inventari de sureres d’aquesta vessant de la muntanya. Segons que explica el mestre Ferran Zurriaga: “El terrenys silicis del rodeno són favorables al creixement de les sureres.  El arbres més grans foren utilitzats per fer carbó els anys de la Guerra de 1936-39 i a partir de 1960 començà a recuperar-se el bosc actual. El Rodeno del Cantal és la millor mostra de vegetació silicícola del terme d’Olocau. És el món dels brucs o “petorros”, dels arbocers, de les estepes i de dos arbres que actualment pateixen una forta degradació per plagues i sequeres: el pi pinastre o rodeno i les sureres.”

L’hora d’eixida de l’itinerari serà les 9.00h. El lloc de trobada per eixir serà al Parc de la Carrasca, davant de l’hostal de l’Arquet. És imprescindible dur botes de muntanya, motxilla, cantimplora i, si cal, impermeable. Els menors han d’anar acompanyats dels pares o d’un adult responsable.

 

 

Marc Granell a Nàquera, de mà en mà

El poeta Marc Granell és un gran referent de la poesia dels valencians. Ara, Francesc Anyó i Borja Penalba n’han fet espectacle. Abans l’havien fet Vicent Camps i Miquel Pérez, un espectacle de recitació excels.

A Nàquera es presentarà aquesta vesprada, una nova versió de mà en mà, després d’aquella exitosa provatura de llegir Estellés en públic. La fórmula és boníssima, perquè acosta la poesia, els poetes i la lectura pública. Totes tres coses un patiment d’anormalitat, al nostre país.

Si sou del camp de Túria, o del rodal de la Serra Calderona, o ves a saber d’on, la invitació és un regal per a l’esperit. Si a més hi són els tres protagonistes, l’acte serà únic. Per molts anys!

Nàquera, saló d’actes de l’Ajuntament, 12 de gener de 2018, 19.00h

Odissea, el viatge de ningú

L’ateneu de Bétera, dins el programa de la fira de Nadal, presentarà un dels productes exquisits del 2017: el llibre-disc del músic Elies Monxolí “Odissea, el viatge de ningú”, una aproximació particular molt reeixida de l’obra del poeta Homer, l’Odissea.

Amb la intervenció de Pere Salinas, que ha afegit els collages a cadascun dels poemes, el llibre agafa també la dimensió artística, i musical: entre les veus i els músics hi han participat quinze persones en una producció de Nacho Mañó i els arranjaments del mateix Nacho i Elies. Casualment, el disc s’ha enregistrat en uns estudis del Camp de Túria, i aquesta presentació ja veurem si no guanya aquella que es va fer al palau de la música de València.

Elies ha convertit aquest llibre en un conte fantàstic en favor de la literatura de lo alto, hi barreja els clàssics dins l’obra homèrica, en una versió que apunta a apropar la lectura de l’Odissea als joves i fins i tot als xiquets. Ho voleu escoltar?

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 20.00h, 3 de gener de 2018

Llorenç Giménez a la fira de Bétera

El programa de la fira de llibres de l’Ateneu de Bétera obri avui amb la intervenció del contacontes Llorenç Giménez, a partir de les 19.00h.

Potser que no calga més presentació, d’un home que fa anys que ha dedicat la vida als llibres, a explicar històries, a córrer el país en favor de la lectura. Una de les primeres veus en favor de l’animació lectora al País Valencià

Fins divendres 5 de gener, a l’Ateneu de Bétera hi trobareu una selecció d’àlbums il·lustrats, novetats infantils i juvenils, els millors llibres de l’any, d’autors i il·lustradors valencians. Una tria de bons llibres perquè el lector més petit comence, inicie o cresca amb la cultura del llibre. Si no comencem ben prompte se’ns farà difícil recuperar tant de camí perdut.

Els mestres, els mestres d’escola, i d’institut, també podrien aprendre’n, d’una fira així, per destriar bones lectures a partir de les quals bastir la lectura dels alumnes a l’escola. Més de cinc-cents títols en valencià, de clàssics, de nous, de grans traduccions, són una bona excusa. Però els pares també teniu molta responsabilitat, en això, no només l’escola. Què, us animeu?

Víctor Iñúrria serà a la fira de llibres de l’ateneu de Bétera

L’arquitecte valencià Víctor Iñúrria presentarà avui a l’Ateneu de Bétera el seu últim poemari “Manducare”, un retorn a la infantesa, reconeixement a tats d’aquells plats que fa seixanta o setanta anys eren a les cuines valencianes del poble.

“En cert llocs no és coneguda

Almenys com és el costum

De torrar-la en el forn,

fent-li brollar el suc

entrant-nos primer pels ulls

la carabassa torrà”

Víctor Iñúrria va nàixer a València, i va estudiar arquitectura. Durant quinze anys va ser el president de la federació de pilota, i, ara que és retirat, escriu llibres, articles i versos.

Torne a veure’m en Russafa

aquella que en ser menut

ma existència bressolà,

i amb les hortes que ens voltaven

llengua i costum em donà.

Després del pròleg de Maria Dolors Baixauli, els poemes d’encís, amb una barreja entre el mateix Iñúrria, i els poetes àrab valencians…

No hi ha llar com la Russafa

Els núvols de primavera pluges li duen,

l’enyor per ella i pels meus,

em fan patir com al poeta de Mossul.

Al Russafí (Abu’Abd Allah ibn Galib)

—Sentia l’amor pels meus pares i la meua iaia… els records de la meua infància, imatges boiroses, aquest és el meu homenatge al vell Manducare…

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 30 de desembre de 2017. 20.00h

 

 

La improbable vida de Joan Fuster

Aquest és el títol d’un llibre que han escrit deu autores valencianes i que ha editat 3i4 a València. “Un bon llibre és sempre una provocació”, amb aquesta frase de Joan Fuster, frase o aforisme, Raquel Ricart explica en el pròleg els motius d’un projecte singular: convidar deu escriptores a escriure una ficció breu sobre Joan Fuster. I això, dins un moviment fusterià d’última hora com feia temps no vivíem: l’edició de dos llibres paral·lels, Nosaltres les fusterianes i Nosaltres els fusterians, són acabats d’editar amb una voluntat de posar l’assagista a primera línia de lectura amb l’aportació de centenars d’homes i dones que parlen sobre Joan Fuster, què ha significat i significa per a milers de valencians. Però n’hi ha més, perquè l’historiador Pau Viciano acaba de publicar també un assaig breu sobre el mateix personatge: “Per què Fuster tenia raó”, i encara altres editorials s’han posat a rellançar llibres o reedicions de treballs, seleccions, relectures de Fuster.

Avui mateix, 29 de desembre de 2017, acaballes de l’any, l’Ateneu de Bétera us convida a la presentació d’aquest recull de contes, sobre el Fuster incòmode, provocador, l’home, l’intel·lectual, el pensador… Una invitació a llegir, que el mateix Fuster segur que consideraria, una invitació a provocar-nos.

ATENEU DE BÉTERA, Plaça del Mercat Núm. 5 · 20.00 hores Fira de llibres i de música.

L’Ateneu de Bétera i els llibres

L’ateneu de Bétera organitza cada any una fira de llibres pels volts de Nadal. Una fira de llibres i de música. La fira també organitza un programa d’activitats, presentacions, lectures, exposicions, concerts, conferències i sopars literaris.

Enguany va inaugurar la fira el físic i músic Carlos Navarrete. Hi seran també Juan Pedró Fontdemora, de la llibreria Railowsky, les autores de la improbable vida de Joan Fuster, el músic i professor Elies Monxolí, l’enòleg Joan C. Martín, o l’arquitecte Víctor Iñúrria, a més de Toni de l’Hostal, Raquel Ricart o Carme Manuel, entre més.

Una aposta ferma per la lectura i els llibres, a veure si elevem al cel l’índex lector i la cultura dels valencians. Encara al Camp de Túria.