Torna el Folkestiu a Bétera

A dos dies de començar a la plaça del Mercat de Bétera el Folkestiu, enguany amb un programa intens, de tres dies en favor de la cultura tradicional, a través de la música, el cant, la dansa i l’artesania.

En col·laboració amb l’Ajuntament, l’Ateneu treu el cristo gros a tocar de l’església: els dimonis de Massalfassar, Urbàlia Rurana, Kepa Junkera i Sorginak, Canta canalla, a més d’un Envit de versadors que farà el reconeixement a dolçainers i cantaors: APA, Marisé, Isabel de Quart, Xavier Benedito o Josemi Sánchez. Compteu també que hi haurà grups de danses, muixerangues, balls de plaça i una fira d’artesans. El FOLKESTIU2018 trau l’Ateneu a la plaça sense por de badar-l… La festa i la cutlura popular sembla servida per al cap de setmana del 19-20 i 21 de juliol.

#folkestiu2018 Més informació a la web de l’Ateneu de Bétera

Per obrir la festassa dels tres dies de folk, dijous s’inaugurarà a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell “El castell: tradició i identitat”

 

El Ball de Torrent d’Alimara

El grup de danses tradicional Alimara, un dels gran referents culturals del País pel que fa a la música i el ball popular. Ara presentarà un nou espectacle: el Ball de Torrent. Serà a l’Eliana dissabte, 14 de juliol a la plaça del País Valencià, pels volts de les onze de la nit. L’entrada és lliure.

Però què és el ball de Torrent: una mena de comèdia ballada, cantada, parlada on la ironia, la burla, la riota, la rialla són ingredients principals a partir d’uns versets que ridiculitzen el poder, sobretot el poder (el borbó, l’espanyol, l’autonòmic, el provincial, el local…) però també el viure valencià, el viure local, provincial i internacional, el camp, la família, els homes, les dones, l’educació, la festa, res no s’escapa d’aquesta comèdia bufa ballada, parlada, recitada, cantada. Perquè tot plegat, això acabrà com un ball de Torrent. Sort que som a l’estiu.

Si el poble juga a la llibertat: què diu la pàgina del grup sobre l’espectacle? “el protagonista absolut del “Ball de Torrent” ès el poble, els personatges mès populars de la col-lectivitat: una gallinera fa de virreina, el virrei ès un sabater, un llaurador serà l’alcalde i fins i tot el rector pot ser representant pel femeter del poble. `’acì la disfressa, la simulaciò, l’engany, la burla i la subversiò. Ningù no ès allò que sembla ser: l’home no sempre ho ès, el ric molt menys per unes hores: el poble “juga” a la llibertat.”

ALIMARA, l’Eliana, dissabte 14 de juliol de 2018. 23.00h

 

Portaceli: el camp de concentració

Si encara premien els franquistes. Si encara campen en llibertat. Si encara els perdonen pets i bufes. Si encara posen carrers. Si encara els tribunals i les jutges prohibeixen de treure’ls carrers. Si encara passa tot això, com caram i quan començarà la democràcia?

El 14 de juliol, l’Ateneu de Bétera, l’Institut d’estudis comarcals i l’Associació Stanbrook presentaran a Bétera el llibre i el documental sobre el Camp de Concentració de Portaceli. Un altre dels grans oblits conscients de la història dels valencians. Oblidat i amagat a consciència, encara, perquè és impossible d’accedir a la documentació, a mans de militars i tribunals d’Ordre, impossible de saber, de conèixer les barbariats, les violacions, l’agressió contra un temps del qual encara fa mal de parlar: la dictadura s’allarga com un elàstic, el que vol, i el feixisme senyoreja ara mateix, amb virulència. Els valencians ho sabem, ho patim, ho deixem anar, perquè polítics estrets i prims tenen por i caguen cames avall, com gairebé caga tothom.

El 14 de juliol l’Associació Stanbrook presentarà a l’Ateneu de Bétera una part d’aquella història oblidada. Com van passar milers de presoners republicans pel terme de Bétera cap a Portaceli? Amb el trenet fins al poble i després a peu cap a la serra?, de nits? Quants milers van morir a tocar del poble?, On els soterraven?, qui ho feia?, de nits?

Un documental imprescindible per parlar d’allò que no podem encara, perquè n’hi ha que ho han decidit, que més li val que no mogueu res, si no voleu moure res.

El documental de la serra Calderona

Divendres, 29 de juny, es projectarà a l’Ajuntament de Serra el documental, Calderona, la serra més propera, reportatge documental de Frederic Ibàñez i Robert Ortiz. L’acte serà a la Casa de la Cultura de Serra, a les 20.00 h.

Un repàs a la història, els pobles, les construccions rurals, el patrimoni, els greuges, i, sobretot, reconeixement del gran valor del pulmó verd de la ciutat. Una hora i mitja que repassà allò clau del parc natural, la gestió i el futur de la conservació. Hi intervenen historiadors, biòlegs, mestres, polítics, economistes, ecòlegs, per trobar respostes al desafiament que suposa conservar el paisatge bo i adaptant-nos a la modernitat del segle XXI, amb pocs recursos i encara menys mitjans. Voluntarisme contra professionalitat, amb polítiques tan febles com ineficaces. Encara la fita “A robar a la Calderona” és de rabiosa actualitat.

El documental bé que paga la pena, per saber-ne més.

La comarca s’ompli de concerts i propostes musicals

El mes de juny arriba fort i ferm amb una oferta musical-cultural de molta envergadura al Camp de Túria: Diluvi, Borja Penalba, Mireia Vives, Ramon Cardo quartet, All i Oli, Atzembla… rock, folk, clàssica, jazz, cada cap de setmana plouen propostes de molt d’interés. El dinamisme cultural ha obert una magrana que va escampant-se arreu, com si s’acabés el món, els programadors locals no paren, i el públic, amb tanta cosa a destriar, no sembla que siga capaç d’atendre tanta oferta. Un error, possiblement, i un greuge del jovent, que després sí que és capaç de farcir els espais discomòbils amb música ximple i de xirlotada.

El cap de setmana teniu el festival Cebarock a la Pobla de Vallbona, i també una audició exquisida d’alumnes a la Sala de Consolat de Mar a Benaguasil, que no defuig l’esforç en favor de grups, orquestres, corals, o solistes.

Dissabte de matí, l’ofera és G. Mahler, la simfonia Núm. 1 Titan. a partir de les 13.30h

L’Institut farà l’assemblea anual dissabte a Bétera

La Junta de l’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria convoca assemblea ordinària per al dissabte 12 de maig a les 17.00h, en primera convocatòria i a les 17.30 h en segona, a l’Ateneu de Bétera, plaça del Mercat, Núm. 5. L’ideco del Camp de Túria farà balanç de les activitats del 2017 i es presentaran els projectes i les activitats previstes per al 2018; si s’esacu, s’aprovaran els comptes. Segons Rosa Dasí, presidenta, cal marcar el full de ruta nou i es necessiten totes les mans possibles: “Som un Institut arrelat al territori. Defensem aquest
territori, la Comarca, i treballem plegats per a conèixer i protegir el seu patrimoni natural, cultural, lingüístic, natural històric i artístic, això és el que ens identifica com a comarca.”

—dinar de germanor al restaurant la Font, a Bétera, a les 14 h. Els interessats podeu enviar un correu a idecocampdeturia@gmail.com, per preveure la reserva

1939: dotze afusellats a Benaguasil

29 d’abril, les 12.00. Cementeri de Benaguasil: homenatge als dotze afusellats i soterrats en una fossa comuna fa 79 anys. Fins en aquest moment, ni un record, ni un gest, cap reconeixement.

La Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil, va convocar el poble a un acte de dignitat i de record. Sona una processó de dolçainers. Es llig aquest text. També hi ha Juan i Alicia Molina, regidors de Ciutadans i del Partit Popular respectivament. Jesús Castillo llig un text de Josep Vicent Galiana. Entre més regidors i autoritats hi ha Laura Mitrugno, del PSPV-PSOE de Benaguasil, Josep Vicent Garcia, alcalde de la Pobla de Vallbona, Manuel Civera, alcalde de Llíria, Amparo Navarro, alcaldessa de Benissanó, Rafael Darijo, alcalde Benaixeve i Josep Navarro, president de la Cooperativa de Benaguasil.

Sona una orquestra de Cambra, amb el concertí Vicent Balaguer. El director, Francisco Navarro Lara, és nét d’un dels afusellats i soterrats en aquella fossa comuna. Adagio d’Albinoni. La remor del vent.

El mestre Francisco Navarro, amb els dos fills, diposita una corona de llorer al costat del nom dels dotze afusellats. El músic de Benaguasil Jaume Doménech interpreta el Cant dels Ocells. El mestre Lluís Andrés, toca El silenci, amb la trompeta. Es reparteixen clavells blancs, que es dipositen al peu de la corona de llorer, davant el nom dels dotze afusellats. Cloenda. Hem posat nom i cognoms als afusellats 79 anys després. Hi són presents tots els grups polítics de l’Ajuntament: PSPV, Ciutadans, Compromís i Partit Popular.

Intervé Carles Subiela en nom de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil.

Molt bon dia, moltes gràcies,

Ens hem reunit en un acte de record a ciutadans que han estat en l’oblit 79 anys. Benaguasil, el 29 d’abril del 1939 va viure el dia més trist, tràgic i sagnant de la nostra història. Dotze ciutadans van perdre la vida, van ser afusellats i soterrats ací. Fins ara, mai se’ls ha dedicat un record i un tracte digne. Els pobles madurs han de saber mirar al passat per a conviure en el present des de la veritat i construir el futur amb garanties de respecte mutu.

No pretenem ofendre, sinó honrar tots els que van caure víctimes d’una violència que sempre ha sigut estèril. Ens cal valentia per mirar els fets del passat. Tots són els nostres caiguts, tots són els nostres màrtirs, tots. Els que hui recordem, també. Benaguasil va patir moments molt durs ens els anys 30-40. S’havia trencat un mínim consens de convivència, s’havia arribat a la conclusió que la divergència mereixia l’eliminació. L’any 2012 es va publicar un llibre sobre aquella època. No podem mirar aquells anys amb orgull, no podem sentir-nos contents del que va ocórrer. Ho hem de conèixer i reconèixer. Va ser el pitjor fracàs col·lectiu que hem tingut com a poble des de l’expulsió dels moriscos. A la repressió institucional i caciquil es va respondre amb la violència incendiària dels mesos d’agost a novembre del 36 i després es va abatre la represàlia del vencedor durant quatre dècades. El balanç de morts va ser esfereïdor.

Va passar, ho hem de conèixer i reconèixer. Ens hem citat per a recordar unes persones que tenien il·lusió de viure. Hui mereixen que els recordem de la millor manera.

El Camp de Túria i València

L’aula de ciutadania de l’EPA de Llíria us convida a participar de la conferència debat que faran els professors Juan Ramon Gallego i Josep Vicent Pitxer sobre polítiques territorials, en concret sobre aquelles polítiques que depassen l’ambit municipal i abasten la comarca o unes quantes comarques. Almenys, teòricament, des de la Universitat es pretén orientar una intervenció que defensa la política municipal-comarcal d’aquella política metropolitana (València i la seua àrea), que amb intenció i voluntat acaba per engolir-la. En tot cas, els pobles i els seus ajuntaments sembla que poden fer poca cosa, contra allò; això quan n’hi ha voluntat. Quan no n’hi ha, ni ganes ni eficàcia, el temps i el vent ja porta què vestiran. Si sou dels que penseu que podem fer res més, l’Aula debat de Llíria ja us convida a què pugueu dir la vostra.

La coordinació d’aquesta aula-debat és a càrrec del professor Josep Maria Jordan. Dimecres, 18 d’abril de 2018, 19.00h

En un país de roders, debats i excursions

Dissabte, l’Ateneu de Bétera acollirà la presentació del llibre “Joan Baldoví, en clau valenciana”. A partir de les 19.00h, el debat obrirà la gana sobre la política dels valencians. Sembla que els valencians tenim algú que explica a espanya qui som, quins són els nostres problemes principals, què podríem fer per atendre’ls si, alguna vegada, algú d’allà a espanya ens fes cas. Malgrat que és un dels polítics més valorats del parlament espanyol, segons que diuen les enquestes, dissabte tindrem l’oportunitat de comprovar-ho en directe. De demanar-li de quina cosa treballa, per què, i si el seu paper fa forat o ens deixa encara més frat als valencians.

 

UN PROGRAMA SENDERISTA 2018:  CLUB ESPORTIU DE MUNTANYA D’OLOCAU i IDECO DEL CAMP DE TÚRIA

Diumenge, 25 febrer el club esportiu de muntanya guiarà una excursió per la serra Calderona fins al Rodeno del Cantal i començaran un inventari de sureres d’aquesta vessant de la muntanya. Segons que explica el mestre Ferran Zurriaga: “El terrenys silicis del rodeno són favorables al creixement de les sureres.  El arbres més grans foren utilitzats per fer carbó els anys de la Guerra de 1936-39 i a partir de 1960 començà a recuperar-se el bosc actual. El Rodeno del Cantal és la millor mostra de vegetació silicícola del terme d’Olocau. És el món dels brucs o “petorros”, dels arbocers, de les estepes i de dos arbres que actualment pateixen una forta degradació per plagues i sequeres: el pi pinastre o rodeno i les sureres.”

L’hora d’eixida de l’itinerari serà les 9.00h. El lloc de trobada per eixir serà al Parc de la Carrasca, davant de l’hostal de l’Arquet. És imprescindible dur botes de muntanya, motxilla, cantimplora i, si cal, impermeable. Els menors han d’anar acompanyats dels pares o d’un adult responsable.

 

 

Marc Granell a Nàquera, de mà en mà

El poeta Marc Granell és un gran referent de la poesia dels valencians. Ara, Francesc Anyó i Borja Penalba n’han fet espectacle. Abans l’havien fet Vicent Camps i Miquel Pérez, un espectacle de recitació excels.

A Nàquera es presentarà aquesta vesprada, una nova versió de mà en mà, després d’aquella exitosa provatura de llegir Estellés en públic. La fórmula és boníssima, perquè acosta la poesia, els poetes i la lectura pública. Totes tres coses un patiment d’anormalitat, al nostre país.

Si sou del camp de Túria, o del rodal de la Serra Calderona, o ves a saber d’on, la invitació és un regal per a l’esperit. Si a més hi són els tres protagonistes, l’acte serà únic. Per molts anys!

Nàquera, saló d’actes de l’Ajuntament, 12 de gener de 2018, 19.00h