El govern de la república catalana a l’exili i el Camp de Túria

El president Carles Puigdemont i una part del seu govern són a Bèlgica, en una mena d’exili voluntari, en canvi de no ser tancats a la presó pel govern espanol. La justícia espanyola els acusa de demòcrates en excés. Però justament fa uns hores, el president de la república catalana ha fet una compareixença pública a Brussel·les, per explicar que corren perill i que la manca de seguretat els ha decidit per exiliar-se.

L’amenaça del fiscal no fa ni vuit dies. I la jutge ja volia tancar en la presó un govern sencer. Sense oblidar-se’n que volen diners ràpids, que han de pagar-se unes fartaes i unes olles de fesols i naps. Fóra curiós que casos que duren anys (el robatori perpetrat pel pp a la hisenda pública), no han tingut encara suficient temps per resoldre’s, i dels nou-cents imputats d’un partit criminal, encara amb condemnats ferms, continuen lliures i feliços pel món. Aquests també necessiten els diners de catalans i valencians per a fer-se l’olla de bledes.

Què té a veure aquest fil amb el Camp de Túria, us demanareu. El govern valencià, el del malnom pacte del botànic, ha declarat que la culpa que el finançament valencià no s’arregle en breu potser que siga de Catalunya. De la situació actual de Catalunya. Això és: que el camp de Túria no tinga més diners per al camp, o per pintar l’ermita de Sant Miquel, o per millorar el comerç de les taronges de Bétera i dels torrons de Casinos, no serà per aquest exili que té el món en un puny i espanya agafada dels ous?

Si el pacte del botànic ha d’excusar que espanya no es farà càrrec dels valencians, ni respectarà el desequilibri, ni adobarà el maltracte de cent anys per culpa de la república del nord, potser també caldrà afegir que el mateix Carles Puigdemont és culpable que en tres anys de govern valencià hem sigut incapaços, els polítics valencians, d’engegar una TV bàsica i valenciana que va tancar amb un dit un que tenia una ferreteria amb electrodomèstics, paco telefunken.

Una introducció ordenada al caos

El professor Vicent Botella farà una conferència al saló de plens del Castell de Bétera, divendres 20 d’octubre, 19.30h. Dins el programa de conferències que organitza l’Associació ASSTEC sobre difusió científica. El títol de la xerrada és “Una introducció ordenada al Caos”

Però de quina cosa tracta la teoria del caos? Què en diu la viquipèdia?

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d’Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l’anomenat problema dels tres cossos. Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que, nogensmenys, no s’apropen o s’allunyen indefinidament d’un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogórov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d’equacions diferencials no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, el flux turbulent en el cas de Kolmogórov i qüestions d’enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s’havia observat en el moviment planetari, sí que s’havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que cal no confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què hi estava passant.

La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van començar a poder utilitzar ordinadors electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.

Has entés el primer paràgraf? El segon? Tots dos? No cap? Per això hauries de venir a escoltar el professor Vicent Botella.

Una conversa amb Vicent Partal

L’Ateneu de Bétera ha convidat el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, a explicar la situació del conflicte Catalunya-Espanya. Després del Referèndum de l’1 d’octubre, i en tenir els resultats tan clars en favor de la independència, el  president Puigdemont va convocar el Parlament català per declarar, segons la llei que el propi parlament havia aprovat, la independència. Però en fer-ho, va trigar deu segons a posar-la a remull, en suspens, i ajornava sine die la seua execució per trobar diàleg i més suports internacionals. Tres dies després d’aquests fets, n’hi ha clares dues coses: Espanya no oferirà cap mena de diàleg a Catalunya. De fet, ha amenaçat d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, si Catalunya no es rendeix. Diàleg zero. La segona cosa clara és que, una grapat de catalans, s’ha desil·lusionat momentàniament. Esparaven una cosa, el dia 10, però en van viure una altra. I si bé n’hi ha qui defensa que la jugada era intel·ligent, perquè volia mostrar al món la voluntat de diàleg de Catalunya, fins i tot en el moment últim que havia de fer-se la declaració, els dies passen sense diàleg i sense els suports que alguns esperaven més públics.

De tot això, de democràcia, de la violència del 9 d’octubre a València, de la indefensió del pacifisme davant els atacs feixistes en diversos territoris de l’estat, i fins i tot de la indefensió davant els cossos policials, en parlarem a l’Ateneu de Bétera, amb una conversa pública, oberta i pacífica amb Vicent Partal. Us hi apunteu?

ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat, Núm. 5. 19.30h

El campdetúria celebra el 9 d’Octubre

Gairebé tots els pobles del Camp de Túria commemoren el 9 d’Octubre la vespra, amb concerts, sopars de carrer, coets, com una festa institucional de reconeixement a la identitat valenciana. Ahir mateix, Sant Antoni de Benaixeve organitzà una xerrada per explicar la història de la comarca, amb el professor Josep Maria Jordan i Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’estudis comarcals.

Aquesta nit la Pobla de Vallbona rep les Sis veus per al poeta estellés, i Bétera, a la plaça del castell, presenta dos grups de la xerinola: Ràdio Rude i Roba Estesa. Abans, gegants, cabuts, coets, castells de focs, festa a la comarca abans del dia gros. 

Hores abans de la manifestació a València del 9 d’Octubre, que enguany reivindica “Sí al valencià”, València es debat entre una aposta ferma per la llengua, però encara sense mitjans propis, ni connexió a les televisions de Catalunya i de les Illes, i un finançament que és una tenalla de l’autogovern.

Espana no afluixa i continua el maltracte als valencians (som els últims en finançament segons tots els estudis públics), sense diners i sense suficient autonomia. Madrid ha pres les regnes del govern valencià, que només pot fer net, ajustar despesa i veure-les venir. Els valencians no ens atrevim, tret de casos i exemples puntuals, de fer un aposta ferma per la democràcia, i plantar cara a la corrupció pepera que va destapant-se que, a valència, va ser una orgia contínua.

La bona literatura dels Ports

L’Ateneu de Bétera presentarà dissabte “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca Fèlix Edo Tena. Quatre històries lligades a les quatres estacions de descripció del paisatge valencià amb una llengua acurada, culta, de bona literatura.

«El mas de Forès, rodejat en l’estiu només per un color, el groc del blat sec. Amb els casalicis i amb els corrals i amb l’era on es bat el gra. El mas i els seus dominis. Aprofitant cada pam de terra, bancals guanyats a la mateixa roca per fer un altre sac de pataques o un grapat d’ordi extra. S’escalonen en quilòmetres i quilòmetres de parets de pedra seca, murs de contenció que aguanten la terra, que converteixen la crosta en un enorme puzle i que envoltenel nucli, el nucli que és el mas. Els homes i les dones treballen els camps, barrets de palla molt amples i espatlles corbades sobre el sòl. Un parell de vaques remuguen al costat d’un bancal de blat.»

Dissabte, 30 de setembre de 2017. 19.30h ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat Núm. 5. Amb Fèlix Edo i Josep Aparisi.

Bandes i bàndols a Llíria

Bàndes i bàndols, les arrels del fenomen musical a Llíria, és un llibre d’Elvira Asensi que estudia l’origen de les bandes de música, la Primitiva i la Unió, una història que explica també una part important del País Valencià, dels pobles sobretot, del XIX i el XX a través de les bandes de música. Rivalitats, associacionisme, conxorxes, política, poder, un entorn social i cultural que canalitzava la vida rural, i massa vegades la poca identitat valenciana en favor d’ofrenes i glòries que mai eren compensades. A Llíria, el Camp de Túria, la història d’aquestes dues bandes grans, continua marcant la vida de molts joves. Sense les bandes, no s’entendria el segle XX a la comarca, i malgrat tot, el paper de la música ha vençut a la banda mateix. Ara, la riquesa cultural i musical és inqüestionable, i el llibre explica com i de quina manera molts pobles valencians van saber canalitzar tanta inquietud, neguit i rivalitat.

La presentació del llibre serà a Llíria, a l’Ajuntament Vell, ca la Vila, divendres 22 de setembre, a les 19.30 h., amb la participació de Jorge Hermosilla, Universitat de València, i Juanjo Adrià, historiador.

Sonen bandes a la Rambla

Un grapat de músics de diferents bandes valencianes, més l’Ateneu musical de Manises “La valenciana”, la banda de músics valencians a Catalunya, la banda de música de Badalona, entre més músics que s’afegiran en unes hores, tocaran en favor de la convivència, la pau i la democràcia a la Rambla, avui que farà un mes dels atemptats.

Davant el mosaic de Miró, les bandes participants interpretaran l’Himne a l’alegria: un clam per la convivència, una afirmació en favor de la vida. Diumenge, 17 de setembre, no tenim por, en favor de la pau. 16.50h. Barcelona.

 

 

Trobada folc 2017 a Bétera

La Trobada de Folklore 2017 arriba a Bétera

La Trobada Folc 2017 que promou l’Àrea de Cultura de la Diputació de València arribarà a Bétera divendres 15, dissabte 16 i diumenge 17 de setembre, festival que reunirà agrupacions i entitats de música i balls populars. L’objectiu és garantir el foment i la difusió del folc valencià. Les jornades intercomarcals de folklore, dins del programa València és música de la Diputació, pretenen visibilitzar les manifestacions del repertori de música, ball popular i cançó en les seues diferents varietats. La present edició de la Trobada aposta per la descentralització i abandonar l’antiga modalitat de concurs. Entre les formacions participants destaca la presència de corals, orquestres de pols i pua, grups de “tabal i dolçaina” i de danses amb rondalla.

Per participar dels tallers cal aplegar-se a la Casa Nebot, el 16 de setembre 17.00 h.

TALLER DE DOLÇAINA BAIXA, amb Ramon Asensi i TALLER DE DANSÀ, amb l’Aljama de Bétera

L’Aplec del Camp de Túria abans de la diada

En unes hores, començarà l’Aplec del Camp de Túria 2017 a la Pobla de Vallbona. Enguany amb una aposta organitzativa i de programa que mereix una gran resposta de públic. Fires en favor de l’artesania, de l’alimentació, de les entitats culturals i associatives de la comarca; xerrades sobre ecologia, sexualitat, economia, tallers de mediació, recitals de poesia, teatre infantil, jocs i animació, i actuacions de Pep Gimeno Botifarra i Diluvi, entre més convidats. Sopars populars, debats, itineraris urbans, i una aposta ferma per la identitat i el país. Divendres i dissabte el Camp de Túria farà festa grossa en favor de la cultura i de l’activitat política. No us ho perdeu!

*la majoria de les activitats són gratuïtes. Només els dinars, sopars i altres detalls van per compte de cadascú.

Torna l’aplec al Camp de Túria

L’Aplec del Camp de Túria és una iniciativa sociocultural i reivindicativa que naix de la voluntat organitzada de diversos col·lectius de la comarca. Enguany, l’Aplec es farà a la Pobla de Vallbona, el 8 i 9 de setembre. Els organitzadors proposen un oci diferent que potencie la cultura, la llengua i valors com la igualtat, la solidaritat i la cooperació.

Han passat gairebé seixanta anys del primer Aplec organitzat a Llíria clandestinament i encara cal la reivindicació per recuperar els mínims: llibertat, dignitat, llengua, educació, finançament, entre més aspectes bàsics d’una democràcia normal.

El programa d’enguany és atapeït, divers i d’interés.

DIVENDRES 8 DE SETEMBRE
18.30  Cercavila inaugural des de l’antiga Bàscula Municipal
19.30  Fira d’entitats, d’artesania i agroalimentària
19.30  Animació teatral infantil
19.30  Xarrada “La moneda social al Camp de Túria”
20.30  Taller de danses populars
21.00  Sopar popular
21.30  Batukada
22.30  Actuació de Pep Gimeno “Botifarra”
24.00  Sarao

DISSABTE 9 DE SETEMBRE
10.00 Ruta antifeixista des de l’antiga Bàscula Municipal
11.00 Fira d’artesania i agroalimentària
11.00 Mini-olimpíades
11.00 Xerrada “Conflictes ecològics al Camp de Túria i els Serrans”
11.00 Escalabirres
11.00 Birles
12.00 Taller de mediació “Es poden resoldre els conflictes de manera no violenta?”
12.00 Taller de Muixeranga
13.00 Presentació i recital del poemari “Nuesa”
14.00 Dinar popular
15.00 Actuació musical
16.00 Monòleg “Vagines, vergonyes i altres vivències”
17.00 Xarrada “Diversitat sexual i de gènere”
18.00 Mostra de balls populars
19.00 Cercatasques
20.00 Correfocs des del c. Maria Mare Micaela, 3
21.00 Sopar popular
22.00 Concert d’Aspart, El Diluvi, AODJ (Assemblea Oberta de Dones) i Kinki Kill PD

A l’Aplec es podrà gaudir de zona chill-out, espai de lactància i zona de bar