La República als Serrans, un jorn de revolució

El Villar organitzarà una jornada sobre la història, la llibertat i la República als Serrans, una comarca de l’interior valencià a cavall entre l’oblit i el secà, entre allò més rural i el bell paisatge de l’interior, dissabte 21 de setembre.

Comunicacions, debats, documentals i itineraris històrics per recuperar la memòria històrica dels pobles de l’interior castigats per la dictadura i les polítiques centralistes, incloses les valencianes. Les dones sota el franquisme, de ciutadanes a súbdites; els homes del bosc: maquis; la vida d’Eleutèrio Garcia Genovés o un documental sobre el País Valencià més republicà ompliran de contingut una jornada que prova de recuperar la història amagada, silenciada, oblidada per tot de polítics i institucions que es neguen a explicar la història i la guerra bruta, l’escarni i la persecució encara ben actual contra els homes que van defensar la llibertat amb la seua vida.

La participació en la jornada és gratuïta, i es clourà amb una actuació musical homenatge a la revolució que va significar el curt període republicà d’aquella comarca. Si us voleu apuntar només cal enviar un correu electrònic a villardelalibertadvillar@gmail.com

#LlibertatiRepública

El vi, la terra i la comarca

L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL CAMP DE TÚRIA I L’ATENEU DE BÉTERA organitzen una nova jornada sobre el vi, la terra i la comarca. Una jornada sobre el camp, els cellers, les Denominacions d’Origen i, sobretot, un debat sobre com caldria gestionar el territori valencià, a partir dels ensenyaments de Joan C. Martín, director d’Aula Vinícola. Aquesta vegada, l’excusa ha sigut el vi rosat, un vi especial que d’un temps ençà ha agafat presència i ha envaït les taules de les bones menges.

Sí, els rosats són tendència, marca, moda, però també són qualitat i un goig al paladar. ja deveu saber que el vi rosat es fa a partir del raïm negre, a partir d’un procés especial molt acurat.

En aquesta sessió del tast, l’Aula Vinícola ha convidat el president de la DO Catalunya, Xavier Pié, historiador, viticultor i productor a Vilabella (Tarragona), la seua feina de llaurador i la seva trajectòria en entitats de representació del sector agrari el fan un gran coneixedor del món agrari i, en especial, del món cooperatiu català. També és vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) des de l’any 2014, on lidera el grup específic de Desenvolupament Rural.

L’Ateneu de Bétera i l’Institut d’estudis del Camp de Túria han convidat la Conselleria d’agricultura de la Generalitat Valenciana, la cooperativa de Bétera i la resta de cooperatives agràries de la comarca a debatre en directe sobre el camp i sobre el vi. 

Les Sis Veus seran avui a Vilamarxant

Hom diria, si tingués l’esperit net i noble: les sis dones que tenen aquestes sis veus seran avui a Vilamarxant, en una punta de la comarca, per presentar un producte tan bell com harmoniós: tan necessari. La poesia, la música, la veu, l’arrel, la tradició, la modernitat, la lluita, el compromís social i cultural, el treball, la col·laboració d’un equip excels: sí, tot això a València, en aquest país de cagamandurris i submissions, que els valencians som capaços d’això i encara d’anar més lluny, però ens costa molt, però molt.

Els dies i les dones és el segon treball excels d’aquest equip de dones magnífic, després d’aquella joia de les Sis Veus pel poeta Estellés. No sabem com, però aquest miracle no és tan corrent. De normal, els humans som capaços de fer una obra excelsa, una de sola. Aquests dones ja n’han fetes dues, i aquesta segona obra la presentaran avui a Vilamarxant. No us ho perdeu.

És diumenge, plou, i semblaria que no ens crida eixir de casa. Moveu el cul, va, i arrimeu-vos a Vilamarxant, l’esperit i la cultura us agrairà l’esforç. A més, l’entrada és de franc, que ja ve regalada. Al Camp de Túria, ara mateix, el millor producte que veureu en molt de temps.

“Els dies i les dones” CASA DE L CULTURA, VILAMARXANT, 19.00H

La història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

Divendres 29 de març, 19.00. Almàssera Vella d’Olocau, el Camp de Túria. El mestre Ferran Zurriaga és a la taula entre els alcaldes i la presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. El mestre ha fet vuitanta anys, i ara prepara, amb uns altres mestres del Moviment Cooperatiu del País Valencià, un estatge internacional del Moviment Freinet a Bureba, Espanya, o s’hi farà un reconeixement a l’escola del mestre, Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes el 1936.

Som a la Vella Almàssera d’Olocau ara reconvertida en espai de cultura. Ens aplega el mestre i un llibre d’història, de moltes històries, dels tres pobles de la Vall. Que en realitat és una història de l’interior del país. Com ja apuntaven els mestres de l’escola Nova i de l’escola Moderna, i de l’escola Freinet, els mestres han d’escriure i comprometre’s socialment i amb l’entorn on viuen. Vicent Partal ho deia d’aqueixa manera:

«Ferran Zurriaga ha fet vuitanta anys, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota.»

Al Camp de Túria han d’haver-hi, pel capbaix, més de 2.000 mestres que exerceixen o s’han retirat. Molts d’aquests mestres no coneixen Cousinet o Ferrière, ni Soler i Godes o Ferran Zurriaga. Potser que no coneixen ni l’escola on treballen. Aqueixa escola que ha de mantenir ferms els valors i els drets universals, sense defallir. Sense renúncies.

Si hom no veu més enllà del nas, com caram s’estimarà la història dels seus.

Josep Maria Jordan i els llibres

L’Edifici Multiusos de Llíria acollirà aquesta vesprada una conferència debat sobre un dels protagonistes clau del Camp de Túria els darrers cinquanta anys: el professor Josep Maria Jordan Galduf parlarà dels seus llibres, de la raó d’escriure, d’economia, de la bonhomia en favor d’una política humanista comprensiva, fins i tot dels anys d’Universitat i els anys de viure al poble. Una lliçó de vida.

A partir de les 18.30 hores, una veu experta per explicar el món i preguntar-nos com és que hem avançat tan poc, els homes, si fa cinquanta anys ja ens sabíem els reptes, els límits, què teníem i què necessitàvem. Dues vegades president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat que s’ha retirat de la Universitat i d’alguna manera també de la vida pública, continua col·laborant de l’Institut i de l’escola d’Adults de Llíria, on imparteix uns cursos sobre història, economia, i canvis socials.

Una de les primeres obres que va publicar, El Camp de Túria, és el primer gran referent sobre la comarca, un estudi breu perquè els pobles agafaren consciència comarcal, col·lectiva, en detriment de la individualitat del pobles i els interessos particulars de partit o encara pitjors. Una joieta en favor de la comarca i els pobles.
En no perdre-vos el relat que ens farà, escoltant-lo o llegint-lo, guanyarem una lliçó segura de coneixement i de saviesa.

La vaga del 8 de març al Camp de Túria

Avui divendres 8 de març hi ha convocades diverses activitats al Camp de Türia en favor de la vaga del moviment feminista. Entre més, l’Ateneu de Bétera contempla un programa atapeït de reivindicació, que acabarà amb la manifestació a València, a partir de les 18.00h. Si voleu afegir-vos-hi, ací teniu el calendari de la seua reivindicació:

10h. Esmorzar i preparació de cartells (porteu material).
10.45h. Lectura de poemes amb Pura Peris.
11.45h. Eixida cap a l’Ajuntament amb la pancarta. Concentració i lectura del manifest.
12.30h. Tornada a l’Ateneu. Documental “Les mestres de la República”.
14.30h. Dinar
17.30h. Cap a València. Manifestació! (acordarem punt de trobada).

El camí a la sostenibilitat ambiental

El camí cap a la sostenibilitat ambiental

Fer el trànsit cap a un model social de sostenibilitat ambiental és possiblement el repte més important al qual s’enfronta actualment la humanitat.

Si no som capaços d’encarar i resoldre de manera duradora els problemes mediambientals d’abast planetari que tenim al davant, com ara l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, associats a l’ús de combustibles fòssils (principal causa del canvi climàtic), la pèrdua de les selves tropicals, la degradació de mars i oceans, l’avanç de la desertificació, la reducció de la biodiversitat, la contaminació de les aigües (tant superficials com subterrànies) o l’acumulació de residus, les condicions de vida dels éssers humans es veuran afectades significativament en un futur ja no massa llunyà.

Com a principi, la sostenibilitat ambiental intenta de fer entendre que la manera en què produïm, consumim, fem ús dels recursos i de l’energia, ocupem l’espai, ens movem pel territori o gestionem els residus, no ha de generar impactes mediambientals irreversibles, impactes que no puguen ser controlats i corregits.

Des d’una perspectiva sistèmica, el camí de la sostenibilitat ambiental implica que la transformació de la Natura no pot superar uns llindars de no retorn a partir dels quals els fluxos i processos d’autoregulació de la Natura deixen de ser efectius.

Cal considerar també que el model ha de ser generalitzable al conjunt de la població mundial. Si les mesures no s’adopten de manera global el procés no serà efectiu ni tampoc serà just.

Dic això perquè amb l’avanç del procés, s’han generat mercats d’exportació de residus des dels països desenvolupats als més desafavorits, on són gestionats sense unes mínimes condicions de seguretat i salut i generen contaminació i insalubritat. Les imatges sobre el desballestament de residus electrònics provinents d’Europa a l’Àfrica subsahariana i també a algunes regions de la Xina, en aquest cas originats als Estats Units, són realment colpidores i esgarrifoses.

Els països rics maximitzen els beneficis monetaris i ambientals del procés de gestió i exporten tots els costos als territoris desafavorits. El neoliberalisme ha globalitzat els mercats però, com sempre, s’oblida de les persones. Així, la gestió de residus ha esdevingut una nova forma d’explotació humana que travessa fronteres.

En el camí cap a la sostenibilitat, cal que les institucions i organismes internacionals i estatals es comprometen decididament, que promoguen canvis en el model productiu, per tal d’avançar en ecoeficència (aconseguir mantenir o fins i tot incrementar la producció amb un cost ambiental menor), fomentar l’ús i la investigació en tecnologies netes i energies renovables, bastir estratègies territorials sostenibles, establir normatives de control de les emissions atmosfèriques, de salvaguarda de la qualitat de les aigües, etc, etc.

Tot i que aquestes mesures més globals són importants i molt necessàries, en aquest procés tothom ha de sentir-se compromés i entendre que té un paper rellevant a jugar, des de les institucions autonòmiques, comarcals i locals, a les entitats socials i a nosaltres mateixos com a individus.

En aquest sentit, cal considerar que és des de la proximitat, des de l’escala local i comarcal, des d’on poden d’aplicar-se amb major eficàcia moltes de les estratègies dissenyades des de les instàncies més àmplies o superiors.

S’hi poden ordir, per exemple, plans de mobilitat per reduir el consum de combustibles fòssils, fer un planejament urbanístic més harmònic i sostenible, continuar impulsar la gestió dels residus buscant noves fórmules de reciclatge, recuperació i valorització, desplegar la infraestructura verda territorial, fomentar l’agricultura ecològica per reduir l’ús de plaguicides al camp o crear plans per a minorar la contaminació difusa dels aqüífers, que generen els habitatges dispersos no connectats a xarxes de clavegueram i depuració (un problema ambiental molt important a la nostra comarca).

És també l’escala local i comarcal la més adequada per a dur a terme una tasca imprescindible de conscienciació i d’educació ambiental per a la sostenibilitat.

Vull acabar remarcant que la transició cap a un model social ambientalment sostenible l’haurem de fer obligatòriament si volem mantenir en el futur nivells acceptables de qualitat de vida i fins i tot si volem sobreviure com a espècie. Un llarg camí a fer que, com qualsevol altre avanç social, haurem de saber defensar, davant de negacionistes i de polítiques involucionistes.

Antoni Marzo, biòleg, director general de medi natural i avaluació ambiental

*Comunicat d’obertura de la Jornada de Sostenibilitat, Serra, el Camp de Túria

Jornada de sostenibilitat a Serra

Aquesta Jornada té quatre objectius principals:
1) Mostrar els aspectes bàsics de la sostenibilitat de la comarca, i complir amb uns objectius mínims de Desenvolupament Sostenible.
2) Proposar solucions i vies de desenvolupament per a potenciar el valor cultural del territori com a factor de creixement.

3) Conèixer, analitzar i decidir plegats un model de Parc Natural que s’adeqüe al nostre territori i a la nostra gent.

4) Sensibilitzar-nos per un Món possible i necessari i coordinar accions entre Institucions i el teixit associatiu com a model d’actuació preferent per a dur a terme un programa integral sostenible al Camp de Túria.

 

PROGRAMA MATÍ
9.00 Inscripcions, recollida de material
9.30 Presentació de les Jornades a càrrec d’Antoni Marzo, Director General de Medi Natural i Avaluació ambiental; Alicia Tusón Sánchez, Alcaldessa de Serra i Rosa Dasí, Presidenta de l’Ideco
10.00 Ponència: Desenvolupament Sostenible al Camp de Túria. El Parc Natural de la Serra Calderona. Passat, present i futur, a càrrec de Policarp Garay, Cronista de Serra i President de l’Ateneu Cultural de tradicions i Estudis de Serra.
10.45 La Mobilitat a la Comarca, a càrrec de Rafa Solaz, representant de l’Ideco a la Comissió de Mobilitat de la Mancomunitat. Presenta la iniciativa Lola Celda, Presidenta de la Mancomunitat
11.15 Café
11.45 Parc Natural del Riu Túria. Projecte ECORIBA intervenció a càrrec d’Antoni José Morales. Experiències Verdes a Riba-roja. Presenta la iniciativa Miquel Castillo, regidor d’educació de l’Ajuntament de Riba-roja.
12.15 Projecte de reaprofitament de biomassa agrícola i forestal a l’ajuntament de Serra, a càrrec de Juanjo Mayans. Presenta Pilar Mocé, tècnic de l’ajuntament de Serra.
13.00 Col·loqui. Coordina Marga Mañez, Secretària de l’Ideco, representant de la Secció de Medi Ambient.

DINAR
14.15 Dinar. Restaurant El Descanso. Les reserves es faran abans de dijous 10 de gener de 2019. Menú 15€

idecocampdeturia@gmail.com

 

PROGRAMA VESPRADA
16.00 Iniciatives de desenvolupament rural dels projectes LEADER a la Comarca. Projectes, objectius, trajectòria i resultats. A càrrec d’Aitana Camps, Gerent del Grup d’Acció Local Túria-Calderona (projectes Leader). Presenta la iniciativa Raquel Alambiaga, representant de l’IDECO en els projectes Leader de la comarca.
16.45 Taula Rodona. Reptes i oportunitats. Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca i representants de col·lectius locals. Coordina Frederic Ibàñez
18.00 Projecció de l’ audiovisual “25 anys de Travesses a la Serra”
18.30 CLOENDA

INSCRIPCIÓ.
idecocampdeturia@gmail.com

Els llibres, la cultura i el Nadal

Com cada any, l’Ateneu de Bétera, el Camp de Túria, organitza una fira de llibres i de música durant les vacances de Nadal, del 22 de desembre al 5 de gener. Enguany, el programa és coordinat per l’Ateneu i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, i convida autors de primera fila del país —Núria Cadenes, Carles Cano, Vicent Partal—, a més de músics, enòlegs, cinetífics o periodistes…
Carles Cano, un dels escriptors de literatura infantil de més renom, serà el 27 de desembre per signar llibres i animar la lectura de petits i grans. El 28 de desembre seran les dones de Les Sis veus que explicaran el nou projecte que just acaben de publicar, una altra joia musical i poètica… En començar l’any, el programa de la fira continuarà amb tallers de ciència, lectures poètiques i la presentació de les biografies de l’editorial Afers.

Si voleu veure tota la programació, consulteu-la a la pàgina web de l’Ateneu.

#AtB_firadellibres18

@campdeturia

Solidaritat i democràcia són mínims!

La Societat Coral el Micalet acollirà avui, a partir de les 12.00h un dejuni solidari de 24 hores per reclamar la llibertat dels presos polítics, quatre dels quals són en vaga de fam ja fa molts dies. Mentre una part de la societat espanyola viu amb una certa naturalitat el Nadal, n’hi ha que el patiran un altre colp, des de la presó, per culpa de la burrera judicial espanyola i una política nefasta més pròpia de les dictadures plataneres. Un estat governat durant anys pel partit més corrupte d’Europa, i ara mateix a mans d’un altre partit que va ser capaç de crear un grup terrorista, no són cap exemple de democràcia ni de justícia, malgrat que vulguen disfressar la realitat.

La manca de llibertat atempta contra la Carta de Drets Humans de l’ONU. Quan Catalunya va decidir de convertir-se en República, Espanya va enviar tota la intel·ligència i la capacitat de negociació que atresorava: policia i gc. La justícia hereva del franquisme va fer la resta. A veure quan baixarà la pilota del terrat. Entre democràcia i franquisme, ja sabem qui estirarà més la corda. No, no, Europa no compta. Com ja va fer el 1939, i el 1945, Europa ha preferit de tancar els ulls.