Marc Granell a Nàquera, de mà en mà

El poeta Marc Granell és un gran referent de la poesia dels valencians. Ara, Francesc Anyó i Borja Penalba n’han fet espectacle. Abans l’havien fet Vicent Camps i Miquel Pérez, un espectacle de recitació excels.

A Nàquera es presentarà aquesta vesprada, una nova versió de mà en mà, després d’aquella exitosa provatura de llegir Estellés en públic. La fórmula és boníssima, perquè acosta la poesia, els poetes i la lectura pública. Totes tres coses un patiment d’anormalitat, al nostre país.

Si sou del camp de Túria, o del rodal de la Serra Calderona, o ves a saber d’on, la invitació és un regal per a l’esperit. Si a més hi són els tres protagonistes, l’acte serà únic. Per molts anys!

Nàquera, saló d’actes de l’Ajuntament, 12 de gener de 2018, 19.00h

Odissea, el viatge de ningú

L’ateneu de Bétera, dins el programa de la fira de Nadal, presentarà un dels productes exquisits del 2017: el llibre-disc del músic Elies Monxolí “Odissea, el viatge de ningú”, una aproximació particular molt reeixida de l’obra del poeta Homer, l’Odissea.

Amb la intervenció de Pere Salinas, que ha afegit els collages a cadascun dels poemes, el llibre agafa també la dimensió artística, i musical: entre les veus i els músics hi han participat quinze persones en una producció de Nacho Mañó i els arranjaments del mateix Nacho i Elies. Casualment, el disc s’ha enregistrat en uns estudis del Camp de Túria, i aquesta presentació ja veurem si no guanya aquella que es va fer al palau de la música de València.

Elies ha convertit aquest llibre en un conte fantàstic en favor de la literatura de lo alto, hi barreja els clàssics dins l’obra homèrica, en una versió que apunta a apropar la lectura de l’Odissea als joves i fins i tot als xiquets. Ho voleu escoltar?

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 20.00h, 3 de gener de 2018

Llorenç Giménez a la fira de Bétera

El programa de la fira de llibres de l’Ateneu de Bétera obri avui amb la intervenció del contacontes Llorenç Giménez, a partir de les 19.00h.

Potser que no calga més presentació, d’un home que fa anys que ha dedicat la vida als llibres, a explicar històries, a córrer el país en favor de la lectura. Una de les primeres veus en favor de l’animació lectora al País Valencià

Fins divendres 5 de gener, a l’Ateneu de Bétera hi trobareu una selecció d’àlbums il·lustrats, novetats infantils i juvenils, els millors llibres de l’any, d’autors i il·lustradors valencians. Una tria de bons llibres perquè el lector més petit comence, inicie o cresca amb la cultura del llibre. Si no comencem ben prompte se’ns farà difícil recuperar tant de camí perdut.

Els mestres, els mestres d’escola, i d’institut, també podrien aprendre’n, d’una fira així, per destriar bones lectures a partir de les quals bastir la lectura dels alumnes a l’escola. Més de cinc-cents títols en valencià, de clàssics, de nous, de grans traduccions, són una bona excusa. Però els pares també teniu molta responsabilitat, en això, no només l’escola. Què, us animeu?

Víctor Iñúrria serà a la fira de llibres de l’ateneu de Bétera

L’arquitecte valencià Víctor Iñúrria presentarà avui a l’Ateneu de Bétera el seu últim poemari “Manducare”, un retorn a la infantesa, reconeixement a tats d’aquells plats que fa seixanta o setanta anys eren a les cuines valencianes del poble.

“En cert llocs no és coneguda

Almenys com és el costum

De torrar-la en el forn,

fent-li brollar el suc

entrant-nos primer pels ulls

la carabassa torrà”

Víctor Iñúrria va nàixer a València, i va estudiar arquitectura. Durant quinze anys va ser el president de la federació de pilota, i, ara que és retirat, escriu llibres, articles i versos.

Torne a veure’m en Russafa

aquella que en ser menut

ma existència bressolà,

i amb les hortes que ens voltaven

llengua i costum em donà.

Després del pròleg de Maria Dolors Baixauli, els poemes d’encís, amb una barreja entre el mateix Iñúrria, i els poetes àrab valencians…

No hi ha llar com la Russafa

Els núvols de primavera pluges li duen,

l’enyor per ella i pels meus,

em fan patir com al poeta de Mossul.

Al Russafí (Abu’Abd Allah ibn Galib)

—Sentia l’amor pels meus pares i la meua iaia… els records de la meua infància, imatges boiroses, aquest és el meu homenatge al vell Manducare…

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 30 de desembre de 2017. 20.00h

 

 

La improbable vida de Joan Fuster

Aquest és el títol d’un llibre que han escrit deu autores valencianes i que ha editat 3i4 a València. “Un bon llibre és sempre una provocació”, amb aquesta frase de Joan Fuster, frase o aforisme, Raquel Ricart explica en el pròleg els motius d’un projecte singular: convidar deu escriptores a escriure una ficció breu sobre Joan Fuster. I això, dins un moviment fusterià d’última hora com feia temps no vivíem: l’edició de dos llibres paral·lels, Nosaltres les fusterianes i Nosaltres els fusterians, són acabats d’editar amb una voluntat de posar l’assagista a primera línia de lectura amb l’aportació de centenars d’homes i dones que parlen sobre Joan Fuster, què ha significat i significa per a milers de valencians. Però n’hi ha més, perquè l’historiador Pau Viciano acaba de publicar també un assaig breu sobre el mateix personatge: “Per què Fuster tenia raó”, i encara altres editorials s’han posat a rellançar llibres o reedicions de treballs, seleccions, relectures de Fuster.

Avui mateix, 29 de desembre de 2017, acaballes de l’any, l’Ateneu de Bétera us convida a la presentació d’aquest recull de contes, sobre el Fuster incòmode, provocador, l’home, l’intel·lectual, el pensador… Una invitació a llegir, que el mateix Fuster segur que consideraria, una invitació a provocar-nos.

ATENEU DE BÉTERA, Plaça del Mercat Núm. 5 · 20.00 hores Fira de llibres i de música.

L’Ateneu de Bétera i els llibres

L’ateneu de Bétera organitza cada any una fira de llibres pels volts de Nadal. Una fira de llibres i de música. La fira també organitza un programa d’activitats, presentacions, lectures, exposicions, concerts, conferències i sopars literaris.

Enguany va inaugurar la fira el físic i músic Carlos Navarrete. Hi seran també Juan Pedró Fontdemora, de la llibreria Railowsky, les autores de la improbable vida de Joan Fuster, el músic i professor Elies Monxolí, l’enòleg Joan C. Martín, o l’arquitecte Víctor Iñúrria, a més de Toni de l’Hostal, Raquel Ricart o Carme Manuel, entre més.

Una aposta ferma per la lectura i els llibres, a veure si elevem al cel l’índex lector i la cultura dels valencians. Encara al Camp de Túria.

El govern de la república catalana a l’exili i el Camp de Túria

El president Carles Puigdemont i una part del seu govern són a Bèlgica, en una mena d’exili voluntari, en canvi de no ser tancats a la presó pel govern espanol. La justícia espanyola els acusa de demòcrates en excés. Però justament fa uns hores, el president de la república catalana ha fet una compareixença pública a Brussel·les, per explicar que corren perill i que la manca de seguretat els ha decidit per exiliar-se.

L’amenaça del fiscal no fa ni vuit dies. I la jutge ja volia tancar en la presó un govern sencer. Sense oblidar-se’n que volen diners ràpids, que han de pagar-se unes fartaes i unes olles de fesols i naps. Fóra curiós que casos que duren anys (el robatori perpetrat pel pp a la hisenda pública), no han tingut encara suficient temps per resoldre’s, i dels nou-cents imputats d’un partit criminal, encara amb condemnats ferms, continuen lliures i feliços pel món. Aquests també necessiten els diners de catalans i valencians per a fer-se l’olla de bledes.

Què té a veure aquest fil amb el Camp de Túria, us demanareu. El govern valencià, el del malnom pacte del botànic, ha declarat que la culpa que el finançament valencià no s’arregle en breu potser que siga de Catalunya. De la situació actual de Catalunya. Això és: que el camp de Túria no tinga més diners per al camp, o per pintar l’ermita de Sant Miquel, o per millorar el comerç de les taronges de Bétera i dels torrons de Casinos, no serà per aquest exili que té el món en un puny i espanya agafada dels ous?

Si el pacte del botànic ha d’excusar que espanya no es farà càrrec dels valencians, ni respectarà el desequilibri, ni adobarà el maltracte de cent anys per culpa de la república del nord, potser també caldrà afegir que el mateix Carles Puigdemont és culpable que en tres anys de govern valencià hem sigut incapaços, els polítics valencians, d’engegar una TV bàsica i valenciana que va tancar amb un dit un que tenia una ferreteria amb electrodomèstics, paco telefunken.

Una introducció ordenada al caos

El professor Vicent Botella farà una conferència al saló de plens del Castell de Bétera, divendres 20 d’octubre, 19.30h. Dins el programa de conferències que organitza l’Associació ASSTEC sobre difusió científica. El títol de la xerrada és “Una introducció ordenada al Caos”

Però de quina cosa tracta la teoria del caos? Què en diu la viquipèdia?

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d’Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l’anomenat problema dels tres cossos. Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que, nogensmenys, no s’apropen o s’allunyen indefinidament d’un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogórov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d’equacions diferencials no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, el flux turbulent en el cas de Kolmogórov i qüestions d’enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s’havia observat en el moviment planetari, sí que s’havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que cal no confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què hi estava passant.

La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van començar a poder utilitzar ordinadors electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.

Has entés el primer paràgraf? El segon? Tots dos? No cap? Per això hauries de venir a escoltar el professor Vicent Botella.

Una conversa amb Vicent Partal

L’Ateneu de Bétera ha convidat el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, a explicar la situació del conflicte Catalunya-Espanya. Després del Referèndum de l’1 d’octubre, i en tenir els resultats tan clars en favor de la independència, el  president Puigdemont va convocar el Parlament català per declarar, segons la llei que el propi parlament havia aprovat, la independència. Però en fer-ho, va trigar deu segons a posar-la a remull, en suspens, i ajornava sine die la seua execució per trobar diàleg i més suports internacionals. Tres dies després d’aquests fets, n’hi ha clares dues coses: Espanya no oferirà cap mena de diàleg a Catalunya. De fet, ha amenaçat d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, si Catalunya no es rendeix. Diàleg zero. La segona cosa clara és que, una grapat de catalans, s’ha desil·lusionat momentàniament. Esparaven una cosa, el dia 10, però en van viure una altra. I si bé n’hi ha qui defensa que la jugada era intel·ligent, perquè volia mostrar al món la voluntat de diàleg de Catalunya, fins i tot en el moment últim que havia de fer-se la declaració, els dies passen sense diàleg i sense els suports que alguns esperaven més públics.

De tot això, de democràcia, de la violència del 9 d’octubre a València, de la indefensió del pacifisme davant els atacs feixistes en diversos territoris de l’estat, i fins i tot de la indefensió davant els cossos policials, en parlarem a l’Ateneu de Bétera, amb una conversa pública, oberta i pacífica amb Vicent Partal. Us hi apunteu?

ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat, Núm. 5. 19.30h

El campdetúria celebra el 9 d’Octubre

Gairebé tots els pobles del Camp de Túria commemoren el 9 d’Octubre la vespra, amb concerts, sopars de carrer, coets, com una festa institucional de reconeixement a la identitat valenciana. Ahir mateix, Sant Antoni de Benaixeve organitzà una xerrada per explicar la història de la comarca, amb el professor Josep Maria Jordan i Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’estudis comarcals.

Aquesta nit la Pobla de Vallbona rep les Sis veus per al poeta estellés, i Bétera, a la plaça del castell, presenta dos grups de la xerinola: Ràdio Rude i Roba Estesa. Abans, gegants, cabuts, coets, castells de focs, festa a la comarca abans del dia gros. 

Hores abans de la manifestació a València del 9 d’Octubre, que enguany reivindica “Sí al valencià”, València es debat entre una aposta ferma per la llengua, però encara sense mitjans propis, ni connexió a les televisions de Catalunya i de les Illes, i un finançament que és una tenalla de l’autogovern.

Espana no afluixa i continua el maltracte als valencians (som els últims en finançament segons tots els estudis públics), sense diners i sense suficient autonomia. Madrid ha pres les regnes del govern valencià, que només pot fer net, ajustar despesa i veure-les venir. Els valencians no ens atrevim, tret de casos i exemples puntuals, de fer un aposta ferma per la democràcia, i plantar cara a la corrupció pepera que va destapant-se que, a valència, va ser una orgia contínua.