El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Els llibres, la cultura i el Nadal

0

Com cada any, l’Ateneu de Bétera, el Camp de Túria, organitza una fira de llibres i de música durant les vacances de Nadal, del 22 de desembre al 5 de gener. Enguany, el programa és coordinat per l’Ateneu i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, i convida autors de primera fila del país —Núria Cadenes, Carles Cano, Vicent Partal—, a més de músics, enòlegs, cinetífics o periodistes…
Carles Cano, un dels escriptors de literatura infantil de més renom, serà el 27 de desembre per signar llibres i animar la lectura de petits i grans. El 28 de desembre seran les dones de Les Sis veus que explicaran el nou projecte que just acaben de publicar, una altra joia musical i poètica… En començar l’any, el programa de la fira continuarà amb tallers de ciència, lectures poètiques i la presentació de les biografies de l’editorial Afers.

Si voleu veure tota la programació, consulteu-la a la pàgina web de l’Ateneu.

#AtB_firadellibres18

@campdeturia

Solidaritat i democràcia són mínims!

0

La Societat Coral el Micalet acollirà avui, a partir de les 12.00h un dejuni solidari de 24 hores per reclamar la llibertat dels presos polítics, quatre dels quals són en vaga de fam ja fa molts dies. Mentre una part de la societat espanyola viu amb una certa naturalitat el Nadal, n’hi ha que el patiran un altre colp, des de la presó, per culpa de la burrera judicial espanyola i una política nefasta més pròpia de les dictadures plataneres. Un estat governat durant anys pel partit més corrupte d’Europa, i ara mateix a mans d’un altre partit que va ser capaç de crear un grup terrorista, no són cap exemple de democràcia ni de justícia, malgrat que vulguen disfressar la realitat.

La manca de llibertat atempta contra la Carta de Drets Humans de l’ONU. Quan Catalunya va decidir de convertir-se en República, Espanya va enviar tota la intel·ligència i la capacitat de negociació que atresorava: policia i gc. La justícia hereva del franquisme va fer la resta. A veure quan baixarà la pilota del terrat. Entre democràcia i franquisme, ja sabem qui estirarà més la corda. No, no, Europa no compta. Com ja va fer el 1939, i el 1945, Europa ha preferit de tancar els ulls.

Bétera acollirà un jorn antifeixista

0

L’Aplec del Camp de Túria ha organitzat un jorn antifeixista a Bétera, per denunciar la impunitat de l’atac patit durant la festa del VII Aplec del mes de setembre. La trobada serà dissabte 15 de desembre, per dir prou a les agressions feixistes.

La conxorxa de la dreta local amb l’extrema dreta de la ciutat va permetre l’insult, l’agressió i la violència organitzada del PP amb connivència amb Espanya2000 durant la celebració del VII Aplec, en concentrar-se sense permisos i arribar a amenaçar de mort els participants, amb la tolerància habitual dels cossos policials, tant els locals com els espanyols, davant el feixisme.

El jorn de dissabte començarà amb una concentració a la Plaça del Mercat de Bétera, a les 19.00h, i continuarà amb concerts, parlaments i un sopar popular. L’objectiu és recaptar fons per recuperar la despesa que va ocasionar l’atac ultra —recordeu que, a més a més d’amenaçar la gent perquè no assistira a l’Aplec, aquella nit es va assaltar el magatzem de l’organització i es va robar molt de material.

Entre més, hi actuarà Xavi Sarrià, Nuc i PDs Residents… Encara podeu organitzar-vos per venir a defensar la democràcia al Camp de Túria.

 

Programa doble a l’Ateneu de Bétera

0

Avui divendres, l’Ateneu de Bétera ha preparat un programa doble d’activitat: d’una banda, la presentació del llibre “Insomni” de César Martí i Daniel Olmo, un projecte de col·laboració escriptor-il·lustrador a l’empara del micro-mecenatge.19.30h. Plaça del Mercat de Bétera. Poemes, relats i pensaments a partir de l’Insomni.

D’una altra banda, a les 20.30h en el mateix espai de l’Ateneu s’inaugurarà l’exposició “Exili a la mort” la història dels deportats de Sagunt als camps d’extermini nazis: una història d’impacte que podeu veure fins al 30 de novembre. S’hi ha afegit a l’exposició els dos veïns de Bétera que hi van morir en aquells camps, si és que no en van ser més.

El destí dels saguntins els va portar als camps de concentració francesos d’on aconseguiren eixir allistant-se a la Legió Francesa i a les Companyies de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès. Tots quatre foren destinats a la línia defensiva Maginot, que protegia la frontera francesa amb Alemanya. França va declarar la guerra a Alemanya al setembre de 1939 i, després de nou mesos d’hostilitats, al juny de 1940, es va rendir a l’exèrcit alemany. Els militars francesos i els estrangers que es trobaven enquadrats a l’exèrcit francès foren capturats i empresonats als stalags i frontstalags, camps de presoners militars. Però la sort dels presoners en estos camps va empitjorar dràsticament quan el setembre del 1940 el ministre franquista, Ramón Serrano Suñer, va visitar Alemanya i es va entrevistar amb Hitler. En el transcurs de l’entrevista, Serrano Suñer es va desentendre dels espanyols presoners, negant-los la nacionalitat, motiu pel qual foren traslladats en qualitat d’apàtrides als camps d’extermini i concentració. Ramón Agustí Hervàs, Juan Bautista Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius acabaren internats al camp de Mauthausen. Allí, enmig de la maror de la barbàrie nazi del III Reich, trobaren la mort entre els anys 1941 i 1943 i mai no pogueren tornar a Sagunt amb les seues famílies.

Homenatge a la memòria de quatre saguntins

La llengua de la terra

0

«Quan Ferran Zurriaga invoca ‘la llengua de la terra’ resulta que tots sabem exactament de què parla. De quin vincle entre la persona, el paisatge i el col·lectiu que l’habita».

El concepte, afilat, és de Jesús Tuson: ‘Restituir el dret a posseir la llengua de la terra és el problema pendent’ (Patrimoni natural, Ed. Empúries, Barcelona, 2004, p.106). I la cita és de Ferran Zurriaga i forma part del magnífic discurs amb què dissabte passat agraí l’homenatge que li retia Escola Valenciana.

És cert que les terres no tenen sempre llengua i també és cert que hi ha llengües que no tenen cap terra. Però quan el gran mestre valencià invoca ‘la llengua de la terra’ resulta que tots sabem exactament de què parla. De quin vincle entre la persona, el paisatge i el col·lectiu que l’habita parla. De quina fidelitat personal, de quin trajecte biogràfic, de quin
respecte per les generacions que li han transmès les paraules, per aquelles a qui ell les ha transmeses.

Ferran Zurriaga ha fet ara vuitanta anys, la major dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne i se la va jugar per aconseguir-ho. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota. Per tot allò que ha fet, hi ha un fragment del seu discurs que reclama una atenció molt especial. És quan ens recorda: ‘Cal canviar molt els hàbits ancestrals heretats com a poble sotmès; el model que intenten inculcar-nos com una obligació de pobles bilingües.’

Jo reconec que sent un respecte especial per gent com Ferran Zurriaga, per persones que durant tants anys han sostingut calladament el país a l’esquena, sense demanar mai res en canvi. La gent com Zurriaga ha treballat cada dia de la seua llarga vida per canviar les coses, per fer de la nostra societat una societat molt millor per a tots. I és per això que no parlen mai en la improvisació, mirant a curt termini, i encara menys amb frivolitat ni pensant en la darrera moda. No s’ho podrien permetre, perquè la simple tasca de viure ja els ha costat prou i massa. I ells no necessiten justificar res perquè la seua vida els justifica.

Crec que és per això que quan, d’una manera tan precisa i honrada, nacionalistes com Ferran Zurriaga parlen de ‘la llengua de la terra’ i adverteixen del greu problema que implica el bilingüisme per al català, ho poden fer alliberats de la por de qualsevol consigna mediàtica i relaxats davant l’amenaça. Fins i tot davant els insults d’aquells -també des de
l’independentisme- que, siga per partidisme o siga perquè creuen que la nació és un instrument bescanviable, consideren ara de sobte que desfer tot allò que s’ha construït durant dècades és justificat.

by Vicent Partal, l’editorial d’avui a Vilaweb

Tombar l’estaca a Llíria

0

Llíria acollirà la presentació del llibre de Vicent Galiana Tombar l’estaca, que ha editat Tigre de paper.

Casal d’ACPV av. dels Furs, 17, Llíria. 19.00h

Sinopsi

la història s’ha convertit en un combat. No és casualitat, doncs, que, després de més de 40 anys de la mort del dictador al llit, seguim pensant, analitzant i contrastant visions, relats, subjectes i identitats d’un passat que, en tant que mite fundacional d’una realitat actual, encara hui és viu. Aquesta és una obra plural i coral que pretén rescatar de l’oblit persones que van treballar per derrocar
l’estaca i que van quedar excloses de la celebració final, la història oficial i la memòria col·lectiva. Un treball que pretén fer llum sobre les perspectives oblidades de l’estudi oficial i hegemònic de la Transició, amb òptica pròpia i esperit crític.

«Val la pena, per tant, seguir aprofundint en el coneixement d’uns esdeveniments que contenen moltes de les claus que expliquen les mancances de la nostra “democràcia constitucional” i ens ajuden a entendre la misèria política actual.» Josep Fontanadel pròleg

 

Un documental que travessa la Calderona

0

Divendres, l’Ateneu de Bétera presentarà el documental “La Serra Calderona: 25 anys de Travesses”, un vídeo que aplega un model de senderisme, estudi i descoberta de la Serra Calderona: la muntanya, els camins, els pobles, els masos, els llogarets, el bosc, els oficis, l’adéu del món rural… A partir de les lliçons dels mestres freinetistes dels anys trenta, com era Carles Salvador o Soler i Godes, vam aprendre a estudiar l’entorn.

Dins l’Institut d’estudis del Camp de Túria, la Secció de Medi Ambient va fer escola en favor del naturalisme, el compromís pel paisatge, el valor del patrimoni valencià, dels habitants dels pobles de la serra, i va garantir-ne la conservació i una mínima protecció a través de la declaració de Parc Natural. Noms propis com el mestre Ferran Zurriaga, Antoni Marzo, Marga Mañez, Màrius Fuentes, Pasqual Esteve…, van guiar-nos en l’observació i l’estudi de la història, la natura, les plantes o la construcció rural de marges, aljubs, catxirul·los, casetes, o en la rondallística popular que aplegava la serra, amb les paraules d’un altre mestre, Llorenç Giménez. S’hi afegirien poetes com Alexandre Navarro o historiadors com Policarp Garay, a més de professors com Josep M. Jordan o Rafa Solaz, per bé d’aprendre, de compartir, d’explicar-nos com era allà on vivíem, en parlar de botànica o de conservació del medi. Durant uns anys, les muntanyes de Portaceli van tenir més valor davant nostre, en ser explicades i estudiades en diverses jornades i congressos que van facilitar, també, la publicació d’uns quants treballs de molt d’interés.

Si voleu conèixer com, de quina manera es va ordir aquella història de defensa del patrimoni natural, aquest és un document que explica a través de les veus i opinions dels experts, la feina feta, les dificultats, la manca de gosadia política, els moments lúdics i, sobretot, uns anys de vida d’uns quants esforçats excursionistes que aprenien a conviure amb el paisatge natural i l’assejament urbà.

ATENEU de BÉTERA, divendres 9 de novembre, 20.00h Projecció i debat.

La Nit Estellés a Bétera

0

Com cada any, el Camp de Túria llegirà Estellés en reconeixement al poeta dels valencians. Entre més propostes, en tindreu una el 6 d’octubre de 2018, dissabte, a l’Ateneu de Bétera.

Cada lector que vulga participar-hi, haurà de portar el llibre que conté el poema triat per a la lectura, i de tots els llibres se’n farà una exposició i se n’explicarà una breu història. També se’n podran portar poemaris d’altres autors, com no, amb la idea d’eixamplar el coneixement dels poetes del país. Si és el cas que la tria és d’un poeta jove, encara no gaire conegut, també es podrà fer una petita història abans de la lectura.

Només cal confirmar l’assistència, si és que llegireu, al correu de l’Ateneu, perquè els organitzadors facen la previsió de quants lectors hi participaran del recital.

Després de la lectura, se soparà al corral de l’ateneu, si el temps és benigne i ho permet.

NIT Estellés a Bétera. Plaça del Mercat Núm. 5. #AtB_NitEstellés2018

Inici 19.30h.  Qui vulga, divendres 5 podrà participar de l’assaig de lectures al mateix corral de l’Ateneu

Vicent Partal presentarà a Bétera “Nou homenatge a Catalunya”

0
Publicat el 6 d'agost de 2018

“Aquells catalans de 1936 s’oposaven al totalitarisme, a tots els totalitarismes.” Eric Arthur Blair, periodista. “Aquest poble és capaç de fer allò que cap altre no ha intentat mai, que pràcticament ningú no pensava que es pogués fer.”

Més conegut per Georges Orwell, Blair és l’autor d’Homenatge a Catalunya, una narració particular de la seua experiència de la guerra civil espanyola. Una vida dedicada al compromís, social, polític, democràtic.

Dijous, el periodista Vicent Partal presentarà a l’Ateneu de Bétera “Nou homenatge a Catalunya“, un altre clam contra els totalitarismes, una bella història del que són capaços els catalans, en favor de la llibertat i de la democràcia. De l’un homenatge a l’altre, del Vell al Nou, no hi ha sinó el mateix repte, la llibertat. I Catalunya és capaç d’aconseguir-ho, perquè no hi ha somni més bell ni més net, la llibertat d’un poble.

Ateneu de Bétera, plaça del Mercat Núm. 5, Bétera. dijous 9 d’agost de 2018 a partir de les 20.00h

 

Concerts d’estiu: aires mediterranis

0
Publicat el 3 d'agost de 2018

Si no n’hi ha més de mil concerts és perquè us heu descomptat, que l’estiu fa viure tot de músics per places i carrers, a escampar la cultura entre més reptes.

Avui l’Ateneu de Bétera farà un concert d’estiu d’aquest que vol recuperar el mediterrani a través de la música de Ximo cafarena i la veu de Pepa Bes. Ella juga a casa i ell fa un guiatge de anys molt professional. La combinació, amb el pianista Christian Molina la torbareu ba la plaça del Mercat a partir de les 22.30.

Al Camp de Túria trobareu també concerts arreu: a Llíria comença el festival Llum, una tria de grups africans (Níger, Senegal, Magrib) i cubans. A la Vila Vella, avui, demà i despús-demà. Més informació

Torna el Folkestiu a Bétera

0

A dos dies de començar a la plaça del Mercat de Bétera el Folkestiu, enguany amb un programa intens, de tres dies en favor de la cultura tradicional, a través de la música, el cant, la dansa i l’artesania.

En col·laboració amb l’Ajuntament, l’Ateneu treu el cristo gros a tocar de l’església: els dimonis de Massalfassar, Urbàlia Rurana, Kepa Junkera i Sorginak, Canta canalla, a més d’un Envit de versadors que farà el reconeixement a dolçainers i cantaors: APA, Marisé, Isabel de Quart, Xavier Benedito o Josemi Sánchez. Compteu també que hi haurà grups de danses, muixerangues, balls de plaça i una fira d’artesans. El FOLKESTIU2018 trau l’Ateneu a la plaça sense por de badar-l… La festa i la cutlura popular sembla servida per al cap de setmana del 19-20 i 21 de juliol.

#folkestiu2018 Més informació a la web de l’Ateneu de Bétera

Per obrir la festassa dels tres dies de folk, dijous s’inaugurarà a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell “El castell: tradició i identitat”

 

El Ball de Torrent d’Alimara

0

El grup de danses tradicional Alimara, un dels gran referents culturals del País pel que fa a la música i el ball popular. Ara presentarà un nou espectacle: el Ball de Torrent. Serà a l’Eliana dissabte, 14 de juliol a la plaça del País Valencià, pels volts de les onze de la nit. L’entrada és lliure.

Però què és el ball de Torrent: una mena de comèdia ballada, cantada, parlada on la ironia, la burla, la riota, la rialla són ingredients principals a partir d’uns versets que ridiculitzen el poder, sobretot el poder (el borbó, l’espanyol, l’autonòmic, el provincial, el local…) però també el viure valencià, el viure local, provincial i internacional, el camp, la família, els homes, les dones, l’educació, la festa, res no s’escapa d’aquesta comèdia bufa ballada, parlada, recitada, cantada. Perquè tot plegat, això acabrà com un ball de Torrent. Sort que som a l’estiu.

Si el poble juga a la llibertat: què diu la pàgina del grup sobre l’espectacle? “el protagonista absolut del “Ball de Torrent” ès el poble, els personatges mès populars de la col-lectivitat: una gallinera fa de virreina, el virrei ès un sabater, un llaurador serà l’alcalde i fins i tot el rector pot ser representant pel femeter del poble. `’acì la disfressa, la simulaciò, l’engany, la burla i la subversiò. Ningù no ès allò que sembla ser: l’home no sempre ho ès, el ric molt menys per unes hores: el poble “juga” a la llibertat.”

ALIMARA, l’Eliana, dissabte 14 de juliol de 2018. 23.00h

 

Portaceli: el camp de concentració

0

Si encara premien els franquistes. Si encara campen en llibertat. Si encara els perdonen pets i bufes. Si encara posen carrers. Si encara els tribunals i les jutges prohibeixen de treure’ls carrers. Si encara passa tot això, com caram i quan començarà la democràcia?

El 14 de juliol, l’Ateneu de Bétera, l’Institut d’estudis comarcals i l’Associació Stanbrook presentaran a Bétera el llibre i el documental sobre el Camp de Concentració de Portaceli. Un altre dels grans oblits conscients de la història dels valencians. Oblidat i amagat a consciència, encara, perquè és impossible d’accedir a la documentació, a mans de militars i tribunals d’Ordre, impossible de saber, de conèixer les barbariats, les violacions, l’agressió contra un temps del qual encara fa mal de parlar: la dictadura s’allarga com un elàstic, el que vol, i el feixisme senyoreja ara mateix, amb virulència. Els valencians ho sabem, ho patim, ho deixem anar, perquè polítics estrets i prims tenen por i caguen cames avall, com gairebé caga tothom.

El 14 de juliol l’Associació Stanbrook presentarà a l’Ateneu de Bétera una part d’aquella història oblidada. Com van passar milers de presoners republicans pel terme de Bétera cap a Portaceli? Amb el trenet fins al poble i després a peu cap a la serra?, de nits? Quants milers van morir a tocar del poble?, On els soterraven?, qui ho feia?, de nits?

Un documental imprescindible per parlar d’allò que no podem encara, perquè n’hi ha que ho han decidit, que més li val que no mogueu res, si no voleu moure res.

El documental de la serra Calderona

0
Publicat el 28 de juny de 2018

Divendres, 29 de juny, es projectarà a l’Ajuntament de Serra el documental, Calderona, la serra més propera, reportatge documental de Frederic Ibàñez i Robert Ortiz. L’acte serà a la Casa de la Cultura de Serra, a les 20.00 h.

Un repàs a la història, els pobles, les construccions rurals, el patrimoni, els greuges, i, sobretot, reconeixement del gran valor del pulmó verd de la ciutat. Una hora i mitja que repassà allò clau del parc natural, la gestió i el futur de la conservació. Hi intervenen historiadors, biòlegs, mestres, polítics, economistes, ecòlegs, per trobar respostes al desafiament que suposa conservar el paisatge bo i adaptant-nos a la modernitat del segle XXI, amb pocs recursos i encara menys mitjans. Voluntarisme contra professionalitat, amb polítiques tan febles com ineficaces. Encara la fita “A robar a la Calderona” és de rabiosa actualitat.

El documental bé que paga la pena, per saber-ne més.

La comarca s’ompli de concerts i propostes musicals

0
Publicat el 19 de juny de 2018

El mes de juny arriba fort i ferm amb una oferta musical-cultural de molta envergadura al Camp de Túria: Diluvi, Borja Penalba, Mireia Vives, Ramon Cardo quartet, All i Oli, Atzembla… rock, folk, clàssica, jazz, cada cap de setmana plouen propostes de molt d’interés. El dinamisme cultural ha obert una magrana que va escampant-se arreu, com si s’acabés el món, els programadors locals no paren, i el públic, amb tanta cosa a destriar, no sembla que siga capaç d’atendre tanta oferta. Un error, possiblement, i un greuge del jovent, que després sí que és capaç de farcir els espais discomòbils amb música ximple i de xirlotada.

El cap de setmana teniu el festival Cebarock a la Pobla de Vallbona, i també una audició exquisida d’alumnes a la Sala de Consolat de Mar a Benaguasil, que no defuig l’esforç en favor de grups, orquestres, corals, o solistes.

Dissabte de matí, l’ofera és G. Mahler, la simfonia Núm. 1 Titan. a partir de les 13.30h