La llengua de la terra

«Quan Ferran Zurriaga invoca ‘la llengua de la terra’ resulta que tots sabem exactament de què parla. De quin vincle entre la persona, el paisatge i el col·lectiu que l’habita».

El concepte, afilat, és de Jesús Tuson: ‘Restituir el dret a posseir la llengua de la terra és el problema pendent’ (Patrimoni natural, Ed. Empúries, Barcelona, 2004, p.106). I la cita és de Ferran Zurriaga i forma part del magnífic discurs amb què dissabte passat agraí l’homenatge que li retia Escola Valenciana.

És cert que les terres no tenen sempre llengua i també és cert que hi ha llengües que no tenen cap terra. Però quan el gran mestre valencià invoca ‘la llengua de la terra’ resulta que tots sabem exactament de què parla. De quin vincle entre la persona, el paisatge i el col·lectiu que l’habita parla. De quina fidelitat personal, de quin trajecte biogràfic, de quin
respecte per les generacions que li han transmès les paraules, per aquelles a qui ell les ha transmeses.

Ferran Zurriaga ha fet ara vuitanta anys, la major dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne i se la va jugar per aconseguir-ho. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota. Per tot allò que ha fet, hi ha un fragment del seu discurs que reclama una atenció molt especial. És quan ens recorda: ‘Cal canviar molt els hàbits ancestrals heretats com a poble sotmès; el model que intenten inculcar-nos com una obligació de pobles bilingües.’

Jo reconec que sent un respecte especial per gent com Ferran Zurriaga, per persones que durant tants anys han sostingut calladament el país a l’esquena, sense demanar mai res en canvi. La gent com Zurriaga ha treballat cada dia de la seua llarga vida per canviar les coses, per fer de la nostra societat una societat molt millor per a tots. I és per això que no parlen mai en la improvisació, mirant a curt termini, i encara menys amb frivolitat ni pensant en la darrera moda. No s’ho podrien permetre, perquè la simple tasca de viure ja els ha costat prou i massa. I ells no necessiten justificar res perquè la seua vida els justifica.

Crec que és per això que quan, d’una manera tan precisa i honrada, nacionalistes com Ferran Zurriaga parlen de ‘la llengua de la terra’ i adverteixen del greu problema que implica el bilingüisme per al català, ho poden fer alliberats de la por de qualsevol consigna mediàtica i relaxats davant l’amenaça. Fins i tot davant els insults d’aquells -també des de
l’independentisme- que, siga per partidisme o siga perquè creuen que la nació és un instrument bescanviable, consideren ara de sobte que desfer tot allò que s’ha construït durant dècades és justificat.

by Vicent Partal, l’editorial d’avui a Vilaweb

Tombar l’estaca a Llíria

Llíria acollirà la presentació del llibre de Vicent Galiana Tombar l’estaca, que ha editat Tigre de paper.

Casal d’ACPV av. dels Furs, 17, Llíria. 19.00h

Sinopsi

la història s’ha convertit en un combat. No és casualitat, doncs, que, després de més de 40 anys de la mort del dictador al llit, seguim pensant, analitzant i contrastant visions, relats, subjectes i identitats d’un passat que, en tant que mite fundacional d’una realitat actual, encara hui és viu. Aquesta és una obra plural i coral que pretén rescatar de l’oblit persones que van treballar per derrocar
l’estaca i que van quedar excloses de la celebració final, la història oficial i la memòria col·lectiva. Un treball que pretén fer llum sobre les perspectives oblidades de l’estudi oficial i hegemònic de la Transició, amb òptica pròpia i esperit crític.

«Val la pena, per tant, seguir aprofundint en el coneixement d’uns esdeveniments que contenen moltes de les claus que expliquen les mancances de la nostra “democràcia constitucional” i ens ajuden a entendre la misèria política actual.» Josep Fontanadel pròleg

 

Un documental que travessa la Calderona

Divendres, l’Ateneu de Bétera presentarà el documental “La Serra Calderona: 25 anys de Travesses”, un vídeo que aplega un model de senderisme, estudi i descoberta de la Serra Calderona: la muntanya, els camins, els pobles, els masos, els llogarets, el bosc, els oficis, l’adéu del món rural… A partir de les lliçons dels mestres freinetistes dels anys trenta, com era Carles Salvador o Soler i Godes, vam aprendre a estudiar l’entorn.

Dins l’Institut d’estudis del Camp de Túria, la Secció de Medi Ambient va fer escola en favor del naturalisme, el compromís pel paisatge, el valor del patrimoni valencià, dels habitants dels pobles de la serra, i va garantir-ne la conservació i una mínima protecció a través de la declaració de Parc Natural. Noms propis com el mestre Ferran Zurriaga, Antoni Marzo, Marga Mañez, Màrius Fuentes, Pasqual Esteve…, van guiar-nos en l’observació i l’estudi de la història, la natura, les plantes o la construcció rural de marges, aljubs, catxirul·los, casetes, o en la rondallística popular que aplegava la serra, amb les paraules d’un altre mestre, Llorenç Giménez. S’hi afegirien poetes com Alexandre Navarro o historiadors com Policarp Garay, a més de professors com Josep M. Jordan o Rafa Solaz, per bé d’aprendre, de compartir, d’explicar-nos com era allà on vivíem, en parlar de botànica o de conservació del medi. Durant uns anys, les muntanyes de Portaceli van tenir més valor davant nostre, en ser explicades i estudiades en diverses jornades i congressos que van facilitar, també, la publicació d’uns quants treballs de molt d’interés.

Si voleu conèixer com, de quina manera es va ordir aquella història de defensa del patrimoni natural, aquest és un document que explica a través de les veus i opinions dels experts, la feina feta, les dificultats, la manca de gosadia política, els moments lúdics i, sobretot, uns anys de vida d’uns quants esforçats excursionistes que aprenien a conviure amb el paisatge natural i l’assejament urbà.

ATENEU de BÉTERA, divendres 9 de novembre, 20.00h Projecció i debat.

La Nit Estellés a Bétera

Com cada any, el Camp de Túria llegirà Estellés en reconeixement al poeta dels valencians. Entre més propostes, en tindreu una el 6 d’octubre de 2018, dissabte, a l’Ateneu de Bétera.

Cada lector que vulga participar-hi, haurà de portar el llibre que conté el poema triat per a la lectura, i de tots els llibres se’n farà una exposició i se n’explicarà una breu història. També se’n podran portar poemaris d’altres autors, com no, amb la idea d’eixamplar el coneixement dels poetes del país. Si és el cas que la tria és d’un poeta jove, encara no gaire conegut, també es podrà fer una petita història abans de la lectura.

Només cal confirmar l’assistència, si és que llegireu, al correu de l’Ateneu, perquè els organitzadors facen la previsió de quants lectors hi participaran del recital.

Després de la lectura, se soparà al corral de l’ateneu, si el temps és benigne i ho permet.

NIT Estellés a Bétera. Plaça del Mercat Núm. 5. #AtB_NitEstellés2018

Inici 19.30h.  Qui vulga, divendres 5 podrà participar de l’assaig de lectures al mateix corral de l’Ateneu

Vicent Partal presentarà a Bétera “Nou homenatge a Catalunya”

“Aquells catalans de 1936 s’oposaven al totalitarisme, a tots els totalitarismes.” Eric Arthur Blair, periodista. “Aquest poble és capaç de fer allò que cap altre no ha intentat mai, que pràcticament ningú no pensava que es pogués fer.”

Més conegut per Georges Orwell, Blair és l’autor d’Homenatge a Catalunya, una narració particular de la seua experiència de la guerra civil espanyola. Una vida dedicada al compromís, social, polític, democràtic.

Dijous, el periodista Vicent Partal presentarà a l’Ateneu de Bétera “Nou homenatge a Catalunya“, un altre clam contra els totalitarismes, una bella història del que són capaços els catalans, en favor de la llibertat i de la democràcia. De l’un homenatge a l’altre, del Vell al Nou, no hi ha sinó el mateix repte, la llibertat. I Catalunya és capaç d’aconseguir-ho, perquè no hi ha somni més bell ni més net, la llibertat d’un poble.

Ateneu de Bétera, plaça del Mercat Núm. 5, Bétera. dijous 9 d’agost de 2018 a partir de les 20.00h

 

Concerts d’estiu: aires mediterranis

Si no n’hi ha més de mil concerts és perquè us heu descomptat, que l’estiu fa viure tot de músics per places i carrers, a escampar la cultura entre més reptes.

Avui l’Ateneu de Bétera farà un concert d’estiu d’aquest que vol recuperar el mediterrani a través de la música de Ximo cafarena i la veu de Pepa Bes. Ella juga a casa i ell fa un guiatge de anys molt professional. La combinació, amb el pianista Christian Molina la torbareu ba la plaça del Mercat a partir de les 22.30.

Al Camp de Túria trobareu també concerts arreu: a Llíria comença el festival Llum, una tria de grups africans (Níger, Senegal, Magrib) i cubans. A la Vila Vella, avui, demà i despús-demà. Més informació

Torna el Folkestiu a Bétera

A dos dies de començar a la plaça del Mercat de Bétera el Folkestiu, enguany amb un programa intens, de tres dies en favor de la cultura tradicional, a través de la música, el cant, la dansa i l’artesania.

En col·laboració amb l’Ajuntament, l’Ateneu treu el cristo gros a tocar de l’església: els dimonis de Massalfassar, Urbàlia Rurana, Kepa Junkera i Sorginak, Canta canalla, a més d’un Envit de versadors que farà el reconeixement a dolçainers i cantaors: APA, Marisé, Isabel de Quart, Xavier Benedito o Josemi Sánchez. Compteu també que hi haurà grups de danses, muixerangues, balls de plaça i una fira d’artesans. El FOLKESTIU2018 trau l’Ateneu a la plaça sense por de badar-l… La festa i la cutlura popular sembla servida per al cap de setmana del 19-20 i 21 de juliol.

#folkestiu2018 Més informació a la web de l’Ateneu de Bétera

Per obrir la festassa dels tres dies de folk, dijous s’inaugurarà a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell “El castell: tradició i identitat”

 

El Ball de Torrent d’Alimara

El grup de danses tradicional Alimara, un dels gran referents culturals del País pel que fa a la música i el ball popular. Ara presentarà un nou espectacle: el Ball de Torrent. Serà a l’Eliana dissabte, 14 de juliol a la plaça del País Valencià, pels volts de les onze de la nit. L’entrada és lliure.

Però què és el ball de Torrent: una mena de comèdia ballada, cantada, parlada on la ironia, la burla, la riota, la rialla són ingredients principals a partir d’uns versets que ridiculitzen el poder, sobretot el poder (el borbó, l’espanyol, l’autonòmic, el provincial, el local…) però també el viure valencià, el viure local, provincial i internacional, el camp, la família, els homes, les dones, l’educació, la festa, res no s’escapa d’aquesta comèdia bufa ballada, parlada, recitada, cantada. Perquè tot plegat, això acabrà com un ball de Torrent. Sort que som a l’estiu.

Si el poble juga a la llibertat: què diu la pàgina del grup sobre l’espectacle? “el protagonista absolut del “Ball de Torrent” ès el poble, els personatges mès populars de la col-lectivitat: una gallinera fa de virreina, el virrei ès un sabater, un llaurador serà l’alcalde i fins i tot el rector pot ser representant pel femeter del poble. `’acì la disfressa, la simulaciò, l’engany, la burla i la subversiò. Ningù no ès allò que sembla ser: l’home no sempre ho ès, el ric molt menys per unes hores: el poble “juga” a la llibertat.”

ALIMARA, l’Eliana, dissabte 14 de juliol de 2018. 23.00h

 

Portaceli: el camp de concentració

Si encara premien els franquistes. Si encara campen en llibertat. Si encara els perdonen pets i bufes. Si encara posen carrers. Si encara els tribunals i les jutges prohibeixen de treure’ls carrers. Si encara passa tot això, com caram i quan començarà la democràcia?

El 14 de juliol, l’Ateneu de Bétera, l’Institut d’estudis comarcals i l’Associació Stanbrook presentaran a Bétera el llibre i el documental sobre el Camp de Concentració de Portaceli. Un altre dels grans oblits conscients de la història dels valencians. Oblidat i amagat a consciència, encara, perquè és impossible d’accedir a la documentació, a mans de militars i tribunals d’Ordre, impossible de saber, de conèixer les barbariats, les violacions, l’agressió contra un temps del qual encara fa mal de parlar: la dictadura s’allarga com un elàstic, el que vol, i el feixisme senyoreja ara mateix, amb virulència. Els valencians ho sabem, ho patim, ho deixem anar, perquè polítics estrets i prims tenen por i caguen cames avall, com gairebé caga tothom.

El 14 de juliol l’Associació Stanbrook presentarà a l’Ateneu de Bétera una part d’aquella història oblidada. Com van passar milers de presoners republicans pel terme de Bétera cap a Portaceli? Amb el trenet fins al poble i després a peu cap a la serra?, de nits? Quants milers van morir a tocar del poble?, On els soterraven?, qui ho feia?, de nits?

Un documental imprescindible per parlar d’allò que no podem encara, perquè n’hi ha que ho han decidit, que més li val que no mogueu res, si no voleu moure res.

El documental de la serra Calderona

Divendres, 29 de juny, es projectarà a l’Ajuntament de Serra el documental, Calderona, la serra més propera, reportatge documental de Frederic Ibàñez i Robert Ortiz. L’acte serà a la Casa de la Cultura de Serra, a les 20.00 h.

Un repàs a la història, els pobles, les construccions rurals, el patrimoni, els greuges, i, sobretot, reconeixement del gran valor del pulmó verd de la ciutat. Una hora i mitja que repassà allò clau del parc natural, la gestió i el futur de la conservació. Hi intervenen historiadors, biòlegs, mestres, polítics, economistes, ecòlegs, per trobar respostes al desafiament que suposa conservar el paisatge bo i adaptant-nos a la modernitat del segle XXI, amb pocs recursos i encara menys mitjans. Voluntarisme contra professionalitat, amb polítiques tan febles com ineficaces. Encara la fita “A robar a la Calderona” és de rabiosa actualitat.

El documental bé que paga la pena, per saber-ne més.